Resultats de la cerca

Presenten fulles alternes o oposades, enteres i sense estípules Les flors són hermafrodites, regulars, reunides en inflorescències complexes, d’un a cinc estams, sovint units a la base L’ovari és superior, dos o tres carpels fosos, amb un únic lòcul que conté d’un a moltíssims òvuls El periant és sec, membranós i descolorit El fruit pot ser en baia, pixidi o nou Les llavors tenen una testa brillant i un embrió corbat Força amarantàcies són conreades com a plantes ornamentals i, en alguns casos, com a vegetals o herbes per a cuinar Amarantàcies més destacades Nom científic Nom vulgar…

Formà part de l’Accademia Pontaniana amb el nom d' Actius Syncerus Gentilhome de la cort, acompanyà Frederic II de Nàpols en el seu exili francès 1501, i tornà a Nàpols a la mort del rei 1504 En la seva joventut escriví el Gliuommeri , monòlegs burlescs i satírics de caire popular, gairebé tots perduts, i les Farse , jocs escènics Escriví també abundant poesia, que els darrers anys reelaborà i ordenà, dividint-la en Sonetti e canzoni cinc Eglogae piscatoriae , en llatí tres llibres d' Epigrammi i tres d' Elegiae Però deu la seva fama a la novella pastoral en vulgar L’Arcadia…

Llicenciat 1945 i doctorat 1949 per la Universitat de Madrid, fou catedràtic de filologia llatina a València, Salamanca i Santiago de Compostella successivament Publicà més de 160 estudis d’investigació Cal mencionar el seu Index scriptorum latinorum medii aevi hispanorum 1958-59, que comprèn, entre altres, els escriptors llatins dels Països Catalans des del 500 al 1350 En Antología del latín vulgar segona edició l’any 1963, Anecdota wisigothica 1958 i uns altres treballs donà a conèixer texts i manuscrits d’origen català Fou també autor de Visiones del Más Allá en Galicia…

Les profecies a l’edat mitjana nasqueren i proliferaren en èpoques de crisi religiosa o política Les escatològiques interpretaven uns passatges de la profecia de Daniel i l' Apocalipsi , com les obres de Ciril, Metodi i sobretot de Joaquim de Fiore mort el 1202, que tingueren gran difusió entre els espirituals i a Catalunya comptaren amb adeptes insignes, com Arnau de Vilanova i l’infant Pere d’Aragó, oncle del rei Pere el Cerimoniós Es conserva en català una traducció fragmentària de la Summa concordiae veteris et novi testamenti de l’abat Joaquim i una altra traducció d’obres de Giovanni da…

Nombre total d’espècies d’ocells observades en vermell i nombre d’espècies nidificants en blau als diferents estats europeus i als Països Catalans, segons dades de Fischer i Peterson, de 1962, actualitzades per a l’Estat espanyol i els Països Catalans Maber, original dels autors Des del punt de vista ornitogeogràfic, les nostres terres pertanyen a l’extensa regió paleàrtica, que inclou tot Europa, l’Àsia no tropical i la porció d’Àfrica que queda limitada al S pel desert del Sàhara Així mateix, juntament amb els altres indrets del S d’Europa i el N d’Àfrica, forma la subregió mediterrània Un…

A part les escoles de Berlín Reichenbach i de Münster Scholz i dels independents BEMoore i Popper, el nucli més destacat fou el cercle de Viena Schlick, Carnap, Neurath, Feigl, Kraft, etc, defensor d’una filosofia —el positivisme lògic— entesa, d’una banda, com a denúncia de les pseudoproposicions metafísiques —només vàlides emotivament—, i de l’altra, com a anàlisi de les proposicions de les ciències positives —veritables en tant que empíricament “verificables"— i de les ciències matemàtiques —veritables en tant que merament formals i tautològiques— La dispersió del nucli vienès per part del…

Estudià l’àrab i nombroses llengües modernes Amplià estudis a Cambridge Exercí de professor mercantil i d’interventor dels ajuntaments de Llucmajor i Palma Fou catedràtic d’àrab vulgar a l’Escola de Comerç i a l’Estudi General Lullià, de Palma Membre fundador de l’Associació per la Cultura de Mallorca 1923, s’encarregà d’impartir cursets d’ortografia mallorquina El 1931 edità una gramàtica de caràcter divulgatiu on distingia entre llengua vulgar i llengua literària, comuna a totes les regions de parla catalana Fou un dels principals promotors de la revista La Nostra…

Cal distingir-hi el que corresponia a la llengua parlada i el literari de les traduccions calcades de l’hebreu Després del 1492 es perd tot rastre del català parlat i escrit pels jueus catalans, i els escassos documents i notícies anteriors no permeten d’establir-ne cap tipologia segura, si no és l’abundor de mots i d’expressions hebreus Sembla que a la Catalunya Vella es caracteritzava també per un cert deix d’arcaismes A Mallorca, i potser al País Valencià, fins a la fi del s XV es mantingué vigent, entre els jueus, al costat del català, l’àrab vulgar, amb probables…