Morfologia
La serp verda i groga (Coluber viridiflavus) només apareix en indrets humits al N de les terres catalanes. Els punts grocs que s’uneixen fins a formar línies longitudinals dalt de la cua, damunt d’un fons verd quasi negre, la fan inconfusible.
Oriol Alamany.
És una serp esvelta, de cap petit i ben diferenciat, amb coll estret i cua afilada, que pot arribar als 150 cm o més de llargada. Presenta una lleugera cresta supraocular. Té una escata preocular grossa per damunt d’una preocular petita, dues o tres de postoculars, dues de temporals i vuit de supralabials, de les quals la quarta i la cinquena són en contacte amb l’ull. Té 19 fileres d’escates dorsals, de 180 a 230 escates ventrals i de 85 a 115 parells de subcaudals.
La serp verda i groga presenta una coloració de fons més aviat negrosa, amb taques de color groc verdós, més grosses i disposades a manera de fileres transversals a la part anterior, i més petites, a manera de línies longitudinals, a la cua. Hi ha poques taques fosques al cap. La part ventral és clara, groguenca o verdosa. Els joves són gris clar o bru oliva, amb marques cefàliques patents, una banda clara a la part superior del cap i escates postoculars blanques.
Biologia i ecologia
La serp verda i groga escull diversos hàbitats una mica secs, però amb vegetació abundant, a vessants assolellats rocosos, a murets o a ruïnes. Prefereix temperatures moderades, de manera que, en general, apareix a estatges montans i muntanyes mitjanes, entre 700 i 1500 m d’altitud. Les àrees òptimes són zones obertes amb vegetació arbustiva, com vorades de bosc o similars. És diürna i terrestre, especialment, però pot grimpar accidentalment a roques o a arbusts. Molt ràpida, àgil i activa, és una serp que mossega molt fortament en cas de captura, però és totalment inofensiva.
Els joves s’alimenten de sargantanes i insectes, com ortòpters i lepidòpters. Els adults canvien de règim i passen a consumir rosegadors petits i ocells encara al niu, sargantanes i petits llangardaixos, serps petites i granotes. Aquesta serp de vegades pot ser constrictora, però normalment captura les preses a força de mandíbules, i les persegueix i les caça, aprofitant la seva pròpia rapidesa i agilitat.
Aquesta serp s’aparella relativament tard, a maig o juny, i la posta, formada per 8-15 ous, s’efectua durant el mes de juny o juliol. Els ous mesuren de 30 × 15 mm a 40 × 22 mm, i són blanquinosos, amb concrecions estrellades a la closca, visibles externament. Els ous es desclouen al cap de cinc o sis setmanes d’incubació, a mitjan agost, i els joves mesuren uns 25 cm.
La hibernació, sobretot perquè l’espècie és relativament montana, esdevé llarga, normalment d’octubre a març, i durant aquest període la serp s’amaga a soques podrides o a forats del terra.
Encara que llur distribució és limitada, són animals actius i fàcilment observables en els territoris que ocupen. Semblen trobar-se en poques localitats, però hi constitueixen poblacions abundants, o almenys molt conspícues. Hom les troba sovint als camins i àrees obertes, i sovint són atropellades a les carreteres, quan intenten travessar-les o, més encara, aprofitar la temperatura molt superior de l’asfalt durant les primeres hores d’activitat, sobretot a la primavera, quan els és més difícil aconseguir la temperatura corporal òptima. Hom ha pogut constatar la seva predilecció pels llocs que presenten aigües termals (cas d’Arties i de l’Artiga de Lin, a la Vall d’Aran), on presenten densitats de població molt elevades i habiten entre les pedres, tot aprofitant l’ambient càlid que determina el pas d’aigua calenta.
Corologia
Àrea de distribució de la serp verda i groga (Coluber viridiflavus, en ratllat blau) i de la serp de ferradura (C. hippocrepis, en verd) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
La serp verda i groga es troba al NE de la península Ibèrica i a la meitat meridional d’Europa fins a Iugoslàvia, incloses algunes illes mediterrànies. En el territori dels Països Catalans continentals la seva àrea de distribució és limitada; no es troba a les Balears. Apareix, com ja hem dit, a altituds moderades, però mai a la plana, ni a l’alta muntanya, sinó acantonada a estatges montans; a les nostres terres presenta exigències tèrmiques moderades i, al mateix temps, demana ambients secs o almenys molt assolellats. Això limita la seva àrea a poblacions relativament isolades, encara que ben constituïdes, a punts diversos dels Prepirineus i vessants montans dels Pirineus, sense assolir, però, la Serralada Transversal, on s’instal·len, amb més eficàcia, altres espècies. Es troba en vorades de bosc, en llocs embosquinats i prop de conreus.