Resultats de la cerca

A l’antiguitat fou el centre de la vida política i comercial a Grècia era anomenada àgora, i a Roma, forum i era el lloc on es concentraven tots els edificis públics importants A l’edat mitjana continuà tenint la mateixa funció i aparegueren les places quadrades i porticades Aquest tipus de plaça continuà durant el Renaixement, bé que en aquest moment aparegué un nou concepte de plaça monumental oberta i amb efectes de perspectiva, efectes molt més rebuscats durant el Barroc, com n'és un exemple la plaça de Sant Pere del Vaticà Amb el neoclassicisme tornaren les places tancades i porticades,…

De formes i dimensions molt diverses, són fisòstoms i posseeixen aparell de Weber o cadena d’ossets derivats de les vèrtebres i que relacionen la vesícula natatòria amb el laberint auditiu La cua és homocerca, el primer radi de l’aleta dorsal i de les pectorals és una espina molt dura, de vegades dentada, que es relaciona amb glàndules verinoses, i sovint tenen una segona aleta dorsal adiposa Tenen la pell nua o amb plaques òssies, però sense escates, i fins a 5 parells de barbes de longitud variable Tenen òrgans de respiració accessoris connectats amb les brànquies o parets del…

Si bé és freqüent que la respiració del nadó s’Iniciï en forma de plor, aquest fet no indica que l’infant sigui més o menys sa La respiració pot iniciar-se de manera progressiva, fins a Instaurar-s’hi amb tota normalitat, sense que l’infant plori, i no té cap utilitat provocar-li el plor donant-li cops al cul Quan acaba de néixer, el cos de l’infant és recobert per la vernix caseosa , una substància greixosa i blanquinosa que li protegeix la pell dintre de l’úter i en els primers dies de vida Independent És preferible no treure-la perquè li és beneficiosa a més,…

Són anomenats cossos estranys a la tràquea i els bronquis qualssevol objectes o substàncies aliens a les vies respiratòries inferiors, que penetren per una aspiració accidental i provoquen trastorns diversos, des d’infeccions bronco-pulmonars fins a una insuficiència respiratòria greu Cal evitar que els infants s’introdueixin objectes petits a la boca, perquè qualsevol moviment sobtat, o fins i tot un espant, poden provocar-ne l’aspiració fins a la tràquea i els bronquis Per això és important de triar amb molta cura els objectes que quedin a l’abast dels infants i tenir en compte que no han d…

De fet, els parells de mesures de temperatura i salinitat obtingudes dins de la massa d’aigua quedarien representats per un núvol de punts allargat i estret Generalment, les masses d’aigua es formen en zones geogràfiques concretes, on adquireixen les seves propietats conservatives temperatura, salinitat no conservatives concentració d’oxigen, de CO 2 , etc a través dels intercanvis amb l’atmosfera Un cop s’enfonsen, seguint les superfícies de mateixa densitat, les propietats conservatives només es poden alterar per barreja amb altres masses d’aigua En les aigües allunyades de la superfície,…

La pronúncia del fonema |ə| admet moltes possibilitats articulatòries, i és difícil de copsar amb precisió les condicions fisiològiques que requereix L’obertura maxillar, relativament més petita que en a, l’absència, de vegades no absoluta, de labialització i la posició de la llengua, més aviat plana, determinen un formant bucal de moltes menes També el formant faringi presenta un marge d’oscillació considerable, resultat, tot, d’una forta capacitat d’adaptació al seu entorn fonètic particular La posició més genuïna dels òrgans articulatoris s’acosta molt a la que adopten en la …

Els llavis són formats en llur major part pel múscul orbicular La part interna o mucosa presenta al mig un replec o fre, més pronunciat en el llavi superior, i la part externa és un teixit intermedi de la pell i la mucosa És una regió molt vascularitzada i innervada Els punts d’unió dels llavis reben el nom de comissures En els mamífers, tenen un paper important en la succió de la llet per les cries En l’home, els llavis són limitats a la part superior pel nas i a la part inferior pel solc labiomentonià Tenen un paper important en l’obertura i el tancament de la boca, en la fonació i en la…

En sentit ampli hom ha aplicat també aquest terme a altres accidents vasculars cerebrals com la trombosi o l’embòlia, però que en sentit estricte cal reservar per a l’hemorràgia L’apoplexia condiciona habitualment un quadre clínic greu d’inici brusc, a vegades precedit de cefalea i vertigen, en què l’individu cau a terra, en un coma profund, amb una respiració sorollosa i la cara congestionada hi ha un relaxament complet de tota la musculatura, abolició dels reflexos normals i aparició de reflexos anormals, i el malalt sol mirar, i inclús girar el cap, cap al cantó en què s’ha…

Es anomenat desviació de l’envà nasal el desplaçament d’aquesta estructura que origina trastorns de la ventilació nasal, en general a causa d’una alteració del desenvolupament del nas, o bé a conseqüència d’un traumatisme La majoria de les persones presenten lleus desviacions de l’envà nasal, però no es consideren alteracions si no causen trastorns en la respiració nasal Si habitualment es produeixen dificultats per a respirar, ja sigui per una de les fosses nasals o per totes dues, convé de consultar un especialista, perquè és possible que hi hagi una desviació de l’envà nasal…

És anomenat hèrnia diafragmàtica el desplaçament d’òrgans abdominals a la cavitat toràcica, a través d’una obertura anormal al diafragma, que pot ocasionar trastorns respiratoris si els òrgans toràcics són comprimits Les hèrnies diafragmàtiques que provoquen trastorns respiratoris solen ésser degudes a un defecte congènit, i són presents, per tant, des del naixement Cal pensar en aquesta possibilitat si el nounat presenta signes de dificultat respiratòria progressiva En la majoria dels casos, les hèrnies diafragmàtiques són petites, originen escassos trastorns respiratoris i es poden corregir…