Resultats de la cerca

Enginyer industrial i empresari del sector informàtic, milità en grups cristians progressistes abans d’incorporar-se al Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE Fundador i president de l’empresa Telesincro, SA —pionera en el sector informàtic a l’Estat espanyol—, degà del Collegi d’Enginyers Industrials de Catalunya i president d’Olivetti España, entre altres càrrecs Alcalde de Mataró 1979-82, fou nomenat director general d’electrònica i informàtica del ministeri d’indústria, i ministre d’indústria i energia 1985-86 El 1989 fou nomenat Conseller Responsable de la Comissió Europea de l’…

Entrenat pel seu pare, Moisès Llopart, debutà en l’àmbit internacional el 1973 Es proclamà nou vegades campió d’Espanya de 20 km marxa 1976 i 50 km marxa 1978, 1979, 1981, 1985, 1986, 1989, 1990, 1991, i establí onze plusmarques estatals en diferents distàncies, tant en pista com en ruta També fou campió d’Europa 1978 i recordista europeu 1979 dels 50 km, assolí el títol català dels 30 km 1984 i guanyà dues Copes del Món 1979, 1983 Fou el primer atleta català i espanyol a guanyar una medalla olímpica, la plata als 50 km marxa dels Jocs de Moscou 1980 Disputà la mateixa prova en els Jocs…

Fill d’un ministre de governació i alcalde de Madrid durant el regnat d’Alfons XII, el 1941 es doctorà en dret 1941 De 1939 a 1946 fou president de la secció d’estudiants de Pax Romana , institució del moviment internacional de la qual el 1966 fou nomenat president En 1948-51 fou ambaixador a la Santa Seu de i 1951 a 1956 ministre d’educació Fou nomenat observador laic al concili II del Vaticà, membre del Consilium de Laicis de la Santa Seu 1967-1972, també presidí la Comissió espanyola Justícia i Pau 1971-75, promotora de la campanya pro amnistia Catedràtic de les universitats de Salamanca i…

Es llicencià a la Universitat de Barcelona, i del 1971 al 1979 exercí com a advocat laboralista Fou el primer alcalde de Sabadell elegit democràticament després del franquisme 1979 per la llista del PSUC, càrrec en el qual fou reelegit durant cinc mandats consecutius i des del qual va impulsar la transformació de la ciutat, especialment de l’Eix Macià i el Parc Catalunya Fou també diputat provincial i membre de la Comissió de Govern de la Diputació 1979-83 i l’impulsor, i també primer president, del Consell Comarcal del Vallès Occidental 1987-91 El 1997 fou elegit president del consell d’…

Doctor en ciències físiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1975, assumí la càtedra de física atòmica, molecular i nuclear de la UAB el 1989 Després d’un breu pas per Unió Democràtica de Catalunya , l’any 1983 entrà a Alianza Popular Elegit diputat al Parlament de Catalunya el 1988, fou nomenat president del Partido Popular de Catalunya el 1991 El 1992 i el 1995 fou candidat a la presidència de la Generalitat per aquest partit Des del desembre del 1995 fou senador del PP en representació del Parlament de Catalunya Dins de la direcció estatal del PP, fou membre del comitè…

Doctorat en química per la Universitat de Barcelona el 1974 Catedràtic d’enginyeria química de la Universitat de Barcelona 1986-2008 i posteriorment professor emèrit, ha estat degà de la Facultat de Química 1991-94, president de la Divisió de Ciències Experimentals i Matemàtiques de la Universitat de Barcelona 1994-2000 i director acadèmic de Les Heures-Fundació Bosch i Gimpera 2002-03 Els seus temes de recerca principals són els sistemes dispersos, la hidrodinàmica de l’absorció de gasos i, en general, les operacions de transferència de matèria És collaborador de l’Agència per a la Qualitat…

Com a Federació de Sindicats Agrícoles de Catalunya federà i coordinà diverses entitats camperoles d’àmbit local o comarcal, davant la crisi vinícola de superproducció i la baixa de preus subsegüents a la Primera Guerra Mundial Intentava d’enquadrar no sols els rabassaires, sinó també parcers i arrendataris, i en fou fundador el dirigent pagès de Martorell FRiera i Claramunt, amb els polítics republicans Lluís Companys, AAragay, PEstartús i EVentós El seu òrgan de premsa era La Terra Molt esmorteïda la seva activitat sota la Dictadura, el nou règim republicà permeté un ràpid desenvolupament…

Inicià la seva formació musical al Conservatori de Cernăuţi i el 1938 es traslladà a Roma, on estudià amb Alfredo Casella a l'Acadèmia Nacional de Santa Cecília El 1942 obtingué el premi Enescu per la composició  Sinfonietta Compaginà l'activitat compositiva amb la de conferenciant, crític musical i pianista Naturalitzat italià el 1951, ocupà diversos càrrecs en el món musical i cultural italià director artístic de l'Acadèmia Filharmònica de Roma 1955-58 i 1966-69, del Teatro Comunale de Florència 1968-72 i de l’Orquestra Nacional de la RAI de Torí 1973-89, president de l’Acadèmia…

Després de graduar-se en ciències polítiques a la Universitat de Yale 1966, ingressà voluntari a l'exèrcit i participà com a oficial de la marina a la guerra del Vietnam Fou condecorat diverses vegades per accions en combat Quan es reincorporà a la vida civil, fou un dels fundadors de l'organització dels veterans del Vietnam i fou portaveu del moviment Veterans del Vietnam contra la guerra Adherit al Partit Demòcrata, després d'un intent fallit de concórrer a les eleccions del Congrés 1972, estudià dret i el 1976 es graduà a la Boston Law School Fou vicegovernador de Massachusetts sota…

Advocat, fixà definitivament la seva residència a Barcelona el 1874, i uns èxits professionals el dugueren aviat a la presidència de l’Acadèmia de Jurisprudència en 1876-77 i de l’Ateneu Barcelonès el 1878 A partir del 1883 presidí el comitè provincial del partit republicà progressista Fou regidor per primera vegada en 1885-89, en temps de Rius i Taulet, al qual féu costat per a l’organització de l’Exposició Universal de 1888 rebé llavors les primeres crítiques respecte a una possible conxorxa amb el partit liberal dinàstic Tanmateix, després de signar la Unió Republicana del…