Resultats de la cerca
Es mostren 4620 resultats
Otto Preminger

Otto Preminger
© Fototeca.cat
Cinematografia
Director cinematogràfic austríac, nacionalitzat nord-americà.
Establert molt aviat a Hollywood, treballà en diversos gèneres adaptació de novella, del teatre, de tema policíac, etc La seva inclinació vers els grans temes el portà a una certa dimensió crítica, però amb molta ambigüitat en les seves conclusions Algunes de les seves pellícules són Laura 1944, The Moon is Blue 1953, Carmen Jones 1955, The Man with the Golden Arm 1956, Bonjour, tristesse 1957, Exodus 1960, The Cardinal 1963, Hurry Sundown 1966, Julie Moon 1970, Rosebud 1975 i The Human Factor 1979
Valdemar Poulsen
Enginyer danès.
Ideà un procediment d’enregistrament de so sobre fil magnètic 1898 i un circuit oscillant per a altes freqüències a base d’un arc anomenat arc de Poulsen Treballà també per dur a terme el cinema sonor
Emil Post
Lògica
Matemàtiques
Matemàtic i lògic nord-americà, d’origen polonès.
Introduí un mètode per a controlar les fórmules de la lògica seqüencial mitjançant les taules de veritat És conegut pel fet d’haver proposat el 1920 els sis temes lògics polivalents, especialment trivalents, amb independència de Łukasiewicz Establí també una teoria general de les proposicions elementals 1922, i estudià els problemes dels grups de mots en el llenguatge, amb independència dels resultats obtinguts per Markov
Jaume Pi-Sunyer i Bayo

Jaume Pi-Sunyer i Bayo
Gaceta Médica Ilustrada, 116 (maig de 1936)
Medicina
Metge.
Doctorat el 1929, fou professor a la Universidad Católica de Santiago de Xile i guanyà la càtedra de fisiologia a Santiago de Compostella 1936 Exiliat el 1939 a Mèxic, hi fou professor a l’Instituto Politécnico fins el 1945, que es traslladà als EUA, on s’installà definitivament Donà cursos de medicina a diverses universitats llatinoamericanes És autor, entre altres obres, d’ Antoni Gimbernat 1936, Las bases fisiológicas de la alimentación 1940 i El pensamiento vivo de Claudio Bernard 1945 El 1954 publicà, juntament amb Morris Fishbein, unes normes de literatura mèdica És fill d’ August Pi i…
Jean Baptiste Perrin
Física
Físic francès.
Fou professor a París, a l’École Normale Supérieure 1894-97 i a la Faculté des Sciences des del 1910 El 1895 trobà que els electrons constituïen la càrrega negativa dels anomenats raigs catòdics Féu experiments sobre els raigs X, sobre el moviment brownià, etc Determinà el nombre d’Avogadro per diferents procediments i demostrà l’origen de l’energia solar com una transformació de l’hidrogen en heli El 1940 se n'anà als EUA Publicà Les atomes 1913 i Les éléments de la physique 1930, entre altres obres El 1926 li fou atorgat el premi Nobel de física
Arthur Penn

Arthur Penn
Cinematografia
Director cinematogràfic i teatral nord-americà.
Germà del fotògraf Irving Penn , es formà a la televisió, d’on passà al cinema, mitjà en el qual debutà el 1958 amb el western The Left Handed Gun Més tard realitzà The Miracle Worker , per la qual fou premiat al Festival de Sant Sebastià l’any 1962, Mickey One 1965, The chase 1966, Bonnie and Clyde 1967, el seu film més famós, que fou motiu de nombroses controvèrsies per la seva violència, Alice's Restaurant 1969, Little Big Man 1970, Night Moves 1975, The Missouri Breaks 1976, Four Friends 1981, Target 1985, Dead of Winter 1987, Penn & Teller Get Killed 1989 i Inside 1996 Destacà per…
Barbara McClintock
Biologia
Botànica
Botànica i genetista nord-americana.
Especialitzada en genètica vegetal, es doctorà el 1927 a la Universitat de Cornell Ingressà al departament de genètica de la Institució Carnegie de Cold Spring Harbour 1942 i a l’Acadèmia de Ciències dels Estats Units 1944 El 1983 rebé el premi Nobel de medicina per la descoberta, els anys quaranta, de la capacitat de desplaçament dels gens dins del cromosoma
Mary McCarthy
Literatura
Escriptora nord-americana.
De la seva producció cal esmentar The Company she Keeps 1942, The Charmed Life 1955, Memories of a Catholic Girlhood 1957, The Group 1963, Writing on the Wall 1970, Birds of America 1971, The Seventeenth Degree 1975, trilogia sobre la guerra del Vietnam, Cannibals and Missionaires 1979, i diversos reculls d’articles i assaigs
Victor Maurel
Música
Baríton.
Estudià a París, on debutà, el 1868, amb Les huguenots , de Meyerbeer El 1870 es presentà a la Scala i assolí aviat fama mundial Fou el primer Iago de l' Otello de Verdi 1887 i el primer Falstaff 1893 Escriví Dix ans de carrière 1897 El 1881 s’havia presentat al Liceu de Barcelona, on cantà sovint
Eduard Marquina i Angulo
Eduard Marquina i Angulo
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Cinematografia
Teatre
Escriptor i guionista cinematogràfic.
Vida i obra Fill d’un comediògraf aragonès i de mare lleonesa i germà del també escriptor Rafael Marquina i Angulo Format a Barcelona, es relacionà amb els ambients modernistes, cosa que el portà a collaborar a Pèl & Ploma i Joventut Es casà amb Mercè Pichot, germana del pintor Ramon Pichot i de la contralt Maria Gay En la seva producció en català d’aquests anys destaca el llibret de l’òpera Empòrium 1906, amb música d’Enric Morera, on es defensa un concepte de classicisme que no s’adiu del tot amb el del noucentisme També collaborà en altres obres de teatre líric, amb llibrets o…
, , ,