Resultats de la cerca
Es mostren 4180 resultats
Sant Miquel de l’Ofegat (Tàrrega)
Art romànic
L’antic lloc de l’Ofegat, amb les restes del castell i de l’església, és situat dalt d’un petit turó al sud-est del poble d’Altet Al segle XII l’església de Sant Miquel de l’Ofegat consta com a parròquia del bisbat d’Urgell L’any 1121, la canònica de Santa Maria de Solsona posseïa terres i vinyes dins el terme de l’Ofegat i, de fet, l’església va passar a dependre d’aquesta així, en la butlla de confirmació de béns que el papa Eugeni III concedí a la canònica solsonina, de l’any 1151, hi consta com a propietat seva l’església de l’Ofegat També és consignada com a possessió de l’…
Castell de Valltallada (Torrefeta i Florejacs)
Art romànic
A llevant de Florejacs, vers Guissona, hi ha la partida de Valltallada o Vantalada, que té els seus orígens en un castell homònim, del qual ara ja no es conseva cap vestigi El lloc de Valltallada és esmentat per primera vegada en un judici celebrat a Guissona l’any 1024, pel qual el bisbe Ermengol d’Urgell reclamà a Guillem de Lavansa les terres del terme de Guissona que li havia usurpat injustament en la delimitació del terme de Guissona s’indica que a tramuntana afrontava, entre altres indrets, amb vallis Dalada Pocs anys després ja apareix en la documentació el castell de l’indret, quan l’…
Castell de Ratera (els Plans de Sió)
Art romànic
Ratera, a ponent de Concabella, apareix documentat per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098, on consta que la canònica de Guissona cobrava al terme de Ratera els delmes i les primícies i altres drets En la mateixa acta, la canònica de Guissona va rebre com a dotació, entre altres béns, tot el delme de les possessions i dels homes que tenien Guerau Guitard, la seva esposa Ponça i els seus fills dins els termes dels castells de Gra i Ratera El castell de Ratera estigué inclòs dins el terme del castell de Concabella, del qual fou…
Castell de Montsuar (Ivars d’Urgell)
Art romànic
El terme de Montsuar és situat a pocs quilòmetres al nord d’Ivars d’Urgell En l’actualitat constitueix una masia, que encara conserva algun vestigi de l’antiga fortificació medieval El lloc de Montsuar, que segons JLladonosa s’originà sota el domini andalusí, fou conquerit a la darreria del segle XI pels comtes d’Urgell, els quals el cediren al bisbe d’Urgell El castell és esmentat per primera vegada el 1111, quan el tenia Ramon Arnau de Rialb pel prelat urgellenc Al segle XII, la fortalesa era senyorejada pels Ribelles, car hi ha notícia que l’any 1172 Gombau de Ribelles, conjuntament amb la…
Santa Creu de Torrefarrera
Art romànic
Aquesta església és la parròquia del poble de Torrefarrera, situat al centre del sector del Segrià antic L’origen de Torrefarrera és força desconegut, malgrat que el seu topònim indiqui clarament que nasqué a partir d’una turris o unitat d’explotació senyorial Segons J Lladonosa, aquesta turris podia haver nascut gràcies a una donació comtal feta a Pere Ferrer Aquest colon surt esmentat l’any 1174 com a possessor de terres al Segrià El mateix any signà una concòrdia amb el capítol de Lleida i el monestir de Sant Ruf També en aquest període, la seva germana rebia una turris prop de Lleida,…
Joanot Colom

Joanot Colom
© Fototeca.cat
Història
Dirigent agermanat, barreter d’ofici.
Implicat amb el seu germà Francesc i altres menestrals en una conspiració, fou empresonat 6 de febrer de 1521 amb ells, fet que el dia 7 desencadenà la revolta de les Germanies a Mallorca Alliberat, fou un dels comissionats a València per a informar-se de l’organització de la germania valenciana De tendència radical, la seva fracció triomfà després de l’assassinat de Joan Crespí per Francesc Colom el 25 d’octubre de 1521 fou proclamat instador del poble com a successor de Crespí, i esdevingué durant més de dos anys el senyor gairebé absolut de Mallorca Els excessos produïts pels exaltats —hom…
Jacques Coeur
Economia
Història
Mercader francès.
Mestre de les monedes 1435, argenter 1440 i conseller 1442 de Carles VII, que l’ennoblí 1441, i comissari reial als estats del Llenguadoc 1444, contribuí al sanejament de la moneda francesa El 1432 inicià el comerç amb l’Orient el seu centre fou Montpeller i el port d’Aigüesmortes més tard, també Marsella Disposà d’una flota Conjugà el valuós intercanvi amb l’Orient —sobretot d’espècies— amb d’altres activitats comercials, i prengué en arrendament les mines reials del Lionès i del Beaujolais La xarxa dels seus afers i agents s’estengué per tota la Mediterrània i França, i fins a Londres i…
Joan Ferrandis d’Híxar i de Centelles
Filosofia
Sisè senyor de la baronia d’Híxar, dit l’Orador
.
El seu pare li féu donació, en vida, de totes les senyories 1397 Partidari del comte d’Urgell 1410, assistí després al parlament d’Alcanyís 1411 i es mostrà enemic seu i el combaté a Balaguer 1413 El rei li donà algunes possessions del comte Fou coper major de Ferran I, ambaixador de l’emperador Segimon, i assistí al concili de Constança 1414 Fet majordom major d’Alfons el Magnànim, fou nomenat virrei de Nàpols i pacificà Calàbria 1421 En els vaixells de Bernat de Vilamarí anà a Port Pisà per tal d’ajudar els ambaixadors que havien de fer l’acord amb Milà 1426 Fou diputat per Aragó a la cort…
El políptic de Sant Pere de Vilamajor
Els políptics eren uns documents privats que feien referència a l’administració del domini es tractava d’una mena d’inventaris de les propietats i dels censos que es pagaven per posseir-ne el domini útil Van ser el precedent immediat dels capbreus i quaderns de censos, propis del règim emfitèutic de la terra El políptic de Sant Pere de Vilamajor, al Vallès Oriental, va ser redactat en un full de pergamí gruixut i de color torrat de 523 mm de llarg per 94/99 d’ample, en diverses etapes entre el 950 i el 1060 Escrit per les dues cares, el document conté, a la primera recto una requesta feta…
heretament
Dret català
Modalitat de successió paccionada.
Pot ésser en forma d’heretament mutual, és a dir, d’institució contractual recíproca d’hereu, però solament entre cònjuges, o bé d’heretament a favor dels contraents, instituint hereu un dels contraents sense cap mena de reciprocitat, o, finalment, en forma d’heretament a favor dels fills presents o futurs, quan els contraents institueixen hereu una tercera persona A Catalunya, la possibilitat de deferir l’herència per via de pactes successoris afirmatius o d’institució restava sancionada per l’usatge Auctoritate et rogatio com a conseqüència de la influència de la Lex romana visigothorum i…