Situació
Vista exterior de l’edifici des de llevant, amb la capçalera, únic element simple i auster, que resta d’època romànica.
F. Tur
El veïnat de Santa Eugènia és situat a 1,5 km vers migjorn d’Avinyonet, en un sector pla, vora el marge dret del riu Manol.
Mapa: 258M781. Situació: 31TDG933766.
Per anar-hi, venint de Figueres per la carretera de Besalú, cal passar de llarg el trencant d’Avinyonet i, un cop passat el pont sobre el riu Manol, agafar un camí de terra, a l’esquerra. La capella de Santa Eugènia és a uns 600 m d’aquesta carretera. Hom pot demanar la clau a la masia veïna, o bé al poble d’Avinyonet. (JBH)
Història
Sobre la capella de Santa Eugènia no hi ha notícies anteriors a l’any 1338. A la visita pastoral d’aquest any hom la trobà sense rendes; s’informà al bisbe que havia tingut possessions pròpies, però que se n’havien apoderat els hospitalers de la comanda d’Avinyonet.
Segons les actes de les esmentades visites, que es troben a l’Arxiu Diocesà de Girona, el culte s’hi mantingué i el mobiliari litúrgic augmentà al segle XVIII. De l’any 1734 és la notícia de l’existència d’un retaule amb escenes de la vida i martiri de la santa, d’època indeterminada. Aquest mateix any el bisbe Bastero, manà de retocar-ne “per algun pintor” una imatge d’aquesta santa, per tal com es trobava “indecentíssima y que mou més a la lascívia que no en edificació y devoció”. Segurament aquest fou el retaule que desaparegué l’any 1936.
L’esglesiola romania molt abandonada, quan l’associació Amics d’Avinyonet en promogué la recuperació. Els serveis de la Diputació de Girona hi realitzaren una senzilla intervenció portada a terme bàsicament amb la participació volenterosa dels membres de l’associació. També s’ha recuperat el tradicional aplec que s’hi celebra el dilluns de Pasqua. (JBH)
Església
L’església de Santa Eugènia és un petit edifici d’una nau, coberta amb volta apuntada de factura tardana. És capçada a llevant per un absis semicircular, una mica ultrapassat.
Només l’absis pertany totalment a l’antic edifici d’època romànica. A l’extrem oriental de la nau hi ha uns petits fragments de paraments romànics, però la resta sembla que és obra dels segles XVII o XVIII, mentre que l’extrem occidental fou construït o modificat a mitjan segle XIX (a la porta adovellada del frontis hi ha la data de 1852).
L’esmentat absis té una coberta de quart d’esfera amb una cornisa incurvada, feta amb pedra calcària de travertí, la qual assenyala la línia d’arrencada de la volta, i, a més, ressegueix l’arc interior de mig punt de la finestra de doble biaix, situada al fons de l’hemicicle absidal.
Es conserva l’arc triomfal, destacat, de mig punt, fet amb dovelles força ben treballades i polides. Arrenca d’un nivell força baix, sobre pilars amb impostes que tenen decoració esculpida.
L’aparell de l’absis és de carreus de mida mitjana, que han estat afilerats regularment, però deixen visible el morter que els uneix, per tal com han estat escairats amb poca cura.
Aquest absis pot ésser considerat dins les formes pròpies del romànic rural, segurament datable a la segona meitat del segle XI, si hom es fia de l’existència de l’arc triomfal i el tipus d’escultura de les seves impostes, bé que l’aparell permet de pensar en una possible datació més tardana, dins el segle XII. (JBH)
Escultura
Detall de les dues impostes que hi ha a l’interior de la nau, tocant la capçalera. La de dalt presenta una combinació de quadrícules que formen un escacat. La de baix, una decoració ornamental amb una flor de lis.
F. Tur
A l’interior de la nau i tocant a la capçalera de l’església de Santa Eugènia d’Avinyonet de Puigventós hi ha dues mènsules que presenten una decoració ornamental.
Una d’aquestes peces presenta una combinació de motius en forma de quadrícula, que produeix l’efecte d’escacat per l’alternança dels volums. Fa 40 per 20 cm. Aquesta decoració apareix molt freqüentment, tant a portades (Santa Maria de Lledó, Santa Maria del Voló Era Purificacion de Maria de Bossòst, Santa Maria d’Arties, Sant Pèir d’Escunyau, etc.), com en altres indrets exteriors de l’edifici (absis de Sant Joan de les Abadesses, absis de Santa Maria de l’Estany, murs de l’església de Santa Maria d’Alaó, finestres de Sant Andrèu de Salardú i de Sant Joan de Tredòs, etc.) i interiors (capitells de l’absis i la nau de Sant Esteve d’En Bas). Al Museu Episcopal de Vic hi ha també dues impostes procedents suposadament de la portada de la catedral romànica, que també tenen el mateix motiu.
L’època en què podem situar aquest motiu agafa tot el segle XII i, tenint en compte la datació que per l’aparell “segons J. Badia” es dona a l’edifici, la mènsula de Santa Eugènia pot pertànyer al començament del segle XII.
L’altra mènsula mostra una decoració ornamental de tipus vegetal. Al centre hi ha representada una derivació de la flor de lis, dibuixada molt lliurament, les fulles laterals de la qual s’enrotllen en forma de voluta. És emmarcada per dues línies de traç gruixut que defineixen un triangle i envoltada per d’altres de forma angular que s’allunyen de qualsevol intent de representació vegetal. La decoració en conjunt no és simètrica: si bé es manté estable a la zona on hi ha el motiu central, als angles que el triangle central deixa lliures, la composició no presenta el mateix esquema en ambdues parts, malgrat que el traç gruixut es manté en tota la Peça. També fa 40 per 20 cm.
Al marge d’aquestes consideracions, la representació de motius que deriven de la flor de lis és freqüent al llarg del període romànic. Els trobem tant a capitells (Santa Maria de Besalú, basílica de Cornellà, Santa Maria de Ripoll, Sant Bartomeu de la Quadra, Sant Pere de Rodes) com a impostes (antiga basílica de Barcelona) i frisos (portada de l’Anunciació de la Seu Vella de Lleida). Curiosament, un capitell de Sant Pere de Rodes (interior de la nau) presenta una composició que s’acosta a la de la mènsula de Santa Eugènia: una forma vegetal derivada de la flor de lis “de cinc fulles i no de tres” és emmarcada per un entrellaçat que defineix també un triangle que fa de coberta, i una base que surt de la mateixa flor i s’adreça cap a altres indrets. L’estructura de la mènsula esmentada seria una derivació que s’allunya de la forma originària i esdevé una composició lliure.
Partint d’aquests supòsits i de les diferents èpoques que abracen els exemples amb motius semblants, aquesta segona mènsula de Santa Eugènia pot coincidir amb l’època de l’analitzada anteriorment. (LCV)
Bibliografia
Bibliografia sobre la història
- Josep M. Marquès i Josep Riera: Avinyonet de Puigventós, poble, parròquia i castell, “Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos”, Figueres 1978, pàg. 35-38.
Bibliografia sobre l’escultura
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-A (Alt Empordà), Diputació Provincial de Girona, Girona 1978, pàg. 25-31. vol. II-B (Alt Empordà), Girona 1981, pàg. 475.