Resultats de la cerca

Es mostren 5489 resultats

John Fitzgerald Kennedy Space Center

El transbordador espacial Atlantis (en primer plà) a la plataforma de llançament A i l'Endeavour a la plataforma de llançament B, del Kennedy Center de la NASA

Nasa

Centre d’investigació espacial de l’estat de Florida (EUA).
Gran enciclopèdia catalana

aleró

a Turbulència en incidència pronunciada; b millora de la penetració causada per un bec afegit al caire d’atac; c escolament en vol horitzontal; d augment de la sustentació causada per un aleró posterior; e aleró simple; f aleró obert; g aleró Fowler; h aleró doblement obert

© fototeca.cat

Transports
En els avions, superfície mòbil i articulada, situada a l’extrem del caire de sortida de l’ala.
Serveix per a governar el moviment de balanceig de l’aeronau Per tal d’aconseguir això, l' aleró de l’ala que puja ha d’abaixar-se, alhora que ha d’alçar-se el de la que baixa Els diversos tipus d’alerons es distingeixen per llur moviment respecte a l’ala  
Gran enciclopèdia catalana

tíbia

A, peroné (1, còndil extern; 2, cap del peroné; 3, mal·lèol extern); B, tíbia (4, còndil intern; 5, tuberositat anterior; 6, cara interna; 7, cresta de la tíbia; 8, cara externa; 9, cresta interòssia; 10, caire intern; 11, mal·lèol intern)

© fototeca.cat

Anatomia animal
Os dels vertebrats terrestres situat a la part interna del segon segment de les extremitats posteriors, al costat del peroné, que té per funció aguantar l’extremitat corresponent.
 
Gran enciclopèdia catalana

volva

Volva: A, membranosa (com en Amanita phalloides ; B, friable pustulosa (com en Amanita pantherina ); C, friable (com en Amanita pantherina ); D, circumscisa marginada (com en Amanita citrina )

© fototeca.cat

Micologia
En molts bolets dels ordres de les agaricals i de les gasteromicetals, part inferior del vel universal que persisteix en forma de beina ciatiforme a la base de la cama.
 
Gran enciclopèdia catalana

contracció muscular

contracció muscular Estructura d’un múscul estriat: A, visió tridimensional d’una porció de múscul; B, tall transversal d’un feix o fascicle muscular; C, tall longitudinal d’un tendó muscular; D, visió tridimensional d’una miofibril·la, un dels filaments que constitueixen les fibres musculars; E, visió detallada d’un sarcòmer, unitat funcional muscular; F, filament d’actina; G, filament de miosina. Elements musculars: 1, fibra muscular; 2, endomisi; 3, perimisi; 4, epimisi; 5, vasos sanguinis; 6, miofibril·la; 7, banda A; 8, banda I; 9, disc Z

© Fototeca.cat

Biologia
Propietat de les fibres musculars de disminuir de longitud en una de les seves dimensions i augmentar-la en les altres.
Es poden contreure mitjançant excitacions mecàniques, tèrmiques, químiques i elèctriques, però en condicions fisiològiques normals el múscul és excitat exclusivament per l’impuls nerviós Hi ha una contracció isomètrica , quan el múscul ha de vèncer una resistència tan gran que no li permet d’escurçar-se, i una contracció isotònica , quan el múscul pot escurçar-se i produir un treball El múscul estriat en repòs rep normalment estímuls nerviosos que el mantenen en un cert grau de contracció, o to muscular Gràcies al trifosfat d’adenosina ATP, que actua sobre l’actomiosina de les fibres…
Gran enciclopèdia catalana

vàlvula del cor

Vàlvules del cor: A , pulmonar; B , aòrtica; C , mitral; D , tricúspide (1, valva anterior; 2, valva dreta; 3, valva esquerra; 4, valva coronària dreta; 5, valva coronària esquerra; 6, valva no coronària posterior; 7, valva anterior aòrtica; 8, valva posterior; 9, valva anterior; 10, valva mitjana; 11, valva posterior)

© fototeca.cat

Anatomia animal
Cadascuna de les vàlvules auriculoventriculars (anomenades mitral l’esquerra, i tricúspide la dreta) i semilunars ( aòrtica i pulmonar ) de les cavitats cardíaques.
Gran enciclopèdia catalana

derivada d’una funció en un punt

Interpretació gràfica de la derivada d’una funció (a) i de les derivades parcials d’una funció de dues variables (b); en (a), tgα = f' (a); en (b), tgα1 = ϑf/ϑx (a) i tgα2 = ϑf/ϑy (a)

© fototeca.cat

Matemàtiques
Donada una funció f: D⊂ℝ→ℝ i un punt del seu domini de definició, a ∈D, límit, si existeix del quocient [f(x) — f(a)]/(x-a) quan x tendeix a a tot mantenint-se a l’interior de D.
Quan aquest límit existeix, hom diu que la funció f és derivable en a , i el límit és notat per f´ a , df/dx a o Df a , i hom l’anomena derivada de f en el punt a Hom diu que f és derivable en un cert domini S si ho és a cada punt de S Aleshores, la funció f´ x que assigna a cada punt a ∈ S la derivada de f en a és anomenada funció derivada de f o, simplement, derivada de f Si f´ x és, al seu torn, derivable en un cert domini T , hom pot definir-n'hi la derivada, que és la derivada segona de f, f´´ x Hom procedeix consecutivament per tal de definir les derivades d’ordre…
Gran enciclopèdia catalana

defecte

Principals defectes puntuals d’un cristall: a, vacant; b, defecte intersticial; c, impuresa intersticial; d, impuresa substitucional; e, defecte de Frenkel; f, defecte de Schottky

© Fototeca.cat

Mineralogia i petrografia
Interrupció de la regularitat de la xarxa cristal·lina d’un sòlid.
Dins tots els sòlids hi ha defectes, ja siguin causats en el moment de llur formació o bé per accions posteriors, i llur presència es reflecteix palesament en les propietats elèctriques, òptiques, magnètiques, tèrmiques i mecàniques d’un sòlid, les quals depenen del nombre i de la classe de defectes presents a la mostra considerada Els principals defectes d’un cristall són els defectes puntuals , els defectes lineals , els defectes superficials i els defectes volúmics Els defectes puntuals d’un sòlid són classificats en dues categories principals els deguts als àtoms que constitueixen…
Gran enciclopèdia catalana

cuirassat

Esquema del cuirassat “Queen Elizabeth”: A, armament principal, B, barbetes, C, armament secundari; D, canons antiaeris; 1, roda de proa; 2 asta per hissar la bandera de proa; 3, torreta A; 4, torreta B; 5, telèmetre; 6, direcció de tir; 7, telèmetre principal; 8, fanalera; 9, pont de navegació; 10, observatori; 11, arbre de proa; 12, observatori; 13, torre observatori; 14, accés a la cofa; 15, cofa; 16, observatori de la cofa; 17, torre; 18, radiogoniòmetre; 19, verga per hissar les banderes de senyals; 20, cambra de navegació; 21, aleró; 22, projector de senyals; 23, pont de senyals; 24, sirena; 25, xemeneia; 26, projectors; 27, barques de nau; 28, grua per hissar l’hidroavió; 29, llanxes de desembarcament; 30, ploma per hissar i arriar les barques de nau; 31, amantina; 32, arbre de popa; 33, cofa; 34, masteler de sobreperroquet per hissar l’ensenya; 35, masteler de perroquet; 36, masteler; 37, pal per hissar la bandera de guerra en navegar; 38, torreta X; 39, catapulta per llençar l’hidroavió; 40, torreta Y; 41, asta per hissar la bandera de guerra en ésser a port; 42, roda de popa; 43 tallers; 44 bot salvavides; 45, tangó; 46, paravene; 47, paramar; 48, paramar; 49, àncora

© Fototeca.cat

Transports
Tipus de vaixell de guerra de gran tonatge en el qual l’armament i la protecció preponderen sobre la velocitat i l’autonomia.
Des de l’inici de la navegació mecànica ha estat el més gros, el més pesant, el més armat i el més defensat de tots, i ha substituït el navili d’antany en la funció de vaixell de línia L’ús de l’hèlix permeté d’installar les màquines i calderes per sota de la línia de flotació, on la protecció era completa, però la posterior invenció de projectils explosius féu vulnerable la part submergible de les naus i calgué revestir-les d’una cuirassa blindatge L’aparició dels primers vaixells cuirassats enfront d’una artilleria encara poc potent actualitzà la tàctica d’envestida, en desús des del temps…
Gran enciclopèdia catalana

acceleració de Coriolis

Efectes de l’acceleració de Coriolis: a, desviació cap a l’est d’un cos en caiguda lliure; b, formació d’un cicló a l’hemisferi nord (a dalt, sense força de Coriolis els vents convergiren radicalment al centre de baixes pressions; a baix, la desviació dels vents forma un remolí de sentit antihorari); c, sentit horari del gir dels grans corrents oceànics a l’hemisferi nord

©

Física
Acceleració aparent, afegida a la real, que un observador ha d’atribuir a un cos en moviment (amb velocitat no nul·la) quan l’observa des d’un sistema de referència S’ en rotació respecte a un sistema de referència inercial S.
És una acceleració fictícia, per tal com resulta només del fet d’utilitzar un sistema giratori per a descriure el moviment del cos estudiat Un observador sobre la Terra ha de considerar aquesta acceleració sobre qualsevol cos Si la velocitat del cos respecte a S ' és v , i la velocitat angular de rotació de S ' respecte a S és ω, l’acceleració de Coriolis del cos és a C =—2ω× v Així, un cos en caiguda lliure sobre la Terra experimenta una desviació cap a l’est L’observador determina que sobre el cos actua una força fictícia de valor F C =-2 m ω× v , que hom anomena força de Coriolis o força…
Gran enciclopèdia catalana