Resultats de la cerca
Es mostren 231 resultats
Pierre de Ronsard
Literatura francesa
Poeta francès.
Fou patge al servei de la cort 1536, però a causa d’una malaltia que el privà de l’oïda, renuncià a la carrera militar 1540 i es dedicà plenament a l’estudi erudit en el collegi de Coqueret juntament amb Antoine de Baïf i Joachim du Bellay, sota la direcció de l’hellenista Dorat Allí es formà el nucli de la futura Pléiade , anomenada llavors Brigade Ronsard en fou el capdavanter i inspirà la Défense et Illustration de la langue française 1549, manifest escrit per d Bellay Les primeres obres, Odes 1550-52, inspirades en Horaci i Píndar i per la seva erudició foren gairebé inassequibles al…
Lupercio Leonardo de Argensola
Literatura
Escriptor aragonès.
Fou secretari de Ferran d’Aragó i de Borja, duc de Vilafermosa Traslladat a Madrid, ho fou de l’emperadriu Maria d’Àustria i, més tard, cronista del Regne d’Aragó Secretari, també, del comte de Lemos, Pedro Fernández de Castro, del qual fou superintendent, l’acompanyà al Regne de Nàpols, on fundà una acadèmia Preocupat per la perfecció de les seves obres, no en volgué imprimir cap, i fins i tot manà de cremar-les abans de morir El seu fill, Gabriel Leonardo de Albion, reuní les que pogué salvar amb les del seu oncle Bartolomé Leonardo de Argensola i les edità a Rimas 1634 Partidari que els…
Dant

Representació de Dant en la seva tomba de Ravenna
© JoMV
Literatura italiana
Nom amb què és conegut el poeta italià Dante Alighieri (la forma Dante és un diminutiu del nom Durante).
Fill de família güelfa de noblesa menor, potser deixeble de Brunetto Latini, però autodidacte en poesia, s’adherí a l’escola poètica del dolce stil novo i, tot i que s’havia casat amb Gemma di Manetto Donati, féu de Beatriu dama florentina, filla de Folco Portinari el personatge central de la seva obra Estudià teologia i filosofia llegí els clàssics llatins i els filòsofs escolàstics Lluità a la batalla de Campaldino 1289 i contra els gibellins d’Arezzo i de Pisa Per tal de poder dedicar-se a la vida política, s’inscriví 1295 al gremi de metges i apotecaris Fou conseller del…
Adam Mickiewicz

Adam Mickiewicz
© Fototeca.cat
Literatura
Poeta polonès.
Amb el llibre Ballady i Romanse ‘Balades i romanços’, 1822 inaugurà el període romàntic a Polònia, i esdevingué el cap d’un nou corrent literari al seu país Deportat a Rússia 1823-28, passà després 1829 a Alemanya, on escriví els poemes Do matki Polki ‘A la mare polonesa’, Śmierć pułkownika ‘La mort del coronel’ i Reduta Ordona ‘El reducte d’Ordon’ Coneixedor a Roma de la insurrecció del 1830, pretengué d’unir-se a les forces independentistes, però no ho aconseguí Installat a París 1832 i després a Lausana, el 1840 tornà a París, on ensenyà literatures eslaves A l’època revolucionària del…
Miquel Ferrando de la Cárcel
Literatura catalana
Poeta i funcionari reial.
El seu cognom també apareix escrit en la forma Ferrando de la Càrcer Fou algutzir reial de Mallorca a partir del 1608, i en aquest càrrec sobresortí pel zel en la persecució de bandejats Partidari de la facció dels Canavall , l’empresonament 1619 dels integrants de la colla de la Selva, involucrats en l’assassinat del jutge Jaume Joan de Berga, donà lloc a un enfrontament continuat amb el jutge de l’Audiència Agustí Albanell, partidari dels Canamunt i enemic personal seu Relacionat amb el mateix conflicte, la detenció per ordre del virrei de l’algutzir major de la Inquisició…
,
Dante Gabriel Rossetti

Dante Gabriel Rossetti (autoretrat 1861)
© Birmingham Museums & Art Gallery
Pintura
Literatura anglesa
Pintor i poeta anglès.
Fill d’un refugiat polític italià Fou un dels fundadors de la Pre-Raphaelite Brotherhood En una primera etapa 1845-58 pintà aquarelles amb temes de Dant, Shakespeare, Bowning i del cicle del rei Artús L’única tela d’aquest moment és La infantesa de la Mare de Déu 1849, National Gallery, Londres El 1859 tornà a la pintura a l’oli Aviat s’apartà del prerafaelitisme, bé que conservà els temes medievals, perquè la realitat esdevingué en la seva obra lirisme decoratiu i perquè la seva preocupació essencial fou la figura femenina, com hom pot veure en els retrats de la seva esposa Elisabeth Siddal…
Salvador Oliva i Llinàs
Literatura
Poeta, traductor i assagista.
Catedràtic de la Universitat de Girona des del 1991 Ha traduït diverses obres de lingüística i és autor dels estudis Mètrica catalana 1980, Introducció a la mètrica 1986, del qual el 2008 feu una reedició augmentada amb el nom de Nova introducció a la mètrica , La mètrica i el ritme de la prosa 1992, Introducció a Shakespeare 2001, premi Octavi Pellissa d’assaig 1998, fruit de les seves investigacions shakespearianes, i Tractat d’elocució 2006 Posteriorment, ha publicat els assaigs Poesia i veritat 2015, La rehumanización del arte 2015 i Epístoles a Josep Carner 2018 La seva poesia s’…
,
Gaspar Gil Polo
Literatura
Escriptor en castellà.
Fill de Jeroni Polo i d’Isabel Ursola Gil, avantposà el cognom de la mare al del pare Notari, escrivà de la batllia i, més tard, coadjutor del mestre racional del Regne de València 1572 El 1579 cedí el càrrec al seu fill Julià i passà a Barcelona Citat per Joan Timoneda en un romanç publicat al Sarao de amor 1561 i Palmireno 1567, sonets d’ell figuren a Primera part de la Carolea 1560, de Sentpere, i a La pasión de Nuestro Señor Jesucristo 1563, de Girón de Rebolleda Era ja conegut, doncs, quan el 1564 publicà la seva famosa Primera parte de Diana enamorada , continuació de la…
,
Josep Janés i Olivé
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura catalana
Periodisme
Editor, poeta i assagista.
S’inicià en el món periodístic fundant la revista Bandera 1930, a Collblanc, i collaborant a Flama 1931, on també signava Zoilo Petit Després dirigí Diari Mercantil 1932-33 on, sota el pseudònim de Josep J Margaret , recreà el model assagístic de les glosses d’Eugeni d’Ors El 1933 fundà el diari Avui Diari de Catalunya i el 1935 esdevingué director del Diario del Comercio El 1934 es consolidà com a editor amb la creació dels “Quaderns Literaris”, una collecció de format popular nascuda amb l’objectiu d’introduir clàssics estrangers i de donar a conèixer autors catalans Fundà també…
,
Ferran Ardèvol i Miralles
Música
Compositor, pianista i pedagog català, pare de Josep Ardèvol i Guimbernat.
Vida Es formà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb els mestres J Rodoreda i CG Vidiella i més tard fou director de l’Orfeó Nova Catalònia 1901-04 i de l’Orfeó Canigó 1910-12 Durant aquest període realitzà les seves primeres composicions, com el Quartet en sol menor 1908 i la Missa en si menor , estrenada pel mateix Orfeó Canigó El seu interès per la pedagogia musical el dugué a fundar, l’any 1917, l’Institut Musical Acadèmia Ardèvol Aquesta institució va contribuir a la creació de diferents formacions musicals, com ara el Trio Ardèvol, juntament amb el violinista…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina