Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori de Praga, on es formà en les disciplines de composició, piano, violí i direcció orquestral Debutà a dinou anys com a acompanyant del seu pare En 1936-39 dirigí l’Orquestra Filharmònica Txeca posteriorment fou director musical de l’Òpera de Brno 1939-41 i més tard dirigí una altra vegada la Filharmònica Txeca El 1948, després d’una presentació de Don Giovanni a Edimburg al capdavant de l’Orquestra del Festival de Glyndebourne, abandonà Txecoslovàquia i s’establí, primer, a Londres i, després, a Suïssa En 1950-53 dirigí l’Orquestra Simfònica de Chicago i entre el 1955 i…

Estudià piano i direcció orquestral al conservatori de la seva ciutat natal fins el 1931 Entre el 1921 i el 1930 exercí com a pianista a l’Escola de Ballet de la mateixa ciutat El 1931 fou nomenat segon director d’orquestra del Teatre Kirov, i l’any següent, primer director El 1938 guanyà una oposició per a la plaça de director musical de l’Orquestra Filharmònica de Leningrad, amb la qual desenvolupà la seva carrera durant gairebé cinquanta anys i que convertí en una de les millors orquestres del món, aplaudida arreu al llarg de nombroses gires de concerts i d’enregistraments fonogràfics…

Inicià la seva formació musical al Conservatori de Mesina i la continuà al Conservatori B Marcello de Venècia, ciutat on tingué F Donatoni com a mestre Després d’ampliar els seus coneixements de composició als Cursos de Darmstadt amb G Ligeti i K Stockhausen, es formà com a director amb B Maderna, a Siena, i amb H Swarowsky, a Viena El 1975 fundà el Bruno Maderna Ensemble, mentre actuava cada cop més sovint al capdavant de diverses orquestres simfòniques L’any 1978 debutà com a director operístic a La Fenice de Venècia, el 1983 fou nomenat titular de la New…

Entre els seus mestres tingué F Ferrara i H Scherchen Debutà professionalment dirigint l’Orquestra del Ballet d’Holanda 1966-69 Més tard, fou assistent de B Haitink en l’Orquestra del Concertgebouw 1969-73 i entre el 1976 i el 1985 exercí de director principal de l’Òpera Holandesa Contemporàniament, fou titular de la Filharmònica de la Ràdio Holandesa, on romangué fins l’any 1979, i director associat de la Reial Orquestra Filharmònica de Londres 1976-79 Director titular de l’Orquestra Residència de la Haia 1980-91, el 1990 fou nomenat principal director convidat de l’Orquestra Filharmònica de…

Quant a imitació directa, el fet d’emprar elements descriptius en aquest tipus de música és similar a l’ús de les onomatopeies en el llenguatge, però la música descriptiva també es basa en recursos associatius, com ara quan es fa servir l’oboè per a representar escenes rurals Els elements descriptius es troben especialment en la música programàtica de l’art musical occidental del segle XIX, tot i que no s’ha de confondre aquesta darrera idea amb la de música descriptiva, ja que no tota música descriptiva està subjecta a un programa, ni tota música programàtica ha de tenir forçosament elements…

De formació autodidàctica, complementà els estudis amb Mn Antoni Tomàs i Homs Fou director de la banda d’Horta de Sant Joan i fundador de l’orquestrina Esmeralda L’any 1956 s’establí a Barcelona, on creà les edicions Gil Membrado La seva activitat amb la cobla s’inicià el 1963, com a compositor i com a intèrpret de fiscorn a la Cobla Barcelona Fou el compositor de sardanes més prolífic de la segona meitat del segle XX, amb prop de 1300 títols, molts dels quals dedicats a personatges, agrupacions o poblacions, el més famós dels quals és La flama de la sardana El seu patró estilístic formal i…

D’adolescent formà part de diverses orquestres com a saxofonista i alhora s’inicià també en el clarinet Actuà amb l’orquestra d’Irv Aaronson 1929-31 i passà a Nova York, on aviat fou un dels músics més sollicitats Enregistrà el cèlebre Begin the Beguine 1938, el seu primer gran èxit, seguit dos anys més tard de  Frenesi Fou considerat, amb Benny Goodman, el rei del swing Actuà amb la seva orquestra per a la marina dels EUA durant la Segona Guerra Mundial Posteriorment dirigí tant petites formacions com big-bands i alternà el jazz amb altres interpretacions més en l’estil de la música…

Fou una de les personalitats més eclèctiques, originals i influents a l’escena musical italiana La seva música inclou i combina diversos estils musicals, des de la música antiga romàntica a la música experimental, passant per l’òpera, la música ètnica, el  rock progressiu o la música pop Les lletres de les seves cançons tenen un caràcter existencialista i reflecteixen els seus interessos, com la filosofia oriental o la meditació L’àlbum La voce del padrone 1981, del qual vengué un milió de còpies, revolucionà el panorama musical italià És autor de cançons de gran èxit, com ara  Centro di…

Fill de l’actor teatral Lleó Fontova Feu els seus estudis musicals de piano a Barcelona —amb el conegut mestre CG Vidiella— i de composició amb Felip Pedrell Amplià estudis de piano a París amb AF Marmontel i a Bèlgica amb De Greff L’any 1888 presentà al concurs de l’Exposició Universal de Barcelona el poema simfònic  Àustria-Espanya , que guanyà la Creu d’Isabel la Catòlica El 1896 arribà a Buenos Aires, juntament amb el seu germà Lleó Fontova i Planes , on fundà i dirigí l’Instituto Musical Fontova 1905, que alguns anys més tard, el 1918, es convertí en el Conservatorio Fontova Persona…

Estudià composició de manera autodidàctica, i formes musicals i instrumentació a Barcelona amb Núria Aymerich 1949-52 El 1958 anà a París per ampliar coneixements i posteriorment es traslladà a Munic, Zuric i Colònia L’any 1962 s’establí a Holanda, on estudià direcció d’orquestra amb Paul Hupperts Del 1959 al 1965 assistí als Cursos d’estiu de Darmstadt, on tingué com a mestres O Messiaen, Pierre Boulez, Bruno Maderna i Karlheinz Stockhausen  Es donà a conèixer com a compositor tot presentant algunes obres als festivals de la Societat Internacional per a la Música Contemporània, la Biennal de…