Resultats de la cerca

La componen dues parts, l’una dita curts , variable de divuit a quaranta compassos, i l’altra llargs , de cinquanta-cinc a vuitanta-cinc habitualment, sense, però, cap límit exprés Ambdues parts són anomenades tirada , i l’ordre en què s’executen figura en organigrama És de rigor en la sardana un preludi de flabiol el mateix instrument fa el contrapunt a l’inici de la cinquena i de la sisena tirades de llargs les dites sonades són per fer atenció, i hom no les balla Els balladors, agafades les mans i formant rotllana, de cara al centre, movent-se de costat, marquen puntejant amb els peus els…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat nord-est Hi és visible la capella oberta al mur de tramuntana el segle XIII i també la finestra en forma de creu que hi ha a la part de llevant, al mur de tancament de la nau J Pons L’església de Sant Jordi de Cercs es troba dalt d’un petit turó sobre el nou poble de Sant Jordi de Cercs, dominant una esplèndida vista de l’embassament de la Baells Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 05,3 — y 67,7 31 TDG 053677 Per arribar a l’església de…

També s’hi han d’incloure llibres sobre institucions de dret públic i privat Malgrat que a Catalunya hi ha una llarga tradició medieval de comentar els Usatges Jaume de Montjuïc, Narcís de Santdionís, Jaume Marquilles, etc, la historiografia jurídica catalana té els seus inicis al llarg dels s XVI i XVII Els primers historiadors del dret català Davant del perill inqüestionable que representà l’involucionisme de la monarquia castellana contra les institucions catalanes, diferents autors estudiaren algunes de les principals institucions públiques que han configurat l’essència jurídica del país…

El terme, excessivament ampli i vague, inadequat en l’ús científic, remarca tanmateix la unitat clínica necessària per a l’organització de l’assistència sanitària i conserva una utilitat colloquial No és possible encara una definició biològica del càncer, la qual en permetria una classificació molt més precisa de les si fa no fa 150 manifestacions distintes que poden donar-se en l’ésser humà, cadascuna de les quals presenta un comportament biològic diferent Les definicions, parcials i fragmentàries, descriuen més els caràcters anatomicopatològics i clínics que no les propietats…

El 7 de juny de 1660, amb la signatura de l’edicte de Sant Joan Lohitzune es creà el Consell Sobirà, cort suprema de totes les instàncies judicials de la nova província de Rosselló L’edicte reial fou promulgat el 10 de juny a Perpinyà i, com diu P Galibert, «significà l’establiment d’un consell per a l’administració de la justícia sobirana als comtats i vegueries del Rosselló, el Conflent i les terres adjacents» El nou Consell substituïa alhora la Generalitat, el Consell Reial, la Cambra del Domini, el Mestre Racional i la Reial Audiència, traslladades a Perpinyà el 1654 com havien demanat…

Situació i presentació El municipi de Cubells, d’una extensió de 39,17 km 2 , és situat als vessants meridionals de l’alineació muntanyosa que formen la Serra Carbonera i la de Boada, des del coll de Boada al NW, al límit amb Alòs de Balaguer, fins a les partides de la Serra de les Comes i Valldeixils a l’E, on confronta amb el municipi de Foradada Al S termeneja amb Montgai per les partides de l’Hortet, el Salt, les Costes i per la Fita Alta fins al Sió, el curs del qual és en part divisòria entre ambdós municipis, de Montgai i de Cubells A l’W, Cubells limita amb el municipi de Camarasa i…

Vida La seva biografia no és pròdiga en esdeveniments espectaculars, com s’adiu amb una personalitat humana tan sensible i rica en vivències interiors i al mateix temps tan discreta a l’hora d’exterioritzar-les Nasqué al barri barceloní del Poble-sec, fill de pare català i de mare d’origen francès, en un ambient familiar que no era aliè a l’interès musical La receptivitat vers l’entorn sonor que l’acompanyà en la infantesa les ressonàncies de les campanes de la foneria de la família materna desvetllà les seves inclinacions musicals Començà els estudis de piano al Conservatori del Liceu, amb…

Situació Sector sud-est de l’església, amb la sagristia adossada a l’absis I el campanar del segle XVIII edificat damunt d’aquell ECSA - FX Mingorance L’església parroquial de Sant Martí és situada al capdamunt del turó on s’assenta la vila de Capella, la qual és a la riba dreta de l’Isàvena, poc abans de la seva confluència amb l’Éssera Mapa 31-11 250 Situació 31TBG852752 Capella és a uns 5 km de Graus per la carretera que remunta el curs de l’Isàvena JBP Història Al segle XII els monjos del monestir de Sant Victorià d’Assan retocaren i manipularen un document que reporta que l’…

Vida i obra Fill d’una família benestant de la burgesia comercial barcelonina, estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona però hagué d’abandonar-la pel fet d’haver criticat durament una obra del professor Claudi Lorenzale Després, passà a estudiar dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1863 Fou persona d’una vasta cultura Posseïdor de béns propis i sense prou vocació per a l’advocacia, només l’exercí ocasionalment en canvi, actuà intensament en la vida pública del Principat, arribant a ésser durant uns anys la figura més important del ressorgiment polític català El 1868…

El 22 de juliol de l’any 1701, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Antoni de Planella i de Cruïlles Segle XVII – Besalú 1713, abat de Sant Pere de Besalú diputat militar Pere de Magarola i de Llupià diputat reial Jaume Oliva, advocat, resident a Barcelona oïdor eclesiàstic Rafael de Padellàs i de Casamitjana, paborde de Palau, del monestir de Sant Cugat del Vallès oïdor militar Jaume d’Eva i Malla, domiciliat a Barcelona oïdor reial Pere Màrtir Cerdà, ciutadà de Puigcerdà Antoni de Planella i de Cruïlles fou abat de Sant Pere de Besalú des…