Resultats de la cerca

El terme fou encunyat per Jean CBaudet Aquesta anàlisi quantitativa pot fer referència al nombre de signes lletres i números que constitueixen una sigla i també a la medició de la freqüència d’aparició de les sigles en un text en funció del nombre de paraules

De causa desconeguda, afecta especialment les persones més grans de 50 anys i té un curs crònic Hi destaca l’esplenomegàlia, l’hepatomegàlia i l’anèmia, amb signes de diseritropoesi a l’hemograma i presència d’eritriblasts i de mieloblasts síndrome leucoeritroblàstica És anomenada també metaplàsia mieloide

Per a Ch Bally, és la formada per signes pertanyents al lèxic substantius, adjectius, verbs i adverbis, els quals són combinats els uns amb els altres per elements relacionats amb el discurs Per a LHjelmslev, és la formada per mots que tenen una mateixa arrel o semantema

Aquest tipus d’enfocament teòric de la sociologia fou desenvolupat per GHMead, que atorgava una importància extraordinària als símbols i al llenguatge com a elements centrals de la interacció humana El terme interaccionisme simbòlic, però, fou proposat per HBlumer l’any 1937 L’origen de l’interaccionisme simbòlic cal cercar-lo en el món antic Els pragmàtics anglosaxons CSPeirce, WJames, JDewey ja introduïren algunes de les idees que posteriorment caracteritzaren aquesta escola de pensament, com, per exemple, les de comunitat d’interpretació dels signes L’originalitat de l’…

L’oracle reuneix en ell els grans temes religiosos de l’endevinació i del lloc sagrat És un fet la creença —encara viva entre els pobles primitius— que, en determinats llocs, hom pot obtenir respostes divines Pròpia de totes les religions orientals antigues, aquesta creença atenyé la seva importància màxima a Grècia Ultra l’oracle de Zeus a Dodona, existiren altres centres d’endevinació, pel damunt dels quals sobresortí el de Delfos Aquest, que gaudí d’una autoritat religiosa sobrenatural, determinà fins i tot la línia d’actuació política de les ciutats estat gregues També a la Itàlia antiga…

Aquest concepte, formulat en l’obra de Ferdinand de Saussure i molt repetit després, és obscur És usual d’exemplificar-lo dient que no hi ha cap raó, ni natural ni convinguda, perquè l’animal que els anglesos anomenen ox sigui anomenat bou pels catalans Això és tan cert com trivial, però és del tot extern a les idees de Saussure Aquest definia un signe com la unió d’un significat un “concepte” amb un significant una “imatge fònica”, o sigui, també un concepte Segons els seus alumnes, sembla que Saussure deia que “el lligam que uneix el significant al significat és arbitrari”…

El japonès primitiu se servia dels caràcters ideogràfics xinesos Al segle III començaren a introduir-se els caràcters xinesos kanji signes ideogràfics que corresponen a idees o coses Un kanji representa un significat concret amb dues possibilitats d’ésser pronunciat l’una es l' on i l’altra el kun Vers el segle X s’introduïren els kana, signes fonètics que representen el so de les síllabes i que constitueixen per ells mateixos un sillabari que prescindeix dels ideogrames Els kana es divideixen en dos tipus l' hiragana i el katakana L' hiragana —emprat molt més…

La repetició és un dels recursos musicals més bàsics i és consubstancial a molts dels seus elements i models formals forma De fet, alguns fenòmens, com la seqüència o la imitació, comporten un grau de repetició mínim, i d’altres, com la reexposició o la recapitulació, són repeticions d’elements anteriors Així mateix, gràcies a la repetició, una figura musical s’eleva a la categoria de motiu La repetició, que pot estar indicada a la partitura amb diferents expressions prima volta , da capo , rèplica, etc o amb signes de repetició com la barra de repetició o el signe d'…

Inicialment foren fruit de la decoració espontània d’un text musical per l’intèrpret posteriorment els compositors assenyalaren els ornaments que calia incorporar-hi L’ornament pot anar indicat per signes en la partitura, com el mordent o l' apoggiatura , o bé ésser completament escrit en el text musical

Probablement eren unes pedres o palets de la mateixa forma, però de color diferent o amb signes distints, l’un dels quals significava sí i l’altre no El sacerdot els duia en un estoig sobre l’efod Foren usats fins al moment de l’exili de Babilònia