Resultats de la cerca

El terme ducatus apareix en aquest sentit a començament del segle VII Al regne visigòtic, el ducat coincidia generalment amb l’antiga província romana del Baix Imperi, i havia estat sota la jurisdicció militar d’un dux Els ducats o províncies hispanovisigòtics foren sis Bètica, Cartaginense, Galècia, Gàllia gòtica o Septimània, Lusitània i Tarraconense Els ducats desaparegueren amb la fi del regne visigòtic Entre els longobards, el ducat designava simplement una circumscripció territorial Als regnes francs, a la Itàlia bizantina i a la Llombardia, els primitius ducats anaren augmentant a…

Al s XIX havia format un municipi juntament amb d’altres petits territoris, molt separats entre ells i escampats des dels rasos de Peguera Catllarí fins al pla de Montmajor l'Hospital i a la serra de Busa, en ple Solsonès Valielles duia el nom d' Aguilar, l’Hospital i Catllarí , i tenia, el 1842, 40 h

Estudià els molluscs dels Països Catalans, com també els d’alguns territoris d’Àfrica i del sud d’Àsia Collaborà amb Artur Bofill i Poch i Frederik Haas en els estudis sobre malacologia catalana També és notable el seu treball en el camp de la mastologia Establí un catàleg dels mamífers trobats i citats a Catalunya fins el 1931

Continuà amb èxit l’expansió territorial iniciada pel seu pare Valdemar I el Gran Vencé els eslaus de la Germània superior i, com a rei del vendes, s’emparà de Pomerània, Slesvig-Holstein, Hamburg i Lübeck S'oposà 1183 a l’emperador Frederic I Barba-roja, al qual negà l’homenatge feudal dels territoris de l’Imperi ocupats

Envià un delegat al tercer concili de Toledo 589 L’any 592 convocà i presidí un concili provincial a Saragossa per legalitzar la situació dels arrians convertits al catolicisme Féu el decret De fisco Barcinonensi referent a la recaptació de tributs als territoris dependents del bisbe també signaren aquest document els bisbats d’Ègara, Empúries i Girona

L’obra és ordenada per regions eclesiàstiques i per diòcesis En fou l’iniciador Claude Robert el 1626 L’edició més completa, però, fou publicada del 1715 al 1865, amb una continuació del 1895 al 1920 a cura d’Ulysse Robert i JH Albanès Conté notícies d’interès per als territoris catalans de dellà els Pirineus

Assolí de Napoleó alguns territoris germànics 1802, però els perdé en aliar-se amb Prússia 1806 Reconegut com a rei dels Països Baixos pel Congrés de Viena, hi regnà d’una manera absoluta Amb la revolució del 1830 perdé Bèlgica i hagué d’acceptar un règim parlamentari Impopular, abdicà en el seu fill, Guillem II 1840

La major concentració de parlants es troba a la República dels Tàtars, però també n'hi ha en altres territoris de Rússia, des dels Urals fins a Sibèria, i al Kazakhstan, l’Uzbekistan, el Kirguizistan i la Xina Hi ha nuclis de parlants als Balcans Comprèn diversos dialectes, dels quals el tàtar de Kazan és la base de la llengua literària

Constitueixen els camins més llargs en la pràctica del senderisme , i formen una xarxa de camins aptes per al turisme pedestre, que creuen tots els territoris d’Europa La ERA European Ramblers Association - Federació Europea de Senderisme és l’organització responsable de la seva coordinació, d’acord amb les diverses entitats federades de cada territori La senyalització consisteix en franges blanques i vermelles

La capital és Namur Comprèn les províncies d’Hainaut, Lieja, Luxemburg, Namur i la part meridional del Brabant Brabant Való Correspon als territoris de la meitat meridional de Bèlgica, de parla majoritàriament valona való o francòfona per oposició a la flamenca Fou creada amb la reforma constitucional del 1993, que establia per a Bèlgica un règim politicoadministratiu de tipus federal