Resultats de la cerca

De família noble aragonesa, fou secretari de Ferran II de Catalunya-Aragó, abraçà la vida eremítica a Montserrat 1480-81 i esdevingué superior dels ermitans 1482 traduí per a ells del llatí a l’aragonès el tractat De religione 1489 Interessat pel lullisme, es relacionà amb Arnau Descós i Pere Deguí Enviat per Ferran II a la cort de França per gestionar-hi la devolució dels comtats de Rosselló i de Cerdanya 1486-87, hi conegué Francesc de Paula i ingressà a l’orde dels mínims 1491, orde que introduí després a la corona catalanoaragonesa A petició dels mateixos monarques, Alexandre…

Amb Nardini, Manfredi i Cambini creà el Quartetto Toscano, un dels primers conjunts de cambra del món A París 1767 actuà amb Manfredi al Concert Spirituel Allí degué familiaritzar-se amb l’estil de l’escola de Mannheim, que influí en ell Anà a Madrid 1768 i entrà al servei de l’infant Lluís Borbó, però no assolí una posició a la cort Dirigí l’orquestra privada de la comtessa de Benavente-Osuna, al palau de la qual estrenà 1786 la sarsuela La Clementina , amb text de Ramón de la Cruz representada a València el 1796 Fou compositor de cambra de Frederic Guillem II de Prússia 1787-97…

El 1750 es doctorà en teologia Fou mestre 1753 de Montesa Costera i catedràtic de teologia i de filosofia 1763-67 de la Universitat de València, on introduí la filosofia moderna Passà a la cort, on fou nomenat mestre de l’infant Francesc Xavier 1768-80 Obtinguda una canongia a València, hi tornà Nomenat rector de la Universitat 1748-87, aconseguí del rei l’aplicació d’un nou pla d’estudis i el restabliment del patronat, suspès des del 1774 Fou nomenat rector perpetu Arran de la invasió napoleònica, fou vocal de la junta eclesiàstica i d’instrucció pública 1809 i vocal president…

Participà en el segon viatge de Colom a Amèrica setembre del 1493 — juny del 1496 Fou alcaid de la fortalesa de Concepción de la Vega, a l’illa de l’Espanyola, on fundà el primer ingenio , precursor de la producció de canya de sucre Durant la revolta de Francisco Roldán, cap del moviment sediciós octubre del 1498 contra l’administració del descobridor, tot fent costat a l’almirall, aconseguí una concòrdia provisional entre els dos A l’octubre del 1499 Colom l’envià a la cort amb un memorial sobre la situació a l’illa Aquest memorial, ensems amb el que envià Roldán, determinaren l…

Fou designat 1201 un dels caps de la quarta croada i amb l’emperador electe Felip de Suàbia plantejà, sense èxit, al papa Innocenci III la desviació de la croada vers Constantinoble Obeint el papa, s’inhibí de l’expedició contra Zara Es destacà en la segona presa de Constantinoble, i quan els croats decidiren d’eregir l’Imperi Llatí de Constantinoble, fou el candidat a emperador, però ho impedí l’oposició de Venècia S'apoderà de Tessàlia i fou coronat rei de Tessalònica 1204 efectuà una expedició victoriosa vers el sud de Grècia Concedí la investidura del futur ducat d’Atenes a Odó de la…

Després d’estudiar a Bohèmia, completà la seva formació a Viena, on adquirí fama com a acompanyant del famós virtuós del contrabaix D Dragonetti La seva carrera com a pedagog s’inicià en una institució per a l’educació de cecs, que deixà en ser nomenat organista de la cort l’any 1825 Aviat aconseguí la reputació de millor professor de teoria de Viena, i entre els qui en volien rebre lliçons hi hagué F Schubert El 1851 esdevingué professor de contrapunt i baix xifrat al Conservatori de Viena, on tingué nombrosos alumnes, entre els quals H Vieuxtemps, G Nottebohm o S Thalberg,…

Probable alumne de P Tartini a Pàdua, del 1736 al 1744 apareix com a violinista en la festa de la Santa Croce a Lucca El 1760 era a Viena, i entre el 1762 i el 1765 a Stuttgart com a primer violí de l’orquestra dirigida per N Jommelli, on conegué Leopold Mozart El 1766 tornà a Liorna i collaborà amb F Manfredi, GMG Cambini i L Boccherini en el Quartetto Toscano El 1770 era director de les músiques de la cort ducal de Florència, càrrec que mantingué durant més de vint anys, fins a la seva mort Gairebé tota la producció musical de Nardini és violinística i es caracteritza pels…

Rebé les primeres lliçons musicals del seu pare, Anton Lachner, que era organista El 1822 anà a Munic, on es guanyà la vida com a organista i professor de música, i l’any següent es traslladà a Viena per ocupar la plaça d’organista a l’església luterana Parallelament continuà la seva formació amb Simon Sechter Fou a la capital austríaca on entrà en contacte amb L van Beethoven i establí una sòlida amistat amb F Schubert L’any 1829 fou nomenat director del Kärtnertor-Theater El 1834 se n’anà a Berlín, on aspirava a dirigir el Teatre d’Òpera, però la plaça fou concedida a un altre candidat Del…

L’any 1600 entrà a la Universitat de Königsberg, on es formà musicalment al costat de Johannes Eccard, amb qui continuà estudiant fins el 1608 El 1602 ingressà com a cantor baix a la capella de la cort del príncep elector, el marcgravi Georg Friederich de Brandenburg, i també serví com a cantor a la catedral de Königsberg L’any 1626 arribà a obtenir el càrrec de mestre de la capella cortesana Es coneixen diverses obres de la seva producció, algunes de les quals aparegueren en edicions com Cantiones sacrae harmoniae 1624, per a quatre-deu veus També publicà alguns volums amb obres…

Cec des de la seva joventut, obtingué el càrrec vitalici d’organista de la cort palatina de Heidelberg Segurament fou l’encarregat de tocar l’orgue durant la cerimònia de coronació de l’emperador Maximilià I a Frankfurt l’any 1486 i també en la de Carles V a Aquisgrà el 1520 Fou el primer compositor que publicà una collecció de música per a orgue en tabulatura Tabulaturen etlichen lobgesang und lidlein 'Tabulatures d’autèntics himnes i cançons', Magúncia, 1512 La major part de les seves composicions per a orgue estan basades en models vocals, generalment sobre cantus firmus , i…