Resultats de la cerca
Es mostren 3195 resultats
barranc de l’Infern
Barranc
Afluent per l’esquerra de la Noguera Pallaresa, a l’estret de Collegats, que neix a la serra del Boumort, dins el terme de la Conca de Dalt; forma el límit entre el Pallars Jussà i el Sobirà.
planta
Arquitectura
Gràfic amb finalitats més tècniques que artístiques que representa, vist des de dalt i a una escala preestablerta, un aspecte ideal d’una construcció o d’una seva part, amb les característiques geomètriques i dimensionals dels seus elements.
S'obté per secció d’un determinat nivell de la construcció normalment del sòl o de cadascun dels pisos amb un pla horitzontal on també es representan en projecció ortogonal els elements no intersectats
Manlleu
Vista aèria de Manlleu
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Es troba al sector septentrional de la Plana de Vic Limita al N amb el terme de Torelló, a l’E amb Santa Maria de Corcó i les Masies de Roda, al S amb Gurb i a l’W amb les Masies de Voltregà Té per base la gran recolzada que forma el Ter quan canvia l’orientació de N a S per fer meandres cap a l’E, a la recerca de la seva sortida pels engorjats de les Guilleries És en el sector més deprimit de la Plana i per això el més afectat per la boira baixa vigatana El seu terreny és planer, però l’engorjat del Ter i les petites elevacions del sector N i NE li lleven monotonia El…
Sentmenat
Plaça de la vila i Ajuntament de Sentmenat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Occidental.
Situació i presentació El terme de Sentmenat, de 28,80 km 2 d’extensió i situat als contraforts meridionals del Montmajor, limita amb els municipis de Castellar del Vallès W, Sant Llorenç Savall NW, Sabadell SW, Polinyà S, Palau-solità i Plegamans SE i Caldes de Montbui NE, aquest últim pertanyent a la comarca del Vallès Oriental El terme gaudeix d’un clima suau, arrecerat per les muntanyes que el limiten al nord ja fora del seu terme, Sant Llorenç del Munt i el Farell, i dins el terme, Serra Cavallera, la serra del Calvari, la serra de Can Fruitós altrament dita de la Sagrera, el turó de la…
travesser
Peça de fusta, de ferro, etc, que va d’un costat a un altre d’un moble, d’una màquina, d’un aparell, d’una eina, etc, travant les peces que van al llarg o de dalt a baix.
nucli vermell
Anatomia animal
Nucli de substància grisa que ocupa la part més anterior del peduncle cerebral, travessada de dalt a baix per feixos radiculars del nervi motor ocular comú, i a la qual van a parar les fibres del peduncle cerebel·lós superior.
mediastí
Anatomia animal
Espai mitjà de la caixa toràcica comprès entre les dues pleures i les dues masses pulmonars pels costats, la columna vertebral per darrere, el pla esternocostal per davant, la base del coll per dalt i el diafragma per baix.
Un pla frontal que passa per davant de la tràquea el divideix en dues porcions el mediastí anterior , amb el tim, el cor, el pericardi, els grans vasos i la bifurcació traqueal, i el mediastí posterior , amb l’aorta toràcica, l’esòfag, les venes àzigues, el conducte toràcic i els nervis pneumogàstric i gran simpàtic
gran orgue
Música
Nom del teclat principal de l’instrument que governa el cos d’orgue on hi ha els jocs més importants i, generalment, els més potents, en contrast equilibrat amb els altres cossos: cadireta, expressiu, eco, orgue de dalt, etc.
Sant Martí Sarroca
L’església parroquial de Santa Maria des de l’aire (Sant Martí Sarroca)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès.
Situació i presentació El municipi de Sant Martí Sarroca, amb una extensió de 35,27 km 2 , és situat a la vall del riu de Foix, a la part centreoccidental de la comarca El riu de Foix fa de límit al SE amb els municipis de Pacs del Penedès i Santa Margarida i els Monjos Al NW confronta amb Torrelles de Foix, al NE amb Font-rubí i Vilobí del Penedès, al S amb Castellví de la Marca i al SW amb el Montmell Baix Penedès A part el poble de Sant Martí Sarroca, cap de municipi, el poblament és disseminat en diversos veïnats, caseries, barris i masos Pel nucli urbà passa la carretera que des de…
La vila de Mataró
Art romànic
Nucli històric Vista aèria del nucli històric de la ciutat que es desenvolupà entorn de l’església de Santa Maria, al centre de la foto ECSA - J Todó Sembla que l’inici urbanístic de la ciutat de Mataró es pot establir en l’època romano-republicana, segons que testimonien, entre altres vestigis, la troballa d’una necròpoli d’incineració segle I aC La ciutat, anomenada lluro, devia estar envoltada de muralles, de les quals s’han trobat restes en certs trams del seu perímetre Les fonts escrites també donen testimoni d’aquesta construcció defensiva Plini parla d’una lluro amb oppida governada…