Resultats de la cerca
Es mostren 1926 resultats
Josep Maria Pujol i Sanmartín
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Filòleg.
Llicenciat en filologia hispànica i doctor en filologia catalana, fou professor titular de literatura catalana a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona La seva tasca docent i de recerca se centrà en tres camps la literatura catalana medieval segles XII-XIII, l’etnopoètica i el folklore història del folklore, folklore narratiu i l' ortotipografia , la història de la tipografia, del llibre i de la impremta També impartí història de la lletra, dels caràcters tipogràfics i del disseny editorial a l' Escola Eina Collaborà estretament amb Joan Solà , amb el qual fou coautor de dues…
,
Pau Porta i Bussoms

Pau Porta i Bussoms
© MUSEU COLET
Esport general
Dirigent esportiu.
Afiliat a la Falange, es llicencià en dret els anys quaranta a la Universitat de Barcelona, i al llarg dels seus anys d’universitat fou membre del Sindicato Español Universitario SEU, de la secció de Catalunya i Balears del qual arribà a ser cap, i dirigí des d’aquest càrrec la repressió contra el moviment universitari democràtic S’introduí en l’esport a través de la boxa, esport en què arribà a campió universitari de pesos semipesants el 1943 Fou president de la Federació Catalana de Boxa Entre el 1958 i el 1962 formà part de la directiva del Reial Club Deportiu Espanyol com a…
,
Joan Rodés i Teixidor

Joan Rodés i Teixidor
© UB
Medicina
Metge.
Llicenciat 1962 i doctorat 1967 per la Universitat de Barcelona, amplià estudis a l’Hôpital Saint Antoine de París i el 1968 s’incorporà a l’ Hospital Clínic de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, on el mateix any creà el servei d’hepatologia, del qual esdevingué cap el 1973 En 1985-2008 fou catedràtic de medicina de la Universitat de Barcelona, i en 1997-2008 director de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer IDIBAPS de l’Hospital Clínic Fou també cofundador de l’Associació Espanyola per a l’Estudi del Fetge, que presidí en 1986-89…
Paulo Mendes da Rocha

Museu Brasileiro da Escultura e Ecologia, obra de l’arquitecte Paulo Mendes da Rocha
© Pritzker Architecture Prize/Nelson Kon
Arquitectura
Arquitecte brasiler.
Titulat per la Universitat Presbiteriana Mackenzie de São Paulo 1954, en fou professor de la Facultat d’Arquitectura i Urbanisme des del 1961 És considerat el principal representant de l’escola paulista, juntament amb João Batista Vilanova Artigas La seva obra reivindica la vigència del projecte modern en el context brasiler La vocació social de les seves propostes recolza en la tècnica, tot generant uns espais en què l’estructura de formigó armat és el principal instrument de configuració La influència de Le Corbusier i de l’arquitectura brutalista es fa palesa en obres de gran audàcia…
Marià Cañardo i Lacasta

Marià Cañardo i Lacasta, en el setmanari 'Imatges' del 17 de setembre de 1930
© Fototeca.cat
Ciclisme
Corredor ciclista anomenat el català d’Olite.
Establert a Barcelona el 1920, debutà com a professional el 1926 Amb set victòries s’erigí com el corredor amb més triomfs en la història de la Volta Ciclista a Catalunya 1928-30, 1932, 1935-36, 1939 La primera Volta, l’aconseguí amb l’equip Elvis-Wolber, les dues següents amb el FC Barcelona Entre el 1931 i el 1933 competí com a independent Integrat a l’equip Orbea, guanyà les Voltes del 1935 i el 1936 Fou campió d’Espanya de fons 1930, 1931, 1933, 1936 i guanyà la Volta al País Basc, la Volta a Llevant i el Circuit de Getxo, totes el 1931, el Trofeu Masferrer 1932, 1933, la Volta al Marroc…
,
Anne Buttimer
Geografia
Geògrafa irlandesa.
Estudià llatí, matemàtiques i geografia a la Universitat de Cork 1957, i obtingué un màster per la Universitat Nacional d’Irlanda el 1959, any que professà com a monja dominica fins el 1975 Doctorada per la Universitat de Washington 1965, feu recerca postdoctoral a la Universitat de Lovaina i exercí la docència a les universitats de Seattle 1966-68, Glasgow 1968-70 i Clark, de Massachusetts 1970-81 Després d’uns anys al Consell Suec d’Humanitats i Ciències socials de Lund 1982-89 i a la Universitat d’Ottawa 1989-91, acabà la carrera acadèmica a l’University College de Dublín, on es jubilà el…
Josep Estadella i Arnó

Josep Estadella i Arnó
© Fototeca.cat
Història
Literatura catalana
Política
Medicina
Metge, polític i poeta.
Exercí com a ginecòleg, fundà La Mutual Leridana, i presidí del Collegi de Metges de Lleida 1919 Fou tinent d’alcalde de Lleida, diputat provincial per Balaguer i diputat per Lleida 1931 Conseller de la secció de beneficència i sanitat de la Mancomunitat 1917 i 1921 Afiliat al partit republicà radical, el 1932 fou elegit diputat a corts per Lleida Ocupà el càrrec de ministre del Treball 1933-34 i de Sanitat 1934 sota els governs Lerroux i Samper També fou senador i collaborador de les revistes Lleida i Vida Lleidatana Com a poeta, fou guardonar amb la Flor Natural als Jocs…
,
Arnold Schering
Música
Musicòleg alemany.
Estudià violí des de molt jove i fou alumne de J Joachim a Berlín El 1898 orientà la seva carrera cap a la musicologia Es formà a les universitats de Berlín, Munic i Leipzig, centre aquest darrer on es doctorà amb una tesi sobre els primers concerts per a violí, estudi que posteriorment amplià i publicà com a Die Geschichte des Instrumental Konzerts bis auf die Gegenwart 'Història dels concerts instrumentals fins a l’actualitat', 1927 Entre els seus mestres tingué C Stumpf, A Sandberger i H Kretzschmar Participà en nombroses publicacions musicals i fou editor del "Neue Zeitschrift für Musik"…
Andreu Mercè Varela
Periodisme
Esport general
Periodista esportiu i dirigent.
Practicà l’hoquei sobre herba i es proclamà campió d’Espanya amb l’equip del Futbol Club Barcelona S’inicià com a redactor el 1935 al diari El Matí , i treballà a Mundo Deportivo , Destino i La Vanguardia Fou corresponsal de Tele/expres , L’Equipe i Le Matin Cobrí tots els Jocs Olímpics, tant d’estiu com d’hivern, des del 1948, excepte els de Melbourne 1956, i totes les Copes del Món de futbol durant el mateix període fou cap de premsa de Barcelona en l’edició del 1982 Gran olimpista, fou un dels principals collaboradors de Joan Antoni Samaranch i formà part del COOB’92 Com a dirigent…
orde insigne del Toisó d’Or
Història
Orde civil i cavalleresc —potser el de més prestigi— creat per propagar la fe catòlica, el 1430 (el 1429 segons el còmput antic) pel duc Felip III de Borgonya amb motiu del seu enllaç amb Isabel de Portugal.
Pel matrimoni 1477 de Maria I de Borgonya amb l’arxiduc Maximilià I d’Àustria, el mestratge de l’orde passà als Habsburg L’emperador Carles V convocà i presidí un capítol de l’orde a Barcelona 1519, al qual assistiren dotze dels quaranta-sis cavallers que en formaven part els escuts de tots els quals foren pintats, tanmateix, per Joan de Borgonya als respatllers del cadiram del cor de la catedral En morir el rei Carles II 1700, darrer dels Àustria hispànics, el gran mestratge de l’orde fou exercit tant pel rei Felip V d’Espanya com per l’emperador Carles VI Per un tractat del…