Resultats de la cerca

Es crea dins Lo Rat-Penat la Secció de Pedagogia, com a resposta a les preocupacions per l’escola al País Valencià

Centre industrial i miner a la riba del Douglas, té indústria tèxtil, de maquinària i química Hi ha escola tècnica de mines

La seva obra és d’escola neoclàssica Neró ordena la mort de Sèneca , baix relleu de l’Academia de San Fernando, Madrid

Fou un dels principals exponents de l’escola poètica siciliana En les seves canzonette reproduí els motius tradicionals de les composicions populars

Fou director de l’Escola de Música de Sabadell i en dirigí l’orfeó És autor de música coral i de sardanes

A mitjan s VI, Sevilla fou un centre musical important on es distingiren Leandre, autor de melodies litúrgiques, i Isidor, que en les seves obres dedicà una atenció especial als problemes musicals, i a mitjan s VIII, coincidint amb la dominació àrab, Còrdova es convertí en una ciutat de vida musical molt refinada, l’esclat de la qual durà fins al s XI l’escola musical andalusa serví d’enllaç entre dues civilitzacions musicals la islàmica i l’europea música andalusina Fou, però, al final del s XV que nasqué l’escola polifònica andalusa amb Pedro Escobar mort el 1514…

De família menestral, d’estudiant presidí l’Agrupació Escolar Doctor Robert 1903 i fou redactor d' El Poble Català 1906 Es graduà d’enginyer industrial a Barcelona el 1911 Amplià estudis a Lovaina Flandes i a Charlottenburg Alemanya, i féu estades per motius professionals a França, Suïssa, Àustria-Hongria, Països Baixos i Anglaterra, països on s’interessà pel moviment socialista De retorn a Barcelona 1914, Prat de la Riba li encomanà l’organització dels serveis d’obres públiques de la Mancomunitat Fou catedràtic de física i electrotècnia de l’Escola d’Agricultura, professor de…

Estudià dret a la Universitat de Barcelona 1857, on es doctorà en dret civil i canònic 1865 Fou redactor del Diario de Barcelona  1863-69, en què publicà la notícia biogràfica i crítica de catorze personalitats catalanes, sota el títol genèric de “Galerías de escritores catalanes”, entre les quals hi havia les de Jaume Balmes i Urpià, Pau Piferrer i Fàbregas, Ramon Martí i d’Eixalà, Jaume Tió i Noè i Josep Sol i Padrís, i collaborà amb temes de filosofia i economia a la Revista de Cataluña  des d’on s’oposà a la centralització de la vida científica, La Defensa de la Sociedad  i la Revista de…

El servei ha donat suport a la introducció de l’audiovisual com a recurs didàctic i com a llenguatge en el món educatiu Nasqué el 1986 amb el nom de Programa de Mitjans Audiovisuals PMAV, després d’una fase prèvia 1982-85 marcada pel Pla d’Incorporació del Vídeo a l’Ensenyament gestionat per una Comissió de Mitjans Audiovisuals El 1990, Jordi Moral assumí la direcció en funcions del PMAV, que el 2000 passà a ser SMAV A més de continuar i ampliar la seva tasca audiovisual, té una videoteca de temàtica educativa i cultural que es pot copiar o consultar via internet www xtec es/audiovisuals D’…

Fundat el 27 de juliol de 1953 per la fusió de l’Aero Club de Barcelona i de l’Aero Club de Sabadell, principals aeroclubs de l’època Des de la seva creació competí en les principals proves i el primer president fou Josep Maria Marcet i Coll Des del 1953 disposa d’escola de pilots i celebra la festivitat de la Mare de Déu de Loreto, patrona de l’aviació El 1955 organitzà la primera Volta Aèria a Catalunya i durant les festes de la Mercè del 1956 i 1960 organitzà dos festivals aeris considerats dels més importants d’Europa Promogué activitats aeronàutiques com l’expedició a Bali…