Resultats de la cerca

Fou lloctinent de València 1631-35 i d’Aragó 1635-38 El 1640 el comte duc d’Olivares el nomenà lloctinent de Catalunya i cap de l’exèrcit castellà que hi penetrà per recuperar-la Després d’avançar amb èxit de Tortosa a Tarragona i reprimir la resistència amb actes de crueltat setge de Cambrils , arribà davant Barcelona, però en intentar d’apoderar-se de Montjuïc sofrí una estrepitosa derrota 26 de gener de 1641, que motivà la seva destitució Enviat d’ambaixador a Roma, fou nomenat virrei de Sicília 1644, on hagué de reprimir la revolta de Giuseppe d'Alessi 1647 Morí poc després

Seguidor de Mazzini, entrà a la vida política activa el 1848, que fou elegit diputat Fundà el diari “Il Diritto” Prodictador de Sicília 1860, més tard fou líder de l’esquerra, com a dirigent de la qual arribà a presidir un govern 1876-78 Polític hàbil, evolucionà en les seves posicions i, gràcies a una actitud més moderada, fou un altre cop president del govern 1878-79 i 1881-87 Aquesta actitud més moderada es concretà en la tàctica parlamentària coneguda per transformisme , que, de fet, pretenia d’estabilitzar el poder en una tendència centrista El 1882 integrà Itàlia a la Triple Aliança,…

Iniciador de la navegació transatlàntica de vapor Començà la carrera com a operari en unes drassanes de Halifax posteriorment, dedicat a activitats comercials, es creà una sòlida reputació com a armador de vaixells de vela Per iniciativa seva, al mes de febrer del 1840 hom llançà a la mar el “Britannia”, que, salpant del riu Mersey el 4 de juliol del mateix any, després d’embarcar 63 passatgers, arribà 14 dies més tard a Boston, on fou rebut triomfalment Vençudes les primeres dificultats, l’èxit l’acompanyà i en deu anys la seva flota sumava nombrosos vaixells de vela i vuit navilis de vapor

Es formà a Oxford, i des del 1507 ocupà càrrecs diversos a la cort d’Enric VIII, on arribà a concentrar els màxims poders civils i eclesiàstics gran canceller 1515, legat papal 1518 vitalici el 1524, ultra els bisbats de Tournai, Lincoln i York, i cardenal 1515 La seva política pretenia de situar Anglaterra com a punt de referència de l’equilibri europeu i d’evitar de totes passades les formacions hegemòniques continentals Caigué en desgràcia l’any 1529, en no aconseguir de Roma la declaració de nullitat del matrimoni d’Enric amb Caterina d’Aragó Morí a la presó acusat d’alta traïció

Fou professor d’astronomia a Montpeller 1849-82 Treballà, sobretot, en problemes de mecànica celeste, i considerà particularment els mecanismes de formació dels cossos sòlids celestes per contracció d’una nebulosa gasosa Estudià també les pertorbacions que una gran massa sòlida ja constituïda podia produir sobre la formació d’altres cossos sòlids a partir d’un núvol de gas, i arribà a la conclusió que existia una distància mínima al cos principal anomenada límit de Roche , a partir de la qual les pertorbacions produïdes per les marees permeten la condensació de nous cossos Estudià també les…

Segons la tradició, fill d’Almansor, senyor de Carlet enviat com a ambaixador a Ramon Berenguer IV de Barcelona, s’extravià i arribà a Poblet, on fou acollit i, convertit al cristianisme, professà Tornà a Carlet, i juntament amb les seves germanes Soraida Gràcia i Saida Maria, que ell havia batejat, fou martiritzat el 21 d’agost de 1180 Jaume I, en conquerir Alzira, on havien estat enterrats, els dedicà una capella El 1871 la seva festa fou estesa a tot l’orde cistercenc i se celebrà l’1 de juny, fins a la simplificació del santoral A Poblet és celebrada el 2 de setembre

Amic personal d’Andreas Vesal, fou un dels introductors als reialmes hispànics de l’anatomia vesaliana i un dels primers defensors de la circulació pulmonar Fou metge dels hospitals de Guadalupe, on tingué com a collaborador el vigatà Francesc Micó, amb qui herboritzà per Extremadura, Castella i Andalusia Dirigí la primera expedició científica destinada a conèixer la flora i la fauna d’Amèrica, enviada per Felip II el 1570 a Nova Espanya, on romangué fins el 1577, recollint materials i escrivint una Història Natural de Nueva España que no arribà a veure mai publicada, els originals de la qual…

Castlà del castell de la Granada, fou un dels grans consellers d’Alfons el Cast i Pere el Catòlic, de qui arribà a ser un dels administradors La seva signatura figura en el testament del rei Alfons el Cast, i també en una gran quantitat de privilegis i diplomes reials a favor del monestir de Poblet i de la catedral de Tortosa L’any 1195 permutà el Mas Cortei, de la seva propietat, per la meitat del puig del Mal Consell, del bisbat de Sant Cugat del Vallès, per a la construcció d’un nou castell a la Granada, les restes del qual encara existeixen

Diplomat en teatre per la Universitat de Yale, el 1949 treballà al departament de dibuixos animats de la Warner i després arribà a ser ajudant de producció de la Metro Goldwyn Mayer i Paramount Amb Robert Mulligan creà l’empresa Pakula-Mulligan i produí diversos films El 1969, debutà com a realitzador amb The Sterile Cuckoo A continuació filmà, entre d’altres, Klute 1971, All the President's Men 1976, inspirada en l’afer Watergate, Comes a Horseman 1978, Sophie's Choice 1982, Dream Lover 1985, See You in the Morning 1989, Presumed Innocent 1990, The Pelican Brief 1993 i The Devil’s Own 1996…

Procedent del Teatre Independent, dirigí el grup Teatro Libre entre el 1975 i el 1980 Arribà al gran públic amb La estanquera de Vallecas 1981 i guanyà el Premio Nacional de teatre amb Bajarse al moro 1985 Ha conreat el teatre polític Trampa para pájaros , 1992, la comèdia Pares y nones , 1988 i la paròdia La sombra del Tenorio , 1994 També escriví i estrenà Yonquis y yanquis 2001 i Un hombre de suerte 2004 El 1998 publicà La escritura dramática Catedràtic de la Real Escuela Superior de Arte Dramático de Madrid, al juny del 2000 fou designat director de la Compañía Nacional de Teatro…