Resultats de la cerca

Fundat el 1944, fou dirigit per HBeuve-Méry, seguint la fórmula i la línia de collaboracions de Le Temps , i posteriorment el dirigiren JFauvet 1969, ALaurens 1982 i AFontaine 1985 Del 1946 al 1948 publicà un setmanari, Une Semaine dans le Monde , substituït per Sélection Hebdomadaire du Monde També edita dos periòdics mensuals, Le Monde Diplomatique i Le Monde des Philatélistes i nombrosos suplements Es destaca per la informació, abundant i que tendeix a ésser objectiva El 2000 el tiratge era d’uns 368 000 exemplars

Destacà com a historiador de la literatura — Istoria literaturii române de la origini pînă în prezent 1941 i Impresii asupra literaturii spaniole 1946—, com a biògraf — Viaţa lui Mihai Eminescu 1932, Viaţa lui Ion Creangă 1938 i Vasile Alecsandri 1965—, com a assagista — Principii de estetică 1939, Estetică basmului ‘L’estètica del conte’, 1965 i Conceptul modern de poezie 1970— però també conreà la poesia, la novellística — Cartea nuntii ‘El llibre de noces’, 1933 i Bietul Ioanide ‘El pobre Ioanide’, 1953— i escriví obres de teatre

Era membre de l’Academia de San Fernando, de Madrid, i de la Societat Econòmica d’Amics del País de Mallorca, la qual li confià la direcció de l’escola de dibuix Regidor perpetu de Palma 1793 i dipositari reial de Mallorca 1794, compongué diverses obres, la majoria de les quals inèdites destaca el Viaje por el interior de la isla de Mallorca, conservat parcialment és una descripció de la ciutat i dels pobles de l’illa, acompanyada amb plans, alguns dels quals publicats

Redactor del diari “La Mañana”, pertangué al grup literari “Los Diez” Fou director general de biblioteques i ministre d’educació pública Preocupat de jove per l’adotzenament de la seva societat, s’inicià escrivint teatre Teatro escogido, 1947 Destacà com a novellista subjectivista de delicada agudesa El niño que enloqueció de amor, 1915 i dins el realisme psicològic en un to entre impressionista i clàssic El hermano asno , 1922 Mitificà el tipus d’heroi popular xilè, el "huaso" , a Gran señor y rajadiablos 1948

Aquesta fallida revolta, provocada pel decidit intent d’Adrià de romanitzar la Judea supressió de la circumcisió, edificació a Jerusalem d’un temple a Júpiter, etc, fou atiada per diversos rabins, entre els quals destacà ‘Aqibà ben Yosef Aquest sobrenom de Simó —personatge convertit per una gran part del poble en messies i que àdhuc arribà a encunyar moneda a Jerusalem— fou interpretat com a “fill de la mentida” pels seus contraris L’any 1960 en foren descobertes prop de la mar Morta diverses cartes autògrafes

La seva vinculació a Catalunya ha fet creure que podia haver nascut a Tàrraco o a Bàrcino Tingué càrrecs importants a Roma des del temps de Domicià, però es destacà sobretot durant el regnat de Trajà, del qual fou amic Entre altres càrrecs, fou tres vegades cònsol els anys 92-97 i 102-107 És esmentat en diverses inscripcions de Bàrcino, a través del seu llibert Luci Licini Segon , que s’encarregà d’erigir, després de la seva mort, l' arc de Berà a la seva memòria

Considerat un dels principals impulsors d’aquesta disciplina als EUA, el seu interès es projectà en camps tan diversos com el parentiu, el folklore, l’art, la lingüística o l’arqueologia En el terreny teòric, intentà de trobar regularitats en el desenvolupament de les cultures i elaborà la noció d’ àrea cultural De la seva obra, molt variada i extensa, es destaca Anthropology 1923, Cultural and Natural Areas of Native North America 1939, Configurations of Culture Growth 1945 i The Nature of Culture 1952

Es formà en cercles musicals sardanístics i ben aviat ingressà a la Cobla Juvenil Cervianenca i a la Cobla Art Gironí Més tard fou membre de diferents orquestres simfòniques, com ara l’Orquestra Pau Casals, de la qual era tenora solista Molt vinculat a la vida musical de Girona, hi fundà l’Orfeó Cants de Pàtria i fou professor de diferents escoles de música Es dedicà a compondre sardanes i el seu nom destacà per haver estat l’impulsor del Museu de la Sardana de Girona

Començà a estudiar música amb alguns mestres terrassencs, i prosseguí la seva formació a l’Escolania de Montserrat, on tingué el guiatge d’Anselm Viola i Jacint Boada Fou mestre de capella de l’església parroquial de Martorell També destacà com a cantant, activitat que el dugué a les catedrals de Santiago de Compostella, Segòvia, Burgos i Palència Així mateix fou mestre de capella a les seus de Lerma i Lleó Guanyà la plaça d’organista de l’església de San Isidoro de Madrid

Fou un hàbil i popular intèrpret de flabiol, component de la Cobla Empordanesa i, posteriorment, d’Els Rossinyols des de la seva fundació l’any 1889 A partir del 1925 rellevà el mestre Joan Masó en la direcció de l’Escola de Música de Castelló d’Empúries i de la cobla infantil Els Rossinyolets Entre el seu llegat hi ha un mètode d’execució de flabiol, el primer elaborat per a aquest instrument Fou també flautista i destacà en l’àmbit local religiós com a baix solista