Resultats de la cerca

En 1945-59 formà part de l’orquestra de la Metropolitan Opera House de Nova York Posteriorment fou professor a la Universitat de Yale 1964-67 i director del Conservatori de Nova Anglaterra 1967-77, on fundà el New England Ragtime Ensemble Bé que de formació clàssica, de molt jove desenvolupà un gran interès pel jazz , sobretot a partir de l’obra de Duke Ellington, de la qual feu adaptacions simfòniques Symphonic Tribute to Duke Ellington , 1955 Les seves composicions constitueixen un dels intents més reeixits d’articular el jazz i la música clàssica del segle XX, sobretot Stravinskij i…

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i desenvolupà una trajectòria musical que abastà des de la pedagogia fins a la direcció i la composició Director de l’Orfeó Barcelonès, fou en el gènere orquestral i instrumental on destacà especialment No obstant aquesta especialització, el 1959 estrenà al Gran Teatre del Liceu la seva òpera Amunt i el ballet Gavines 1962 i realitzà algunes composicions corals com el Poema de la Resurrecció ,  Cantem, companys , La cançó del despistat i  Idilli Adscrit a una estilística i una estètica tradicionals basades en els models vuitcentistes, s’…

Són construïts de tal manera, que les digitacions usuals donen sons diferents als corresponents a les notes escrites

A les Balears també han estat utilitzats els noms de buma i bruna

El 1972 debutà professionalment amb El temps escènic , de JBrossa Des d’aleshores ha participat en nombrosos muntatges, com ara Woyzeck 1979, de GBüchner amb direcció de JOllé, El príncep d’Homburg 1981, de Kleist a les ordres de RSalvat, Un Otello per a Carmelo Bene 1993 i Macbeth o Macbetho 1997 dirigides per XAlbertí, o Aquari i Escorpí 2000, que pertanyen a la sèrie de monòlegs de creació pròpia Ous còsmics que des del 1995 representà en diversos festivals internacionals També ha presentat els espectacles de creació pròpia Neixen déus 1999, sobre mitologia, i Trompa bèllica,…

Membre d’una família de músics, estudià a Viena amb S Sechter i fou membre del cor de la Hofkapelle Des del 1862 fou intèrpret de trompa al Kärntnertor Theater de Viena Quan deixà aquest lloc, el 1866, començà a collaborar amb R Wagner com a copista d’ Els mestres cantaires de Nuremberg entre el 1866 i el 1867 Wagner, content del seu treball, el recomanà a H von Bülow per a dirigir el cor de l’òpera de Munic Allí debutà com a director d’orquestra la temporada 1868-69 amb Guillaume Tell El 1870 tornà a treballar amb Wagner per enllestir els materials de L’anell del Nibelung El…

També s’aplica a les formacions musicals amb vuit components El repertori instrumental inclou obres per a octets de vent sol, de corda sola i per a diferents combinacions d’aquests instruments Entre els primers es troben les serenates KV 375 1781 i KV 388 1782 de WA Mozart i l’opus 103 1792 de Beethoven, per a dos oboès, dues trompes, dos clarinets i dos fagots harmoniemusik D’altra banda, I Stravinsky compongué el seu octet 1923 per a flauta, clarinet, dos fagots, dues trompetes i dos trombons Dels octets per a corda sola quatre violins, dues violes i dos violoncels, cal destacar l’opus 20…

En els cefalocordats és constituïda per la primera porció de l’intestí, i va proveïda a cada costat d’un centenar de feses branquials En els peixos assoleix alhora un paper respiratori i digestiu, per la qual cosa va proveïda de feses branquials i presenta nombroses dents de caràcter triturador En els vertebrats tetràpodes és un conducte musculomembranós situat rere les fosses nasals, la boca i la laringe i davant la columna vertebral, i és comuna a les vies respiratòries i digestives Per tal d’evitar el pas d’aliments a la laringe hi ha una vàlvula, l’epiglotis, que en tanca l’entrada quan…

Són de dimensions molt variables, des d’1 o 2 cm fins a 10 o 12 cm de llargària La conquilla té la forma de dos cons units per les bases un d’ells és l’espiral i pot ésser molt aplanat, i l’altre és la darrera volta de l’espira i té una obertura llarga i estreta La superfície de la conquilla és llisa i de colors variables, generalment molt vistosos, amb taques o ratlles d’altres colors Les ballarugues són carnívores i s’alimenten de cucs marins i de peixos petits, i tenen l’extremitat cefàlica acabada en una trompa que té una o diverses dents radulars modificades, molt agudes,…