Resultats de la cerca
Es mostren 900 resultats
barra harmònica

Barra harmònica de violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Llistó de fusta encolat sota de la taula harmònica d’alguns instruments d’arc (violí, viola, etc.) per reforçar-la i protegir-la de la pressió del pont.
Resta fixada, en direcció longitudinal i parallelament a les cordes, sota la pota del pont que correspon a les cordes greus, per la qual cosa s’anomena també barra de baixos La seva funció acústica és especialment notable en l’equilibri entre sons greus i aguts Començà a utilitzar-se en el violí al final del segle XVI, quan amb l’increment de la tensió de les cordes per a aconseguir una sonoritat cada cop més brillant, d’acord amb les exigències del virtuosisme naixent, augmentà la pressió d’aquestes sobre el pont Les seves dimensions han anat variant al llarg de les diferents…
Gran Premi de Marxa de Sant Celoni
Atletisme
Competició internacional de marxa atlètica disputada a Sant Celoni des del 1973.
Des del primer moment anà variant el format, alternant proves en pista i en ruta i també la distància, entre els 5 km i els 50 km L’any 1982 també fou Campionat de Catalunya en pista, amb victòries de Josep Marín 10000 m i Teresa Palacio 5000 m Entre els guanyadors destaquen Marín 5 vegades, Víctor Campos 2, Manuel Alcalde 2, Palacio, Glòria Granados i Mari Cruz Díaz L’organització de la prova fou, fins el 2008, del Club Atletisme Sant Celoni, que també organitzà la tradicional Sant Celoni-la Costa 1977-97 L’edició del 2011, la 26a, anà a càrrec de la Unió Atlètica Baix Montseny
bergdama
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble de les regions muntanyoses centrals de Namíbia.
D’origen desconegut, probablement prebantu, els bergdames 88 000 individus el 1982 racialment s’assemblen més als nègrids de l’Àfrica central i occidental, que no pas a llurs veïns khoikhois Fins a l’època de la colonització alemanya estigueren sotmesos en gran nombre successivament als names i als hereros , al servei dels quals practicaven el treball dels metalls i la terrissa Originàriament vivien de la recollecció i de la ramaderia de bestiar cabrú, en petits grups exogàmics patrilineals La llengua és una variant del nama Tots els indicis fan suposar que el nama no és pas llur…
dolomia
Mineralogia i petrografia
Roca sedimentària d’origen químic.
És una variant de calcàries que conté més del 50% de carbonat, més de la meitat del qual és format per dolomita La precisió d’aquest terme és un xic difícil, car entre les calcàries i les dolomies pures hi ha tota una sèrie de termes mitjans que fan referència a la composició L’efervescència de la roca amb l’àcid clorhídric en fred és mínima, però augmenta si la roca és polvoritzada, o bé amb l’àcid calent La solubilitat de la dolomia depèn del contingut de calci Les varietats de dolomies d’aspecte cavernós són anomenades carnioles Les calcàries dolomítiques més conegudes són…
extremeny
Lingüística i sociolingüística
Subdialecte del lleonès parlat a Extremadura.
L’empremta lleonesa es fa palesa a la part septentrional inserció de i en síllaba àtona palicia , ‘pallissa’, substitució de -i per -e i de -u per -o pobri, 'pobre’, abaju , ‘davall’ i mots com zorondo ‘tardà’ Els trets andalusos, en canvi, dominen a l’Extremadura baixa ž vibrillant < y, ll cabažo , ‘cavall’, -s aspirada, confusió de l, r implosives, variant -ajo del sufix -azgo Són característiques més generals elevació tonal i allargament de les síllabes tòniques, aspiració de la f- jumo , ‘fum’, illots esparsos de les sonores z i ẓ káza ‘casa’, beđíno ‘veí’, ús de l’…
corn
Música
Instrument de vent fet a partir d’una banya d’animal.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta natural El so és produït per la vibració dels llavis Aquesta pot ser recollida per una obertura, feta al vèrtex o en un costat de l’instrument, o bé per un broquet Emet un únic so fonamental a partir del qual, variant la pressió i posició dels llavis, es poden produir alguns harmònics En alguns casos, un forat prop del pavelló permet modular aquest so fonamental S’ha fet servir per a comunicar missatges, fer senyals, etc A Europa, cap al segle X, aparegué un corn amb broquet i forats per a…
stop time
Música
Recurs emprat en jazz i en músiques afroamericanes, consistent a aturar l’activitat regular de la secció rítmica, substituint-la per un ostinato senzill i espaiat, mentre el solista segueix tocant, mantenint el tempo estable.
L' ostinato més freqüent consisteix en l’articulació de la primera corxera de cada dos compassos de 4/4 El procediment acostuma a durar mitja estrofa o bé una S’emprà sobretot en l’estil Nova Orleans, tal com s’observa durant el solo de Louis Armstrong en Potato Head Blues 1927 També se’n fa força ús per a acompanyar passatges de ballarins de claqué En altres estils apareix amb menor freqüència, però n’hi ha mostres, com en el solo de Sonny Rollins en Just One of Those Things Max Roach plus Four , 1956 En algunes composicions de blues s’empra una variant de stop time en els…
ukulele
Música
Instrument de corda, semblant a una guitarra de petites dimensions, popular de les illes Hawaii.
En la seva construcció s’evidencia la influència portuguesa de l’època colonial En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon amb mànec Té quatre cordes que poden ser de budell o de metall, afinades com les quatre primeres cordes de la guitarra, amb la particularitat que la quarta és a l’octava superior Les cordes es toquen directament amb els dits o les ungles Utilitzat principalment en danses populars, al principi del segle XX s’introduí a Amèrica, on es popularitzà acompanyant cançons La gran difusió que assolí per la seva versatilitat propicià l’aparició d’un instrument derivat, anomenat…
cheng
Música
Instrument de corda pinçada xinès.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon de la família de les cítares Considerada la més important de les cítares xineses, consta d’una caixa rectangular amb la tapa harmònica de forma lleugerament convexa El model tradicional té setze cordes de fils de seda actualment de metall, les quals s’afinen per mitjà d’uns petits ponts mòbils individuals Es toca pinçant les cordes amb les ungles d’una mà mentre els dits de l’altra, variant la pressió sobre les cordes, produeixen certs tipus d’ornaments vibrato i d’altres L’evolució i la modernització d’aquest instrument han…
monestir de Sant Feliu d’Amunt
Priorat
Priorat canonical de l’orde de Sant Ruf d’Avinyó, instal·lat a l’església de Santa Maria de l’Assumpta, de Sant Feliu d’Amunt (Rosselló).
L’església, edificada al segle XI i ampliada al XII, fou cedida a Sant Ruf d’Avinyó el 1142, que hi installà un priorat, regit per un prior i quatre canonges La llista de priors és coneguda des del 1222 i continua fins el 1699, que les seves rendes foren unides al seminari de Perpinyà Decaigué molt al segle XV i des d’aleshores només tenia el prior i un arrendatari fou secularitzat el 1592 i després proveït amb comendataris i priors que no hi residien i ni tan sols no eren canonges A l’església, considerada santuari, s’hi venerava Santa Maria de la Salvetat, variant de la Salut…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina