Resultats de la cerca
Es mostren 6420 resultats
Johann Bernhard Basedow
Educació
Cristianisme
Pedagog i teòleg alemany.
Hom el considera fundador del moviment filantròpic, referent al qual escriví, el 1768, Vorstellung an Menschenfreunde und vermögende Männer über Schulen ‘Proposició als filantrops i als poderosos sobre les escoles’ Fou seguidor de les idees de Rousseau, les quals intentà d’aplicar en el Philanthropinum de Dessau 1774-93, que influí profundament sobre el moviment pedagògic alemany i promogué la creació d’escoles semblants durant el s XVIII Basedow defensà l’educació activa i humanística El 1774 escriví l' Elementarbuch ‘Llibre elemental’
Heinrich Barth
Geografia
Història
Geògraf i explorador alemany.
El 1845 féu un viatge per la Mediterrània, sobre el qual publicà Wanderungen durch die Küstenländer des Mittelmeers ‘Excursions pels països costaners de la Mediterrània’ 1849 Participà en una expedició a l’Àfrica patrocinada pel govern britànic, per tal d’explorar nous territoris Estudià el Sàhara, entre Trípoli i el Txad, el Baguirmi i arribà a Tombouctou Fruit d’aquest viatge fou el llibre Reisen und Entdeckungen in Nord- und Zentralafrika ‘Viatges i descobertes al nord i al centre d’Àfrica’, 1855-58
Antoni Llaneres i Amengual
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític.
Fou rector de Sant Nicolau 1798 i canonge de la seu 1815, a Palma Diputat per Mallorca a les corts de Cadis 1810, s’hi manifestà contrari a la llibertat d’impremta i partidari de la immunitat eclesiàstica i de la inquisició, a favor de la qual féu un discurs 1813, refutat per JLVillanueva Intervingué en la redacció del Llibre verd , llista secreta de liberals i exaltats de Mallorca Per una moció seva fou restablerta la inquisició a Mallorca 1814
Émile Littré
Filosofia
Història
Lingüística i sociolingüística
Política
Filòsof, lexicògraf, metge i polític francès.
Exercí poc la carrera de medicina, que abandonà, i es lliurà a l’erudició Traduí les obres d’Hipòcrates 1839-61 i fou continuador de l’obra filosòfica d’Auguste Comte Fundà la “Revue de Philosophie Positive” 1867 i aplicà el mètode positivista a la lingüística, en el seu Dictionnaire de la langue française 1863-73 i també en la Histoire de la langue française 1862 Influí sobre Pompeu Gener i prologà el seu llibre La mort et le diable 1880
comte de Lautréamont
Literatura francesa
Nom amb què és conegut Isidore Ducasse, poeta francès.
Influït per Sade, Poe i altres autors de la mateixa línia, escriví Les chants de Maldoror 1869, edició incompleta el primer cant fou publicat solt el 1868, poema en prosa sis cants Preparà un segon llibre, del qual aparegué el pròleg el 1870 Poésies La seva obra, manifestació d’una revolta agressiva contra tot, presenta un món allucinat, materialitzat sovint en imatges procedents de les ciències físiques i d’una gran càrrega onírica Influí damunt el surrealisme i el dadaisme
Alwin Kuhn
Lingüística i sociolingüística
Lingüista alemany.
Fou professor de romanística a Friburg de Brisgòvia, Marburg i Innsbruck Treballà molt sobre els parlars pirinencs i especialment sobre l’aragonès, al qual dedicà una important monografia Der hocharagonesische Dialekt , 1935 i una nodrida sèrie d’articles S'interessà també pels parlars del Delfinat i Sardenya i, els anys d’Innsbruck, pel rètic Des del 1927 publicà l’important suplement bibliogràfic de la Zeitschrift für romanische Philologie El llibre Die romanischen Sprachen és el fruit de la seva labor de bibliògraf
Louis-Paul Boon
Literatura
Escriptor flamenc.
El seu realisme cínic, expressat en un llenguatge cru i aspre, no exclou, però sentiments de solidaritat vers els éssers humils i marginats de la societat L’estil es basa sobretot en els trets dialectals de la seva regió i en una sintaxi rica i imaginativa De la seva obra cal destacar Mijn kleine oorlog ‘La meva petita guerra’, 1946, De Kapellekensbaan ‘L’avinguda de la Capelleta’, 1953, Menuet 1955, Het Geuzenboek ‘El llibre dels brivalls’, 1978, entre d’altres
Johannes Lippius
Música
Teòric musical alsacià.
Es formà al Gymnasium d’Estrasburg i més tard amb S Calvisius a Leipzig Obtingué el grau de magister a la Universitat de Wittenberg i el doctorat a Giessen Poc després li fou oferta una plaça com a professor de teologia a la seva ciutat natal, però morí abans d’ocupar-la La seva aportació més important a la teoria de la música es troba en el seu llibre Synopsis musicae novae Estrasburg, 1612, on es descriu el funcionament del baix continu
il·lustració
Disseny i arts gràfiques
Impressió aconseguida amb una planxa gravada.
Hom empra qualsevol de les tècniques de gravat, ja sia manual xilografia, coure, etc o mecànica fotogravat, segons el sistema d’impressió Primitivament les illustracions eren veritables obres d’art, d’una elaboració complexa i calia fer l’obra a l’inrevés Actualment, la illustració té un valor més informatiu i complementari i, sovint, substitutiu del text La collocació de la illustració en relació amb el text és una de les tasques més importants a fer en la compaginació de qualsevol llibre
Tuatha Dé Danann
Mitologia
En la mitologia celta, poble (‘poble de la deessa Dana’) que habità a Irlanda abans de l’arribada dels fills de Mile, avantpassats de l’actual poble irlandès.
Poble versat en les arts màgiques, la referència més primitiva narra que foren expulsats del cel a causa de llurs coneixements i davallaren a Irlanda, on desaparegueren entre les muntanyes hi foren vençuts pels fills de Mile L’antiga crònica llegendària Leabhar Gabhála ‘Llibre de les invasions’ els considera l’actual poble irlandès Per a alguns historiadors foren una raça de déus pagans La llegenda popular els associa a nombroses fades que habiten a les coves, arbres i aigües del país