Resultats de la cerca

La cotorra argentina, o de pit gris, és la més habitual de totes les cotorres que trobem a les ciutats catalanes i molt fàcil d’identificar pel seu color verd clar i el pit gris Al matí és quan estan més actives i la millor hora per a observar-les Acostumen a anar en grup tot cridant mentre volen Al vespre retornen als nius, per passar la nit Ferran López La cotorra argentina o cotorra de pit gris Myiopsitta monachus és una espècie allòctona, la presència en llibertat de la qual es coneix al nostre país des del principi de la dècada de 1970, tot i que no va ser fins gairebé vint anys més…

Morfologia La serp verda i groga Coluber viridiflavus només apareix en indrets humits al N de les terres catalanes Els punts grocs que s’uneixen fins a formar línies longitudinals dalt de la cua, damunt d’un fons verd quasi negre, la fan inconfusible Oriol Alamany És una serp esvelta, de cap petit i ben diferenciat, amb coll estret i cua afilada, que pot arribar als 150 cm o més de llargada Presenta una lleugera cresta supraocular Té una escata preocular grossa per damunt d’una preocular petita, dues o tres de postoculars, dues de temporals i vuit de supralabials, de les quals la quarta i…

El trencapinyes comú Loxia curvirostra és un fríngíllid nidificant dels nostres boscos de coníferes, característic sobretot per la forma del bec, recorbat, gros i fort, i pels colors vistents del seu plomatge, vermellós en el mascle exemplar de baix i gris verdós en la femella exemplar de dalt Com el seu nom indica, trenca les pinyes amb el bec per obtenir-ne els pinyons dels quals s’alimenta És un ocell comú, d’uns 15 o 16 cm de llargada, que es deixa veure fàcilment quan travessa el bosc en el vol ondulant que caracteritza els ocells del seu grup, o bé quan es belluga entre les branques,…

Llicenciat en geografia i història especialitat d’història medieval per la Universitat de Barcelona, ha cursat també estudis de museologia i conservació i de gestió del patrimoni cultural a la Universitat de Mont-real Canadà Des del 1988 és membre del cos de conservadors de museus de la Generalitat de Catalunya Ha estat director del Musèu Dera Val d’Aran  1986-90, cap de l’Àrea de Gestió Museogràfica del Museu d’Història de Catalunya  Museu d’Història de Catalunya 1996-2008 i, posteriorment, responsable del projecte del Museu Nacional d’Història, Arqueologia i Etnologia de Catalunya Des del…

Forma un conjunt sense solució de continuïtat amb els barris de Collblanc , situat al NW amb qui conforma el districte II de la ciutat, i amb el més nou de la Florida, situat a l’W Al S, les línies dels ferrocarrils a Vilafranca i Vilanova, i actualment del TAV, el separen de Santa Eulàlia de Provençana i del nucli més antic de la ciutat Els primers anys del s XX s’hi inicià un petit barri de cases de tipus anglès, però rebé un fort impuls a partir del 1920, amb la primera onada immigratòria, procedent, en general, de Múrcia, motivada per les obres de l’Exposició Internacional de Barcelona…

És formada per diverses comarques naturals la Sologne al S, ramadera la Beauce al N, àrea de conreu intensiu de cereals a l’W, la Perche, i a l’E el Gâtinais i la Puisaye, de paisatge de bocage i activitat agropecuària diversificada D’antiga tradició industrial, s’ha beneficat últimament del procés de descentralització de París La proximitat de la capital influeix molt sobre les activitats dels nuclis principals, Orleans, Chartres, Montargis i Blois, ciutats poc vinculades entre elles La vall del Loira, que el travessa de N a O, estructura la regió Les indústries modernes són les…

Era coneguda des de l’any 1932, quan fou oberta la carretera que la tallà pel mig Foren realitzats llavors treballs de recuperació de materials arqueològics a càrrec de JButinyà i RAlsius, estudiosos de Banyoles El 1978, JTarrús i JMNolla, arqueòlegs, reiniciaren l’excavació del camp baix de la villa i localitzaren una habitació gran, de 7 × 8 m 2 , amb estructures de conducció d’aigua, i materials arqueològics del s I aC al III dC A partir del 1979 hom prosseguí les excavacions, al camp alt, amb la collaboració de professors i estudiants catalans i anglesos El 1982, l’àrea…

La capital és Valencia Comprèn part de la Cordillera de la Costa i de la plana alluvial de l’Orinoco i la part occidental de la depressió del llac de Valencia El clima hi és tropical plujós, amb temperatures mitjanes d’uns 26°C i precipitacions anuals que oscillen al voltant dels 1 000 mm És el segon estat més densament poblat del país 377,4 h/km 2 1994 i un dels més industrialitzats L’àrea que envolta el llac de Valencia, de sòls molt fèrtils i intensament conreats conreus tropicals, és progressivament ocupada pel desenvolupament del sector industrial tèxtil, indústries…

Situat a la riba dreta del Segura, el terme és dividit en dues parts la més gran, on hi ha el poble, és voltada totalment pel terme d’Oriola, i l’altra, a l’est, és un enclavament voltat per Oriola i Xacarella La vegetació natural ocupa un terç del terreny A l’àrea conreada predomina el regadiu, que aprofita l’aigua del riu a través de la séquia d’Alquibla i la del Camp, i de pou, i produeix principalment cítrics i productes d’horta El secà produeix cereals, oliveres, ametllers i garrofers La terra és molt repartida El poble 6299 h agl 2006 34 m alt es formà al final del segle…

L’agricultura ocupa únicament el 23% de la superfície total i aprofita els sectors plans situats entorn del poble i a les valls de Guadalest i del barranc de l’Arc Predomina el secà 768 ha sobre el regadiu 104 ha els conreus més estesos són el de cereals 60,7% de l’àrea conreada, seguit del d’ametllers 15%, oliveres 13%, conreus d’horta 6,4%, garrofers 3% i vinya 1,9% La propietat de la terra és molt repartida, i predomina el règim d’explotació directa 82% de la superfície conreada Hi ha ramaderia d’ovins La minva demogràfica iniciada el 1900 s’ha accelerat a partir del 1950 28% del 1950 al…