Resultats de la cerca

Inicià els seus estudis a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Frederic Alfonso i Dolors Sánchez, i després estudià a l’École Normale de Musique de París, on entrà en contacte amb Michelin Kahn El 1930 debutà amb l’Orquestra Pau Casals, tot i haver ofert un primer concert a dotze anys Posteriorment, a partir del 1940, exercí la seva tasca docent al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, on romangué fins a la seva jubilació, l’any 1984 Com a solista efectuà diferents gires arreu d’Europa, i en particular a l’Estat espanyol

A quinze anys entrà a l’Escola de Música de Tòquio i quatre anys més tard debutà com a pianista El 1900 una beca del govern li permeté d’estudiar a Leipzig, on romangué molt poc temps a causa d’una malaltia Compongué un repertori breu, format bàsicament d’obres per a cant i piano, per a cor i per a piano sol Fou un dels introductors de la música europea al Japó En les seves composicions intentà combinar les estructures melòdiques de la música popular japonesa amb les tècniques compositives occidentals, tasca en la qual fou un dels pioners Morí de tuberculosi

Es graduà el 1933 a l’Escola de Música de Tòquio, on estudià violoncel Encara romangué tres anys més en aquest centre per cursar-hi composició i direcció L’any 1948, juntament amb altres músics, fundà l’Ensemble Chijin Kai, amb el qual es dedicà intensament a la música de cambra, gènere al qual Abe dedicà més atenció dins la seva carrera compositiva, marcada bàsicament per la tradició clàssica Fou, a més, professor al Collegi Municipal d’Arts de Kyoto i president, entre el 1960 i el 1963, de la Societat Japonesa per la Música Contemporània

Arribà a París l’any 1574 i fou llaütista al servei del rei Enric III amb el càrrec de valet de chambre ordinaire du roi Romangué a França la resta de la seva vida Escriví diverses obres per a llaüt deu preludis, tretze fantasies, algunes danses - branles , gallardes, courantes i una sara bande - i també transcripcions de peces vocals d’Andrea Gabrieli La major part de les seves composicions foren impreses en tabulatura Fou molt valorat en vida, i considerat un dels millors llaütistes del seu temps Algunes de les seves obres són un bon reflex del seu virtuosisme

Fou alumne de Dionys Weber al Conservatori de Praga Des del 1822 fins a la seva mort exercí el càrrec de mestre de capella del príncep de Fürstenberg a la ciutat de Donaueschingen De la seva producció destaquen les òperes Prinzessin Christine von Wolfenburg 1829 i Blanda, die silberne Birke 1847, tres quartets de corda, set simfonies i deu misses En el seu temps, les seves obres gaudiren d’una gran fama i estimació per tot Europa La seva peça vocal Das deutsche Lied romangué en el repertori de les corals alemanyes fins ben avançat el segle XX

Format com a escolà de cant a la catedral de Lleó, fou mestre de capella de la catedral d’Osca el 1611, de la d’El Burgo de Osma el 1614 i de la seu de Palència el 1616 En aquesta ciutat romangué fins a la seva mort Membre destacat de l’escola policoralista castellana, gaudí de molta fama en els àmbits musicals eclesiàstics de la Castella de l’època Malauradament s’han conservat molt poques obres seves, i la major part són incompletes Un dels seus deixebles més importants, Tomás Micieces, fou mestre de capella de la catedral de Lleó

Treballà al Teatro di San Moisè de Venècia del 1771 al 1791 Fou cridat a la cort imperial de Viena, on romangué durant quatre anys 1791-94 abans de retornar definitivament a Venècia, i on escriví el seu text més conegut, Il matrimonio segreto , de Domenico Cimarosa Part del seu llibret per al Convitato di pietra , de Giuseppe Gazzaniga 1787, fou més endavant la base del de Lorenzo da Ponte per al Don Giovanni de Wolfgang Amadeus Mozart Els textos de Bertati sobresurten pel seu sentit de la comicitat, el to lleuger i l’enginy verbal

El 1991 entrà a la comissió de salts de la federació catalana, on romangué fins el 2005 Com a àrbitre quedà adscrit als comitès català 1998 i estatal 2001 i intervingué, entre d’altres, en la Copa del Món de Sevilla 2002, el Campionat del Món de Barcelona 2003, el Campionat d’Europa de Madrid 2006 i en diverses edicions del Torneig Internacional Ciutat de Barcelona Fou el vocal de la junta directiva del Comitè Català d’Àrbitres encarregat de la formació dels àrbitres de salts 2000-06 El 2007 rebé la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana

Jugava de mitja punta Fou elegit millor jugador rus del 1991 i al desembre d’aquell any fitxà pel RCD Espanyol procedent del CSKA de Moscou Romangué al club blanc-i-blau fins a la temporada 1993-94, aquesta darrera a segona divisió Disputà 73 partits de Lliga i marcà 21 gols La temporada 1994-95 fitxà pel FC Barcelona i es repartí entre el Barcelona B 14 partits de Lliga i el primer equip blaugrana 12 partits de Lliga Fou internacional per l’URSS, la CEI i Rússia Participà en l’Eurocopa 1992 i en la Copa del Món 1994

Començà jugant al Futbol Club Internacional i la temporada 1906-07 ingressà en el Futbol Club Barcelona Hi romangué fins a la temporada 1916-17, jugant primer de migcampista i, finalment, d’extrem esquerre Disputà 278 partits fou el primer jugador barcelonista a sobrepassar els 200 partits i marcà 26 gols Guanyà tres Copes d’Espanya 1910, 1911, 1913 i cinc Campionats de Catalunya 1909, 1910, 1911, 1913, 1916 Jugà nombroses vegades amb la selecció catalana Com a atleta, destacà en els 100 m llisos i el salt de llargada Exercí també d’àrbitre de futbol