Resultats de la cerca
Es mostren 132497 resultats
Mollet
Masia
Masia del municipi de Sant Feliu de Buixalleu, al N del poble, a l’esquerra de la riera de Mollet, afluent per la dreta de la riera de Santa Coloma, que neix al turó de la torre del Vent i desemboca al seu col·lector davant de l’estació de l’Empalme, dins el terme de Macanes.
la Murada
Caseria
Caseria del municipi d’Oriola (Baix Segura), que centra la gran partida del camp de la Murada, al sector N del terme, al S de Barba-roja, entre el terme de Favanella (Múrcia), a l’W, els del Fondó dels Frares i d’Albatera, a l’E, i els de Benferri i de Coix, al S.
La parròquia de Sant Josep, fundada el 1788 com a sufragània de la del Salvador d’Oriola, s’independitzà el 1952
riu de Set
El riu Set al seu pas per Albagés (Garrigues)
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Depressió Central Catalana, afluent, per l’esquerra, del Segre, que neix a uns 950 m, al vessant nord de la serra de la Llena, entre els cims de la Tossa i de l’Abella, al límit dels municipis del Vilosell i de la Pobla de Cérvoles (Garrigues), vora l’ermita de Sant Miquel de la Tosca.
Fins més avall de Cervià de les Garrigues i del despoblat de les Besses, el riu continua com a termenal de la Pobla de Cérvoles amb l’Albi i amb Cervià de les Garrigues Passa després per l’Albagés i el Cogul deixa el seu curs encaixat i, formant una vall oberta, entra al Segrià per Aspa, passa per Alfés i Sonadell i, després de regar una zona d’hortes, s’uneix al seu collector vora aquest darrer poble Els seus principals afluents són, per la dreta, la riera de l’Albi o riuet dels Gorgs, la vall Xeca i la vall de Melons, i, per l’esquerra, els barrancs de les Coves, de les Garrigues, la vall…
negret
Ictiologia
Peix condricti de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels esquàlids, que ateny 45 cm i té el cos tou i poc esvelt, aplanat per la part cefàlica i per la superfície ventral, amb els denticles dèrmics de la pell piliformes, molt flexibles, i és de color molt fosc, amb la regió ventral quasi negra.
Habita en fons de 100 a 1 000 m, però en latituds més altes es troba prop de la superfície La carn no és comestible, però en alguns casos hom obté oli de fetge S'alimenta de peixos, cefalòpodes i gambes Habita a la Mediterrània occidental i a la costa atlàntica europea i nord-africana
muntar les creus
Indústria tèxtil
En els telers a mà, fer córrer les dues canyes o creus de l’ordit per tota la llargària del seu estès fins a col·locar-les vora el plegador d’ordit cada vegada que, a causa del desenrotllament d’aquest darrer, les creus arriben a ésser massa a prop dels lliços o del cos jacquard i dificulten el tissatge.
teologia querigmàtica
Bíblia
Moviment teològic iniciat durant el decenni de 1930-40 per J.A. Jungmann i seguit per K. Rahner i M. Schmaus i d’altres, que, criticant el conceptualisme i desequilibri de la teologia imperant en el catolicisme, proposava de centrar-la, amb visió pastoral, en els elements essencials del querigma, és a dir, de l’anunci històric de la salvació.
porxo
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Galeria coberta, amb columnes o amb arcades, que tenen alguns edificis contigus en llurs façanes, davant les botigues i els portals d’entrada; serveix especialment de corredor públic per a passejar-hi i es troba a vegades en tota la llargària d’un carrer, al voltant d’una plaça o a l’entorn d’una illeta de cases.
prelatura personal
Dret canònic
Organització de preveres, o de preveres i laics, que es regeix pels estatuts donats per la Santa Seu i el govern de la qual és confiat a un prelat com a ordinari propi, per a una millor distribució de preveres o per a dur a terme obres peculiars missionals o pastorals en diferents regions o en diferents grups socials.
Creació del nou dret canònic, la primera prelatura personal erigida fou la de l’ Opus Dei , el 1982
universal concret
Filosofia
Segons Hegel, i en contraposició a l’espontània identificació entre l’universal i l’abstracte, modalitat de l’universal en què aquest no sols no resta separat de la realitat concreta ni és negat per ella, ans la inclou en ell mateix amb tota la seva riquesa; equival a una síntesi del general abstracte i del particular concret.
roda de fricció
Tecnologia
Cadascuna de les dues peces cilíndriques o còniques, de material relativament tou (cuir, cautxú o fusta), que formen part d’un sistema de transmissió per fricció, la més grossa de les quals és solidària de l’arbre motor, i la seva perifèria és recolzada sobre la de la més petita, solidària a l’arbre mogut, tot fent-la girar.