Resultats de la cerca
Es mostren 695 resultats
Club dels Cordeliers
Història
Un dels clubs polítics de la Revolució Francesa.
Fundat el 1790 a París, era anomenat “Societat dels amics dels drets de l’home i del ciutadà”, i es reunia en un antic convent de franciscans, anomenats popularment cordeliers Els seus membres eren d’origen popular i exigien l’aplicació de la democràcia directa, l’acció revolucionària, la igualtat absoluta, la persecució del clericat refractari, etc El club dirigí els fets republicans del juliol del 1791, però el seu radicalisme, particularment a partir de la fi del 1792, topà amb la política de Robespierre Tement l’excessiva influència del club, el Comitè de Salvació Pública en…
Manuel Allendesalazar
Història
Política
Polític castellà.
Diputat a corts 1884 pel partit conservador, l’any 1898 passà al senat com a representant de Lleida Fou alcalde de Madrid 1900, ministre de finances 1901, d’instrucció pública 1902, d’agricultura 1903 i d’estat 1907 El 1919 formà un govern de coalició entre liberals, monàrquics i conservadors, el qual s’adherí a la Societat de Nacions, creà el Tercio de Extranjeros i secundà el bloqueig que els aliats decretaren contra la Unió Soviètica, malgrat les protestes dels republicans i dels socialistes Dimití el 1920, desbordat pels fets esdevinguts arran d’una vaga de ferroviaris i…
Léon Gambetta

León Gambetta
© Fototeca.cat
Història
Polític francès.
Advocat, fou elegit diputat el 1869 i dirigí els republicans radicals, oposat a Napoleó III Elaborà un programa radical basat en el sufragi universal, la supressió de títols, l’elecció de funcionaris, la supressió de l’exèrcit, l’abolició dels monopolis, etc El 1870 proclamà la Tercera República i maldà per salvar París dimití com a protesta per la cessió d’Alsàcia i de Lorena Reelegit pel juliol del 1871, féu costat a Thiers contra els monàrquics i dirigí la unió republicana basada en la petita burgesia, però més tard s’alià amb els centristes i votà la constitució del 1875…
Joan Olibó
Literatura
Política
Escriptor i polític.
Militant socialista, responsable departamental durant la clandestinitat, destacà sobretot pel seu dinamisme a socórrer els exiliats republicans fugits de l’Estat espanyol el 1939 al camp de Sant Cebrià i altres Aquesta collaboració amb l’exili republicà i català continuà amb l’organització de xarxes d’evasió cap al sud de membres de la resistència i amb la constitució sota la seva protecció de l’organisme consultiu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya 1977 a l’ajuntament de Sant Cebrià de Rosselló, del qual fou alcalde des de 1956 Feu erigir un monument al president Lluís Companys…
Antoni Altadill i Teixidó
Literatura
Periodisme
Teatre
Novel·lista, dramaturg i periodista en llengua castellana.
Feu el primer curs de dret Residí uns anys a Madrid, on, alineat amb els republicans federals, fundà El Pueblo i, de tornada a Barcelona, collaborà a La Discusión i a El Estado Catalán de Valentí Almirall Amb la República detingué càrrecs polítics com el de governador civil de Guadalajara i de Múrcia 1873 Conreà la novella de fulletó en l’obra de més èxit, Barcelona y sus misterios 1860-61, i en d’altres com La ambición en la mujer 1865 i Jugar con el corazón 1875-76 escriví La pasión de Jesús 1855 i alguns drames històrics Don Jaime el Conquistador , estrenat el 1861 i parodiat…
,
Gerda Taro
Fotografia
Nom amb què és coneguda la fotògrafa alemanya Gerta Pohorylle.
Filla d’immigrants polonesos benestants, és coneguda, sobretot, per la cobertura que féu de la Guerra Civil Espanyola, per a les revistes franceses Ce Soir o Regards al costat del seu company sentimental , Robert Capa D’ideologia esquerrana, hagué de fugir d’Alemanya amb l’arribada del nazisme i es refugià a París Allà conegué Capa, que li ensenyà els fonaments de la fotografia Al començament, publicaren les fotos de tots dos amb el nom de Robert Capa, però posteriorment Taro publicà alguns reportatges amb el seu nom artístic El més conegut d’aquests treballs és el reportatge sobre la batalla…
camp d’Agde
Camp de concentració
Camp de concentració establert el 28 de febrer de 1939 pel govern francès al terme d’Agde (Llenguadoc, Occitània, departament de l’Erau).
Construït per voluntaris republicans espanyols, ocupava una superfície d’unes 30 hectàrees, on hom aixecà unes 250 barraques per a aproximadament 25000 interns Entrà en funcionament la segona quinzena del mes de maig i acollí, d’una banda, militants comunistes bàsicament del PSUC i, de l’altra, refugiats pròxims a la Generalitat de Catalunya Ambdós grups es mantingueren segregats per les desavinences polítiques Conegut informalment com “el camp dels catalans”, la seva creació fou en bona part resultat dels esforços de consellers de la Generalitat de Catalunya a l’exili davant les…
Jaume Garcia i Obrador
Història
Política
Economia
Dirigent socialista.
Electricista, membre de les joventuts socialistes, combaté 1919-21 els terceristes i l’escissió comunista i, juntament amb Llorenç Bisbal, s’oposà al verguisme 1922-23 El 1922 fou vicepresident de la Federació de Societats Obreres de Balears i president de l’Agrupació Socialista de Palma A partir del 1925 figurà en la comissió executiva de la UGT de Balears i reorganitzà les joventuts socialistes 1927-30 El 14 d’abril de 1931 es féu càrrec, amb Antoni Pol, del govern civil de les Balears Després fou elegit regidor 1931-33 per l’octubre del 1931, partidari de donar per acabada l’aliança amb…
Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat
Militar
Unitat militar organitzada a la zona franquista pel gener del 1937 i formada bàsicament per catalans fugitius de la zona republicana.
Disposava de 180 homes quan es distingí en la defensa de Codo batalla de Belchite Reorganitzat i amb els efectius d’un batalló, operà a la comarca de La Serena i participà en la batalla de l’Ebre enquadrat en la 74 Divisió, en els sectors de Vilalba dels Arcs, on lliurà uns duríssims combats, i de Gandesa Operà encara a Pena-roja Tingué en total 316 morts Hi ha un monument commemoratiu als morts del Terç a l’antiga posició dels Quatre Camins, i un altre, erigit també per la Germandat del Terç, als soldats republicans morts a la posició dita Targa, totes dues del sector de…
Émile Ollivier
Història
Polític francès.
Fou un dels cinc diputats republicans elegits el 1857 per al cos legislatiu Combaté la política de Napoleó III fins que, com a conseqüència de la virada del règim vers formes liberals 1860, s’hi adherí 1866 i fins i tot encapçalà el grup que aspirava a establir un Imperi parlamentari Nomenat ministre de justícia i cultes 1870, i, de fet, cap del govern, inicià la reforma de l’administració amb resultats poc satisfactoris En produir-se la crisi francoprussiana no sabé impedir ni contrarestar les perilloses iniciatives de Napoleó III i de l’emperadriu, que provocaren la guerra, la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina