Resultats de la cerca
Es mostren 256 resultats
Wystan Hugh Auden
Literatura anglesa
Poeta anglès.
Estudià a Grayshott, Holt i Oxford A Berlín conegué l’antropòleg i psicòleg Layard, la influència del qual és visible en els primers llibres Poems 1930 i The Orators 1932, i persisteix en reculls posteriors Tornat d’Alemanya, fou professor a Anglaterra i a Escòcia després intervingué en la preparació de pellícules documentals, per a les quals escriví comentaris en vers Durant la Guerra Civil Espanyola fou sanitari a les files republicanes El drama The Dance of Death ‘La dansa de la Mort’, 1933 i el recull de poemes Look, Stranger ‘Foraster, mira, 1936 són les obres més importants que publicà…
burlesque
Música
Nom amb què fou coneguda a Anglaterra, des del final del segle XVII, la paròdia satírica de les obres escèniques de caràcter seriós.
Musicalment, es feren burlesques tant de l’òpera com de la ballad opera , de les quals es ridiculitzà l’excessiva afecció a les convencions dramàtiques establertes Ja al segle XIX, cada òpera important era resposta amb una allau de burlesques , que es presentaven en teatres secundaris El seu esperit crític, però, es reduí i perseguí l’absurd per l’absurd Als Estats Units, a partir de mitjan segle XIX designà un simple espectacle de varietats, sovint proper al striptease
Josep Bernat i Baldoví
Literatura catalana
Escriptor i periodista.
Vida i obra Fill d’un advocat, estudià lleis a la Universitat de València, on es doctorà en dret el 1831 Fou jutge de Catarroja 1835-40, alcalde de Sueca 1843 i 1854 i diputat a Corts 1844-45 Visqué uns quants anys a Madrid, on collaborà en periòdics humorístics com El Dómine Lucas , El Fandango o La Risa , i a València a la segona època d’ El Fénix Una part d’aquesta producció en castellà fou recollida a El sueco 1859 En català, conreà una literatura sense pretensions cultes, satírica i marcadament dialectal en el llenguatge, que obtingué un gran ressò popular Collaborà amb…
,
Pau Estorch i Siqués

Pau Estorch i Siqués
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Medicina
Teatre
Metge i escriptor.
Estudià filosofia a Girona i medicina a Cervera, València i Barcelona Fou metge a Olot, Mataró i Barcelona, ciutat, aquesta darrera, on publicà l’article “El imán de los venenos, o sea tratado de la piedra escorsonera o serpentina” 1858, i estudis sobre la hidrofòbia Inicià la seva activitat literària amb peces dramàtiques en castellà, originals, com Belisario 1839 o la comèdia satírica El hombre cachaza 1841, i traduïdes o adaptades, com Memorias de un coronel de húsares 1841, versió d’Eugène Scribe, entre d’altres, que no se sap si es van representar Amb el pseudònim de Lo Tamboriner del…
,
Poesies d’en Josep Lluís Pons i Gallarza
Literatura catalana
Títol del recull de poemes catalans de Josep Lluís Pons i Gallarza, publicat a Palma el 1892 (Poesiescatalanes a la coberta editorial).
Pons destacà en el gènere paisatgístic, en què compaginà l’horacianisme recorrent sovint al beatus ille amb la sensibilitat romàntica i la mitificació renaixentista i tradicionalista En aquest aspecte, ressalten poemes com “L’olivera mallorquina”, i, escrit uns quants mesos després, “Los tarongers de Sóller” 1867, que contraposen la fugacitat humana a la perennitat de la natura A “Estiuada” el gaudi de la pau del camp porta a pensar en Déu “La muntanya catalana” pren la forma d’una excursió, en què la gradació paisatgística ascendent i descendent concreta una allegòrica elevació a una…
Josep Maria Bonilla i Martínez
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Història
Literatura
Periodisme
Escriptor, polític, pintor i gravador; periodista en català.
Es llicencià en dret a València 1833 Amic de Pasqual Pérez i Rodríguez i de Vicent Boix, contribuí amb ells a la introducció del Romanticisme i a l’inici de la Renaixença al País Valencià De la seva etapa romàntica cal recordar alguns drames Dion triunfante en Siracusa i Los Reyes de Esparta 1830, Don Álvaro de Luna, condestable de Castilla 1838, diversos sainets costumistes, un volum de poesies castellanes 1840, i els articles crítics i polèmics del Diario Mercantil Ocupà càrrecs polítics liberals a Xèrica i a Llucena durant la primera guerra Carlina, en la qual combaté com a comandant de…
,
Jonathan Swift
Literatura anglesa
Escriptor irlandès en llengua anglesa.
Provinent d’una família de ministres de l’Església anglicana, depengué en la infantesa de la caritat dels parents Cursà estudis universitaris al Trinity College de Dublín, i hagué d’abandonar Irlanda —com molts altres anglicans— el 1688, en abdicar Jaume II Tota la seva vida intervingué en política tory i visqué alternativament a Irlanda i a Anglaterra El 1689 entrà de secretari del polític Sir William Temple, s’establí a Moor Park, Surrey, i conegué Esther Johnson, que immortalitzà sota el nom de Stella en Journal to Stella llibre escrit entre el 1710 i el 1713, però que és publicà…
cuplet
Música
En alguns gèneres de teatre musical popular (opereta, sarsuela, vaudeville), cançó satírica dividida en estrofes breus, sovint amb tornada, que es canta amb la mateixa melodia.
Aparegué ja al començament del segle XVIII, i amb la Revolució Francesa en fou ampliat el repertori, que passà més tard als escenaris frívols de París i d’altres ciutats europees Influït pel cafè concert de l’època, fou conreat a la Península Ibèrica, on es desenvolupà des de la darreria del segle XIX fins als anys vint del segle següent, en la triple modalitat antillana, francesa i andalusa Les intèrprets més notables foren La Bella Chelito , Consuelo Vello anomenada La Fornarina , Pastora Imperio i Raquel Meller Durant els primers decennis del segle XX, als Països Catalans foren molt…
Llucià
Literatura
Escriptor grec.
En un somni, la Retòrica li prometé fama i riqueses, i es féu sofista Fracassà com a advocat a Atenes i a Antioquia, i decidí de córrer món com a orador Portat a Roma, a causa d’una malaltia als ulls, es convertí a la filosofia Finalment s’establí a Atenes, durant vint-i-cinc anys, dedicat a l’ofici d’escriptor Segons una vella llegenda, que els cristians degueren fer córrer, com a revenja per les burles que Llucià els havia infligit, aquest morí destrossat per uns gossos La seva obra, molt variada, comprèn diàlegs Diàlegs de les meretrius, Diàlegs dels déus, Diàlegs marins —aquests dos,…
escriba
Història
A l’Orient Pròxim i Mitjà antics, persona versada en l’escriptura del seu país.
A Mesopotàmia gaudí d’un gran prestigi a causa, sobretot, de la complexitat de l’escriptura cuneïforme, que li exigia un alt grau d’especialització N'hi havia de moltes menes dels temples, de l’exèrcit, etc i, a diferència d’Egipte, hi ha documentades també dones escriba, per bé que de forma excepcional És, però, a Egipte on apareix, potser més ben definida, la figura de l’escriba Era el funcionari per excellència qui dominava l’escriptura egípcia en controlava l’administració, indispensable per a tothom i per a tot D’això, n'era ben conscient, com ho proven una colla d’obres destinades a la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina