Resultats de la cerca
Es mostren 9773 resultats
divisibilitat
Matemàtiques
Conjunt de condicions que han de complir dos nombres enters per tal que hom pugui efectuar la divisió exacta de l’un per l’altre, o sia, que compleixin la condició a = bc, a essent el múltiple, b, el divisor, i c, el quocient exacte.
Per efectuar aquest estudi hom parteix de la descomposició en factors primers a ℤ Les proves de divisibilitat permeten de saber si un nombre és divisible per un altre sense necessitat de fer-ne la divisió En són exemples els següents tot nombre acabat en un dígit parell és divisible per 2 tot nombre acabat en 0 o 5 és divisible per 5 tot nombre tal que la suma dels seus dígits és 3 o 9 és divisible, respectivament, per 3 o 9 si els dos darrers dígits d’un nombre formen un nombre divisible per 4, el nombre original també ho és i qualsevol nombre la suma dels dígits del qual és…
cosa
Dret
Objecte que té una realitat diferent de l’home i dels seus actes, i que és susceptible d’ésser regulat jurídicament.
No totes les coses són matèria del dret per a ésser-ho cal que tinguin utilitat és a dir, que puguin ésser mitjans per a satisfer les necessitats humanes, individualitat existència separada i autònoma i apropiabilitat capacitat de submissió a un títol de propietat Les coses poden ésser corporals o incorporals , segons que siguin tangibles o no específiques o genèriques , segons que siguin determinades individualment o per característiques comunes mobles o immobles, consumibles o no consumibles , etc El Codi Civil espanyol estableix una classificació de les coses en immobles i…
cèdula notarial
Història del dret
Esborrany o scheda que prenien els notaris de l’antiga Roma per preparar la redacció de l’instrument.
A Catalunya, des del començament del segle XIII fins a molt avançat el segle XVIII hom seguí, en això, un sistema semblant els notaris prenien aquelles indicacions primer en petites tires de pergamí o en paper, i més endavant, sempre en papers, abans d’estendre la carta o instrument original les cèdules es guardaven després en les bosses de la coberta dels registres de nòtules o libri notularum , on inserien els extractes dels instruments en alguns casos hom prenia les anotacions preparatòries o aprísies , no pas en cèdules soltes, sinó en llibres especials La incúria d’alguns notaris…
artista
Història
En l’Antic Règim, el qui es dedicava a una art o professió no mecànica.
Les antigues confraries d’artistes foren elevades a collegis el 1445 per Alfons IV de Catalunya-Aragó L’estament dels artistes fou constituït el 1455 separadament dels mercaders i dels menestrals a Barcelona i a Palma, ciutats on en formaven part els cirurgians, els barbers, els apotecaris, els especiers, els notaris públics i reials, els candelers de cera, els causídics, etc La pertinença a l’estament varià amb el temps algunes professions menestrals passaren a l’estament dels artistes, com, a Barcelona, la dels pintors al final del s XV i els corredors d’orella el 1707 d’altra banda, a la…
mestre racional
Història
Funcionari reial que tenia al seu càrrec el control de la comptabilitat de cada un dels regnes de la corona catalanoaragonesa.
El 1419 fou creat el càrrec de mestre racional del Regne de València i sembla que, la mateixa data, també ho fou el del regne d’Aragó El del Principat tenia jurisdicció sobre les Balears i sobre Sardenya Rebia semestralment els comptes del tresorer i dels escrivans de ració i els registrava en el llibre de definicions consignant-hi les messions o pagaments i les rebudes o ingressos del patrimoni reial De caràcter vitalici, el càrrec tendí a restar vinculat a una família, com els Escrivà de Romaní, al Regne de València, o els Gralla, al Principat Des del darrer terç del segle XVI…
jurament
Dret
Història del dret català
Promesa de dir la veritat sobre una cosa o de procedir honorablement invocant el nom d’una entitat moral superior o un concepte elevat i abstracte.
Jurídicament el jurament només té importància com a requisit de la confessió en judici Actualment, però, segons la ligislació de l’Estat espanyol, ningú no pot ésser obligat a fer un jurament aquest pot ésser sempre substituït per la promesa El jurament tingué una marcada importància en el dret civil català per influència de la legislació canònica, però la compilació actual, d’acord amb els corrents actuals, prescindeix del jurament Segons els Usatges de Catalunya, sempre que un jueu havia de prestar jurament, ja fos voluntari o forçat, hom l’obligava a fer-ho, en lloc de sobre…
el Callís
Masia
Mas del municipi d’Orís (Osona).
Esmentat per primer cop en un capbreu de n'Elisenda de Riudeperes el 1278, la primera persona de qui es té coneixença que en detení el domini útil fou Barchinona Calis, que féu testament el 26 d’abril de 1317 Des d’ella és possible seguir la nissaga Calis/Callís ininterrompudament fins a l’actualitat, per bé que el darrer membre de la família que l’habità fou Concepció Callís i Bofill, morta el 1938 En aquest mas, gairebé amb tota seguretat i no a Vic com s’ha dit tradicionalment, nasqué el jurisconsult Jaume Callís 1364-1434, tal com ho deixa entendre el testament del seu germà…
Pere de Pou
Història
Noble de la Grècia catalana resident a Tebes, senyor de la torre de Gittina.
El 1361 fou nomenat lloctinent del vicari general dels ducats de Mateu de Montcada, comte d’Agosta i d’Adernò, durant la seva absència Aprofità aquesta avinentesa per a establir un govern tirànic, prengué a Jaume Frederic d’Aragó, antic vicari general, una forta suma de diners i els castells de Loidoriki, Salona i Veteranitza on collocà com a castellà Berenguer Soler El rei li ordenà que ho tornés, però s’hi negà i per tal d’enfortir la seva autoritat atacà l’almirall Roger de Lloria, que formà una aliança contra Pou L’enfrontament violent tingué lloc a Tebes —centre…
Luis Mayans y Enríquez de Navarra
Història
Política
Polític moderat.
Llicenciat en dret, fou alcalde major de Ferrol 1835, jutge a Madrid 1836 i magistrat a Saragossa 1837 Diputat a corts per Ontinyent 1837, ministre de gràcia i justícia i president del congrés 1843-51, i ministre d’estat 1854, intervingué en la redacció del concordat del 1851 i es retirà de la política durant el Bienni Progressista El 1856 fou ministre de guerra i marina, fins el 1858, que ho tornà a ésser de gràcia i justícia, fins el 1860, i de nou en 1864-68, que es retirà Després de la Restauració intervingué en la redacció de la Constitució del 1876 Per desavinences…
metallenguatge
Lògica
Electrònica i informàtica
Lingüística i sociolingüística
Llenguatge emprat per a descriure un altre llenguatge.
L’instrumental lingüístic que utilitza el metallenguatge procedeix d’un llenguatge natural determinat i serveix per a descriure aquest mateix llenguatge o un altre de qualsevol El lingüista que escriu la gramàtica d’una llengua, el lexicògraf que redacta un diccionari, l’informàtic que descriu un llenguatge de programació, o el lògic que estudia la validesa o correctesa formal d’un enunciat, tots ho fan en metallenguatge El metallenguatge es manifesta també en el llenguatge colloquial frases tals com “Què vol dir llibertat en basc", “Per a vosaltres "'mestre’ i “mestra' sonen…