Resultats de la cerca
Es mostren 7438 resultats
Pere Figuerola
Metge valencià.
El consell de la ciutat li encarregà de redactar, el 1373, uns estatuts per a l’ensenyament lliure de la medicina Deixà inèdites unes normes higièniques en llatí per als seus dos fills que estudiaven a Tolosa
Joan Figuerola
Cristianisme
Canonge de la seu de València.
És autor d’un tractat, escrit en llatí, cap al 1397, conegut per Contra Judaeos , inèdit
Ermengol Bernat
Cristianisme
Teòleg dominicà.
Fou lector de teologia a Calataiud 1352, a Xàtiva 1353 i a París 1355, on rebé el grau de mestre 1358 Fou inquisidor d’Aragó 1360 i provincial de Catalunya 1369 Deixà escrits Quatuor libros super Sententias
Guillem Jàfer
Història del dret
Jurisconsult.
Fill del vicecanceller de Jaume II de Catalunya-Aragó Guillem Jàfer Es graduà en lleis a Bolonya Fou jurat de València l’any 1330, i formà part del consell reial entre el 1342 i el 1349 Escriví, vers el 1350, unes Notae super Foris Regni Valentiae i unes Declaracions dels dubtes sobre los furs nous , sobre la jurisdicció dita alfonsina El seu fill Guillem Jàfer València 1366 — 1394, també jurista, escriví 1388 Lectura solemnis super Foris Regni Valentiae, Jacobi et Alfonsi regum
Iṣḥaq Šělomó Meir
Literatura
Poeta hebreu de circumstàncies que apareix adreçant, entre d’altres, una poesia encomiàstica a Mošé Natan, de Tàrrega.
Alfred Gunter
Cristianisme
Minorista franciscà bretó, frare del convent de Kemper (Bretanya).
Fou llicenciat en teologia per París i deixeble immediat de Duns Escot Entre el 1321 i el 1323 era lector de la província d’Aragó, al convent de Barcelona Presentà en una disputa d’Avinyó un escrit sobre la pobresa de Crist i dels apòstols 1322 És autor d’una exposició dels dos llibres primers de les Sentències 1325
Pere de Guines
Escultura
Escultor.
Residí a Tarragona i Barcelona Alfons III li encarregà el seu sepulcre, realitzat el 1337, al monestir de framenors de Lleida i el 1340 Pere III el seu per a Poblet Associat amb Jaume Cascalls des del 1347, potser participà en el cor de la seu de Girona 1351
Maria de Portugal
Història
Marquesa de Tortosa.
Filla del rei Pere I de Portugal i de Constança Manuel i muller de l’infant Ferran d'Aragó , marquès de Tortosa, fill d’Alfons III de Catalunya-Aragó, amb qui es casà, el 1349 A la mort de Ferran 1363, intentà de fugir a Navarra, però fou retinguda un quant temps per Pere III, fins que, alliberada, retornà a Portugal No tingué fills
Maria de Bulgària
Història
Filla del rei Joan Asen III de Bulgària i de la princesa bizantina Irene Paleòleg, germana de l’emperador Andrònic II.
El 1303 fou donada per muller a Roger de Flor, creat megaduc de l’imperi, per tal d’obtenir la seva ajuda contra els turcs
Margarida de Foix-Castellbò
Història
Vescomtessa de Cabrera i comtessa d’Osona pel seu casament amb Bernat III de Cabrera (1350).
Era filla del vescomte Roger Bernat III de Castellbò i de Constança de Luna Aportà al seu matrimoni una part de la ciutat de Vic i altres dominis dels Montcada a Osona La seva vida va lligada a les vicissituds de la casa vescomtal de Cabrera Com aquesta, el 1364 fou desposseïda dels béns, que vengué després al seu nebot Mateu de Foix