Resultats de la cerca

És esmentat ja el 1011, que hi tenia possessions el monestir de Cuixà Formà part del vescomtat d’Évol

La seva església depèn d’aquesta parròquia El lloc és esmentat el 839 Formà part del vescomtat de Castellbò

L’església parroquial és dedicada a sant Sadurní Pertanyia al vescomtat de Vilamur A mitjan s XIX era municipi independent

Situació Una vista de conjunt de la fortificació J Bolòs Les restes dels murs del castell de Castelló són situades a l’extrem d’un contrafort de la muntanya dels Llancers, damunt la cinglera de Joanetes, des d’on s’albira tota la plana d’en Bas, situada uns 400 m més avall Mapa 294M781 Situació 31TDG531615 Per a pujar-hi cal agafar, als afores d’Hostalets d’en Bas, anant cap a migjorn, una pista, no gaire bona, que s’enfila fins a la Coromina Un cop al petit altiplà de Falgars, abans d’arribar a l’església de Sant Pere, cal agafar un camí que va seguint l’espadat i que, després de travessar,…

L’església parroquial Sant Pere havia estat possessió del monestir de Breda El 1698 formava, amb Maçanet, una batllia del vescomtat de Cabrera

Pertanyia al vescomtat de Castellbò, on formava part del quarter de Castellbò Conserva part de l’església romànica de Santa Llogaia de Bellpui

Situació Restes de l’antic castell adossat a una construcció moderna ECSA – A Villaró Aquest castell és situat al capdamunt del poble, adossat a una construcció moderna Mapa 34–11253 Situació 31TGC512838 Per anar a Taús cal prendre la carretera que, de Noves de Segre, va fins als Castells i Gerri de la Sal Les restes del castell es troben a la part més alta del poble AVB Història El castell de Taús és esmentat l’any 1094 com una propietat de Ramon Guillem de Taús En el testament d’aquest, a part el castell, es fan llegats a Sant Martí i Sant Julià de Taús Els primers senyors coneguts del lloc…

Fill i successor del comte Roger IV Afegí als estats hereditaris de la família, pel seu casament 1252 amb la vescomtessa Margarida de Bearn, aquest vescomtat 1290 i les baronies de Montcada i Castellvell A la mort del seu oncle el comte Àlvar d’Urgell 1268 intervingué en les lluites successòries d’aquest comtat al costat dels Cardona i contra els Montcada i Jaume I de Catalunya-Aragó En signar-se la pau 1269, el rei li reconegué la possessió del vescomtat de Castellbò malgrat el crim d’heretgia imputat als seus besavi i àvia, els comtes Arnau i Ermessenda Li calgué,…

Les primeres notícies conegudes del lloc d’Hortó són dels anys 1030 i 1066, on Ortone o Ortes apareix com a límit d’alous situats a la vila d’Eres i a Sant Tirs En el testament de Guillem Bernat, del 1116, consta un llegat de tres mancusos per a l’església de Sant Andreu de Laortó , que segles després, apareix en la relació de les esglésies del bisbat d’Urgell visitades per manament de l’arquebisbe de Tarragona els anys 1312 i 1314 En el cens de 1365-70 la parròquia de Laurtó hi consta amb 15 focs eclesiàstics En el Spill … del vescomtat de Castellbò, redactat l’any 1519, el lloc…

Els comtes de Tolosa i d’Albigès hi establiren uns vescomtes, ja citats al segle IX, que no solament participaren activament a les lluites d’Occitània, sinó que també hagueren d’afrontar sovint la senyoria bisbal sobre la ciutat d’Albi A partir del 1066, com a descendents del casal de Carcassona per la comtessa Ermessenda de Carcassona , els comtes de Barcelona s’esforçaren a fer prevaler llurs drets sobre el vescomtat, bé lluitant contra els Trencavell, que, a més de vescomtes d’Albi, havien esdevingut comtes de Carcassona i, després, de Besiers i del Rasès, bé acceptant llur…