Resultats de la cerca
Es mostren 68648 resultats
Joan Calucho Mestres
Ciclisme
Ciclista de carretera i pista, conegut com Calucho I.
Fou professional del 1946 al 1957 Cal destacar els seus dos triomfs en la Volta a Lleida 1945, 1948 El 1955 participà en la Vuelta a Espanya
Antoni Garcia i Lamolla
Pintura
Pintor, que signava habitualment com a Antoni G. Lamolla.
Format a Tarragona i Lleida, on residí des del 1924, fou molt influït per la revista Art 1933, introductora de l’avantguardisme a Catalunya El 1934, adherit a Amics de l’Art Nou , reorientà la seva obra vers el surrealisme i s’aproximà a l’avantguarda barcelonina, dins la qual s’integrà en el Grup Logicofobista Aquest any feu la primera exposició individual a la Galeria Syra de Barcelona i posteriorment, promogudes per l’ADLAN, a Madrid, a Santa Cruz de Tenerife i a París, a l’ Exposición de Artistas Ibéricos El maig del 1936, a Barcelona, participà en l’ Exposició Logicofobista de les…
Acca Larència
Mitologia
Deessa itàlica venerada com a protectora de les collites.
Considerada muller del pastor Fàustul, hom diu que crià Ròmul i Remus Per la seva condició de prostituta lupa , en llatí hauria estat origen de la llegenda de la lloba que alletà els dos bessons
Francesc Soro i Juan
Altres esports de pilota o bola
Jugador de pilota valenciana, conegut com a Soro III.
La major part de la seva carrera ha jugat a escala i corda a la posició de rest o dauer És una de les principals figures d’aquest esport, juntament amb Álvaro i Genovés II El seu palmarès inclou una Copa Diputació de València 2009, un Màster de la Ciutat de València 2011 i un campionat del Trofeu President de la Diputació de Castelló 2011, entre d’altres Ha estat campió 2012, 2013, 2014, 2015, 2017 i 2019 i subcampió 2010, 2011 i 2016 del Campionat Individual d’Escala i Corda L’any 2021 es retirà de la competició
Josep Maria Bardagí i Freixas
Música
Compositor i guitarrista, popularment conegut com a ‘‘mestre Bardagí’’.
Format al Conservatori de Barcelona, debutà professionalment el 1965 Collaborà, entre d’altres, amb Maria del Mar Bonet, Raimon, Quico Pi de la Serra, Paco de Lucía, Rosario Flores, Ana Belén i, molt especialment, Joan Manuel Serrat Compongué sintonies, dirigí orquestres en programes de televisió molts dels quals dirigits per Angel Casas i feu nombrosos arranjaments És també autor de bandes sonores, entre les quals Le journal de Lady M 1992, d’A Tanner De la seva discografia destaca Bardagí interpreta a Serrat 1998
carboner | carbonera
Oficis manuals
Persona que es dedica al carboneig com a ofici.
El carboneig fou practicat fins a la disponibilitat de fonts d’energia altres que el carbó vegetal Als Països Catalans desaparegué durant la primera meitat del segle XX Els carboners eren sovint itinerants i llur feina, sotmesa a un règim temporal Gaudien de poca consideració social Per a la fabricació del carbó utilitzaven la carbonera
Abū Ḥāmid ibn Muḥammad al-Ḡazzālī
Filosofia
Islamisme
Història del dret
Teòleg, jurista i filòsof islàmic, conegut com a Algatzell.
Fou professor a Bagdad, però una crisi d’escepticisme, reflectida en la seva obra Tahāfut al-falāsifa coneguda a occident per Destructio Philosophorum , li féu abandonar l’ensenyament i es retirà a Tūs, dedicat a la contemplació D’aquest període data la seva apologia de la mística Iḥyā’ ‘ulūm al-dū n ‘Revivificació de les ciències de la religió’ En al-Munqīd min al-ḍalāl ‘El qui deslliura de l’error’, 1106 exposà la seva evolució religiosa L’obra d’Algatzell significà la introducció de la lògica aristotèlica en la teologia musulmana
Antoni Cortina i Farinós
Pintura
Pintor, d’origen humil —conegut popularment com el Fermateret.
Fou ajudant de dibuix lineal de l’Acadèmia de Sant Carles 1885 Pintor irregular, d’una gran retentiva i fantasia, les seves obres tenen una certa espontaneïtat hom en destaca La conquesta de València premiada a l’Exposició Regional del 1867 Conreà la pintura mural
wolframat
Química
Denominació genèrica dels anions poliatòmics que tenen el tungstè com a àtom central i de les sals que contenen aquests anions.
Els wolframats més ben coneguts són els de fórmula general M 1 ₃WO₄, que hom obté per dissolució del triòxid de tungstè WO₃ en solucions aquoses d’hidròxids alcalins i que, mitjançant reaccions metatètiques, permeten la preparació dels wolframats dels altres metalls En solució, existeixen com a ions discrets WO₄ 2- , tetraèdrics, i no gaudeixen de les propietats oxidants dels cromats D’altra banda, l’acidificació suau de solucions de wolframats condueix a la formació de polianions
air
Música
Terme (literalment ’aire, cançó') usat a França i Anglaterra a partir del segle XVI com a sinònim de tonada o cançó.
El seu significat, però, varia considerablement segons el context i l’època A França, inicialment s’aplicà a la cançó per a una veu amb acompanyament de llaüt Sovint anava seguit d’un qualificatiu que n’indicava el caràcter air tendre , per a un text sentimental, air à boire , per a un text lleuger, etc En l’òpera, el ballet i la cantata dels segles XVII i XVIII, s’aplicà tant a la música vocal com a la instrumental