Resultats de la cerca

Situació i presentació Al sector sud-occidental de la comarca, en contacte amb el Baix Cinca, està situat a la riba esquerra del Segre, que forma el límit nord-occidental a l’indret on aquest rep el Cinca i poc abans de l’aiguabarreig amb l’Ebre Per la banda de ponent limita amb els municipis de Torrent de Cinca i Mequinensa, del Baix Cinca, per la de migdia i llevant amb el de Seròs, que l’envolta com una mitja lluna, i per la de tramuntana amb el de Massalcoreig El sector septentrional comprèn les terres alluvials fèrtils vora el Segre, mentre que el meridional forma part de les plataformes…

L’eina emprada per a fer el dibuix sol donar el nom a la mena de realització dibuix a la ploma, al carbó, etc Per a dibuixar és emprat material divers hom empra una eina molt primària, l’estilet, en dibuix preparatiu de retaules i pintura al fresc el material més corrent és el que és alhora l’eina i la pasta pictòrica llapis de grafit, de carbó o París, de sanguina, de colors, etc, diverses barretes naturals o produïdes artificialment grafit, punta d’argent, punta d’or, punta de plom, carbonet, estompa, sanguina, colors al pastel, a la cera, al guix, material que necessita una matèria…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna del tipus trompeta cromàtica extensible El so és generat per la vibració dels llavis de l’instrumentista, la qual és recollida per un broquet metàllic, de forma hemisfèrica, que pot separar-se del cos de l’instrument Té un tub acústic de llautó i a vegades de plata, llarg, estret i cilíndric, dividit en dues seccions, una de les quals és formada per dos tubs parallels units per un tirany A la part més propera a l’instrumentista, en un dels tubs s’insereix el broquet i l’altre es corba o es cargola, en els models més greus, i acaba en un…

La D majúscula llatina prové de l’alfabet grecooccidental, forma arrodonida de la grega clàssica, provinent, al seu torn, de l’alfabet fenici de Biblos i de l’egipci demòtic L’estructura primitiva llatina consisteix en dos traços el primer, vertical, gruixut el segon, semicircular, prim-gruixut-prim, a la dreta Com la B , també la D capital de les inscripcions llatines tenia reforços o petits elements estètics que decoraven l’atac superior i la base de la lletra La inclinació de la ploma i la velocitat del traçat contribuïren a la transformació del ductus de la D capital clàssica majúscula…

Situació Vista exterior de l’edifici des de llevant, amb la capçalera, únic element simple i auster, que resta d’època romànica F Tur El veïnat de Santa Eugènia és situat a 1,5 km vers migjorn d’Avinyonet, en un sector pla, vora el marge dret del riu Manol Mapa 258M781 Situació 31TDG933766 Per anar-hi, venint de Figueres per la carretera de Besalú, cal passar de llarg el trencant d’Avinyonet i, un cop passat el pont sobre el riu Manol, agafar un camí de terra, a l’esquerra La capella de Santa Eugènia és a uns 600 m d’aquesta carretera Hom pot demanar la clau a la masia veïna, o bé al poble d’…

Situació Una de les dinou esteles discoidals localitzades a Ciutadilla, ara situades sobre els murs del fossar JM Miró L’església parroquial de Sant Miquel és situada al peu del castell, a la part més alta del poble Procedents de l’antic fossar parroquial es conserven al cementiri actual, situat a llevant del nucli urbà, sortint del poble, un conjunt d’esteles funeràries Mapa 33-15 389 Situació 31TCG451029 Cal seguir el mateix itinerari indicat a la monografia anterior CPO-MLIR Història Cal esperar fins a mitjan segle XII per trobar la primera referència a l’església parroquial de Ciutadilla…

Troparium et Prosarium MEV, Ms 106 Un fragment del foli 22, amb una caplletra “Q”, la qual presenta una forta tendència miniaturística, amb un emmarcament blau de perfil escalonat Museu Episcopal de Vic Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 106 es tracta d’un manuscrit que consta de 106 folis de 20,5×14 cm, amb anotació musical pneumàtica, sobre quatre ratlles, una de vermella i les altres incises la lletra és francesa, traçada amb tinta vermella i negra * El manuscrit és datable del final del segle XII, ja que conté un text en prosa dedicat a sant Tomàs de Canterbury, que morí l’any 1170…

Començà al taller familiar com a pintor de parets Estudià a l’Escola de Mestres Pintors, a l’Escola d’Arts i Oficis i a les classes del FAD Es presentà individualment a les galeries Syra de Barcelona 1948 Aquells anys de renovació artística a Catalunya ja començà a tenir un prestigi sòlid participà en els salons d’Octubre, del Jazz i “de los Once” collaborà a Dau al Set i realitzà, entre altres obres, el mural de l’edifici de Coderch a la Barceloneta Els anys cinquanta visqué a París, on conegué a fons l’obra de Cézanne i Matisse, els quals, al costat de Miró i Gaudí, serien les seves…