Resultats de la cerca
Es mostren 421 resultats
tren d’alta velocitat

Tren d’alta velocitat del trajecte Barcelona-Madrid
© RENFE
Transports
Tren que circula a velocitats mitjanes superiors a 200 km/h per línies d’alta velocitat.
Actualment, tant el material mòbil com les línies més modernes permeten que el ferrocarril d’alta velocitat arribi fins a 350 o 400 km/h amb gran seguretat Les infraestructures per on han de circular aquests trens han de tenir uns paràmetres de qualitat estrictes, com són amplis radis de corba situats entre 4000 i 7000 metres, rampes màximes que no superin 12,5 millèsimes, túnels de gran secció per a reduir els efectes aerodinàmics, gran separació entre les vies entrevia de 4,7 a 5 metres i construcció estanca de les caixes del vehicle per a evitar molèsties als viatgers a causa de les…
superplasticitat
Física
Fenomen de plasticitat excepcional que presenten certs materials per a determinades temperatures i velocitats de deformació.
El material superplàstic, sotmès a deformació a una temperatura elevada i en unes condicions determinades, pot experimentar una elongació del 100% al 1 000%, sense fractura El comportament superplàstic permet de conformar el material en formes molt complexes L’efecte superplàstic apareix com a conseqüència directa dels trets estructurals d’un material, però també hi ha materials en què només ho fa sota unes condicions específiques d’avaluació del comportament plàstic En el primer cas, el requeriment estructural consisteix en el fet que el material ha de tenir una mida de gra molt petita la…
junta universal

Dos tipus de juntes universals
© Fototeca.cat
Tecnologia
Tipus d’acoblament que permet la transmissió del moviment de rotació entre dos arbres d’eixos geomètrics coincidents, però que formen entre si un cert angle (fix o variable).
És constituït per la combinació de dues forquilles muntades cadascuna d’elles sobre un dels extrems de cada arbre i una creueta que les uneix Té l’inconvenient que la velocitat de l’arbre conduït, essent constant la del conductor, varia al llarg d’una rotació, oscillant entre un màxim i un mínim respectivament per damunt i per sota de la velocitat del conductor, i essent més gran aquesta oscillació com més gran és l’angle que formen els dos arbres per a grans velocitats de rotació, això provoca oscillacions torsionals molt pertorbadores És el tipus de dispositiu que munten els…
blàzar
Astronomia
Objecte d’aparença estel·lar amb característiques molt semblants a les AGN, però que emet gran part de la seva energia en la banda de raigs γ de l’espectre electromagnètic.
Es creu que un blàzar podria tractar-se d’un objecte físic molt semblant a una AGN o un quàsar, amb un forat negre supermassiu al centre i un parell de dolls de partícules ejectades a l’espai exterior a velocitats relativistes El que diferencia els blàzars dels quàsars o les AGN és que els primers tenen un dels dolls de matèria relativista orientat cap a la Terra, de manera que l’emissió observada és dominada pels fenòmens que s’esdevenen a la regió del jet A més de ser detectada en raigs γ, una AGN ha de presentar una de les següents propietats per a ésser classificada com a…
Universal Serial Bus
Bus en sèrie universal, que proveeix un estàndard de bus sèrie per a connectar dispositius a un ordinador.
El port USB fou desenvolupat per Compaq, IBM, DEC, Intel, Microsoft, MEC i Northern Telecom, i pot arribar a velocitats de transferència de dades de fins a 12 MB per segon Un sistema USB té un disseny asimètric format per un sol servidor i múltiples dispositius connectats a una estructura d’arbre mitjançant concentradors especials Es poden connectar fins a 127 dispositius a un sol servidor, tenint en compte que els concentradors hi són inclosos L’estàndard inclou la transmissió d’energia elèctrica al dispositiu connectat L’USB pot connectar perifèrics com ara ratolins, teclats,…
Ludwig Boltzmann
Física
Físic austríac.
Desenvolupà, amb JWGibbs i JCMaxwell, la mecànica estadística Estudià a Linz i a Viena, on es doctorà l’any 1866 Professor de física a Graz, a Munic, a Leipzig i a Viena des del 1895 fins al seu suïcidi, el 1906 Inspirat pels treballs de Maxwell, tractà d’interpretar les lleis de la termodinàmica a partir de la mecànica de les molècules i amb mètodes estadístics Identificà l’entropia amb el logaritme de la probabilitat multiplicat per la constant de Boltzmann fórmula de Boltzmann El seu teorema H 1877 permeté d’explicar el segon principi de la termodinàmica Formulà l’equació…
ultrasò
Música
So la freqüència del qual està per sobre dels 20 000 Hz i per tant fora del camp d’audibilitat humana (aparellauditiu).
El primer a donar-ne una aplicació pràctica fou Paul Langevin 1872 - 1946, que concebé un mètode que posteriorment donà lloc al sonar per a la detecció de submarins, basat en l’emissió d’ultrasons i la recepció dels ecos provinents de la reflexió dels raigs emesos en els objectes La distància a què es troba l’objecte de la font emissora es pot calcular a partir del temps que es triga a rebre l’eco i de la velocitat de propagació de l’ona ultrasonora dins de l’aigua Aquesta mateixa tècnica és la que empren certs animals per a orientar-se ratapinyades, balenes, dofins, etc El fet que els…
difusió de Brillouin
Física
Difusió de la llum causada per un fluid transparent, en la qual la longitud d’ona difosa és lleugerament diferent de la incident.
És causada per la interacció de les ones lluminoses incidents amb les acústiques degudes a l’agitació tèrmica del medi més exactament, és la difusió de la llum per causa de les fluctuacions locals i transitòries de la densitat del medi Com a resultat d’aquest efecte, l’espectre de la llum difosa presenta, a més de la ratlla corresponent a la freqüència incident ν 0 explicada per la difusió de Rayleigh , un doblet de ratlles doblet de Brillouin a banda i banda d’aquesta, amb freqüències ν 0 + 172sbν i ν 0 - 172sbν, on 172sbν = 2ν 0 V s / V sin φ / 2, essent V s i V la velocitat del so i de…
màquina trepadora
Tecnologia
Màquina eina emprada per a fer forats a peces metàl·liques, de fusta, etc, anomenada també màquina de foradar o perforadora.
En les trepadores, l’eina de tall és una broca, generalment disposada verticalment, que és dotada d’un moviment de rotació, creat per un motor elèctric, i d’un moviment longitudinal d’avanç, efectuat manualment trepadores sensitives, o automàticament La trepadora sol consistir en un bastiment vertical, sovint en forma de columna, muntat damunt la bancada, proveït d’una taula en la qual és fixada la peça que hom vol foradar, i pel qual pot pujar i baixar un braç, que suporta el motor i el portaeines, eventualment desplaçables al llarg del dit braç trepadores radials, i que en alguns casos és…
resolució
Química
Cadascun dels processos mitjançant els quals hom separa els enantiòmers constituents d’una mescla racèmica.
Els mètodes més emprats per a efectuar-la poden classificarse en separació mecànica de cristalls , introduïda per LPasteur l’any 1848, la qual únicament és possible quan les dues formes cristallitzen separadament en cristalls enantiomòrfics, i el seu ús és molt limitat cristallització preferent d’un dels dos enantiòmers, basada en les diferents velocitats de cristallització quan hom inocula amb cristalls d’una de les dues formes una solució sobresaturada del racèmic, d’ús també limitat, i que condueix sovint a enantiòmers de puresa òptica inferior al 100% separació bioquímica ,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina