Resultats de la cerca
Es mostren 132497 resultats
Diego de Siloé
Arquitectura
Escultura
Arquitecte i escultor castellà.
Format a Burgos amb el seu pare, Gil de Siloé, de molt jove féu un viatge a Itàlia, on entrà en contacte amb el món del Renaixement Retaule de la capella Caraccioli de San Giovanni in Carbonara, a Nàpols, en collaboració amb Bartolomé Ordóñez De retorn a Burgos, féu algunes obres per a la catedral Sepulcre de Luis de Acuña Capilla de Santa Ana, 1519, el de Diego de Santander claustre i l' Escalera Dorada 1519-23 collaborà també amb FBigarny en el Retaule major de la Capilla del Condestable 1523-26 El 1528 anà a Granada, on acabà l’església de San Jerónimo, en la qual tallà el cadirat del cor…
Arnau Sescomes
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i polític.
La seva actuació començà el 1310, quan era ardiaca de Santa Maria de la Mar El 1312, essent vicari general de la diòcesi de Barcelona, assistí al concili de Tarragona, on llegí la sentència absolutòria de l’orde del Temple Del 1327 al 1334 fou bisbe de Lleida, i el 1334 fou nomenat arquebisbe de Tarragona El 1335 convocà un sínode i inicià una llarga tasca pastoral i política A Tarragona féu construir la capella gòtica anomenada de les Onze Mil Verges, convertida després en baptisteri, i impulsà l’obra del claustre gòtic i el 1341 féu celebrar un sínode provincial En el camp polític…
Ramón Serrano Suñer
Història
Política
Polític castellà.
Es llicencià en dret i exercí d’advocat de l’estat De pares catalans, s’integrà totalment a la cultura i la societat castellanes Diputat a les corts per la CEDA 1933-36, fou detingut a Madrid en iniciar-se la guerra civil, però aconseguí de fugir d’un hospital i de passar a la zona franquista 1937 Aviat es convertí en una figura clau del nou règim amic molt directe de José Antonio Primo de Rivera i cunyat del general Franco, del qual fou secretari polític Redactà el decret d’unificació de falangistes i carlins Fou ministre de l’interior 1938 i de la governació 1939, en un període molt dur de…
Louis Adolphe Thiers
Història
Polític francès.
Collaborador de Le Constitutionnel , fundà Le National 1830, des d’on defensà la monarquia parlamentària i contribuí a la caiguda dels Borbó i l’accés al poder de Lluís Felip d’Orleans Elegit diputat 1830, dirigí el partit moderat Com a ministre de l’interior 1832, 1834-36 reprimí tant la conspiració legitimista de la duquessa de Berry 1832 com les revoltes republicanes de París i Lió 1834 Fou president del consell de ministres el 1836 i el 1840, però en ambdues ocasions dimití per diferències de criteri amb Lluís Felip Cridat altre cop a dirigir el govern l’any 1848, ja no pogué salvar la…
Eliana Thibaut i Comelade
Gastronomia
Literatura catalana
Assagista, dietista i gastrònoma.
Professora d’ensenyament tècnic teòric, s’especialitzà en higiene de l’alimentació i en cuina casolana, disciplines en què assolí notorietat internacional, i contribuí a la divulgació de la cuina catalana a Europa Organitzà tallers de cuina de la Catalunya del Nord des del 1985 Collaborà en Der Feinsmäcker , revista especialitzada en gastronomia, Sant Joan i Barres , Truc i Sud , entre d’altres Publicà amb èxit notable Technologie et hygiène alimentaire 1964, Alimentació racional del cos humà 1973, Sachez vous nourrir 1977, La ration de la femme enceinte 1979, 365 menus équilibrés 1979, Com…
,
Oliver de Termes
Història
Cavaller occità, fill de Ramon de Termes i d’Ermessenda.
Poc abans del 1220 el seu pare l’envià amb la seva mare a la cort de Jaume I, mentre ell romania al Termenès defensant el territori contra Simó de Montfort en la croada contra els albigesos El seu pare morí en la lluita i perdé tots els seus béns Oliver es trobava a la cort de Jaume I el 1240, quan acompanyà el jove vescomte de Carcassona, Ramon Trencavell III, al fracassat intent de recuperar la ciutat de Carcassona L’any següent acompanyà el comte Ramon de Tolosa a la reconquesta de Rasès, el Menerbès i el Termenès De tornada a Catalunya continuà a la cort de Jaume I fins el 1246, que…
Carles Suriñach i Wrokona
Música
Compositor.
Estudià al Conservatori Municipal de Barcelona i també a Madrid Més tard estudià direcció d’orquestra amb Eugen Pupst a la Hochschule für Musik de Colònia i composició amb Max Trapp, a l’acadèmia prussiana de belles arts de Berlín, on fou admès amb distinció especial i dotat amb la beca Alexander von Humbolt es graduà, el 1943, amb el títol de meisterschuler També estudià amb Heinrich Sutermeister Més tard, fou contractat per dirigir l’Orquestra Filharmònica de Barcelona 1944 i també fou director de la del Gran Teatre del Liceu El 1947 se n'anà a França i s’installà a París, on fou convidat…
Martí Sureda i Vila
Grup escolar a Girona, de Martí Sureda i Vila
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte municipal de Girona (1890-1920).
Fill de Martí Sureda i Deulovol Titulat a Barcelona el 1890 Fou membre de l’Associació Literària de Girona, acadèmic de San Fernando, vocal de la Comissió Provincial de Monuments i inspector provincial de treball Construí la gran majoria de les obres municipals, com l’Excorxador, posteriorment Casa de Bombers i Central Lletera 1894-1915 —amb Manuel Almeda—, la plaça de toros de Figueres 1895 i el projecte d’entrada, caseta del guarda i dipòsit de la Devesa, d’estil neomossàrab 1898 Promogué la installació parcial de l’electricitat a Girona i projectà l’augment del salt d’aigua de la fàbrica L…
Ariano Villar Suassuna

Ariano Villar Suassuna (2007)
© Teia
Literatura
Teatre
Autor dramàtic i novel·lista brasiler.
Llicenciat en dret 1951, durant la seva etapa d’estudiant fundà un grup de teatre, que representà les seves primeres obres teatrals Fins el 1956 compaginà l’exercici de l'advocacia amb la dramatúrgia, i es revelà com un dels renovadors del teatre brasiler amb l'obra Auto da Compadecida 1955 i també com el principal creador del teatre popular-expressionista brasiler Altres títols destacables de la seva producció, marcada pel catolicisme, la tradició religiosa popular, la temàtica social i la literatura fulletonesca, són O Casamento Suspeitoso 1957, O Santo e a Porca 1957, O…
La costa de Formentera
La Punta Prima —estret sortint rocós de la costa nord de Formentera— resta molt exposada a les ventades i la influència marina Al fons, l’illa d’Eivissa Yves Hennechar La costa de Formentera 28, entre els principals espais naturals de les Pitiüses Gran part del litoral formenterí conserva encara avui les seves característiques naturals, per tal com el desenvolupament turístic es concentra en certs indrets Al nord, són rellevants els penya-segats de la punta Prima, refugi d’alguns ocells marins, i on va nidificar, anys enrere, una de les antigues parelles d’àguila pescadora de l’illa Malgrat…