Resultats de la cerca
Es mostren 1987 resultats
El que cal saber de la conducta suïcida
Patologia humana
La conducta suïcida és una alteració del comportament que es caracteritza per la canalització dels impulsos agressius envers la persona mateixa Aquesta conducta es manifesta de vegades amb un acte suïcida de resultat mortal, amb un intent frustrat de suïcidi, la reiteració d’amenaces en aquest sentit, o bé un desig intens i persistent de morir Igualment, es pot expressar amb l’adopció de conductes que impliquen un risc de mort elevat, com ara conduir indegudament o la drogaaddicció Segons dades estadístiques, el suïcidi és una de les causes de mort més freqüents entre els habitants de les…
Callositat
Patologia humana
Definició i causes Les callositats consisteixen en un engruiximent i un enduriment circumscrit de l’epidermis que es presenta en zones de la pell sotmeses a fregaments repetits o a una pressió persistent El fregament reiterat i la pressió contínua sobre la pell incrementen la regeneració de les cèllules epidèrmiques, les quals creixen de manera accelerada alhora que augmenten l’elaboració de ceratina, que és la substància que confereix duresa a la capa externa de la pell Així, es produeix una acumulació de capes de cèllules mortes, amb un contingut alt de ceratina, que formen una àrea de pell…
Georges Alexandre César Léopold Bizet
Música
Compositor francès.
Vida Fill únic, alguns membres de la seva família estaven relacionats amb la música i el seu mateix pare, per exemple, era mestre de cant A quatre anys rebé les primeres lliçons de la seva mare i a nou anys l’adreçaren al Conservatori de París, malgrat que encara no tenia l’edat mínima exigida pel reglament del centre Estudià piano amb AF Marmontel, i al cap de pocs mesos obtingué un primer premi de solfeig Després estudià amb P Zimmerman i amb Charles Gounod Aquest darrer admirà les habilitats del jove Bizet i li oferí la possibilitat d’arranjar alguna de les seves obres Des de llavors,…
estoig
Tecnologia
Aparell que serveix de muntura de la peça tallant que empra el llescador, el carrador o l’escairador, format per dues làmines d’acer, de la llargada de la fulla, amb un mànec a l’extrem.
paper carbó

Paper carbó
Tecnologia
Química
Paper molt prim, llis i regular, impregnat per una cara d’una mescla d’alcohol, glicerina i un colorant i impermeabilitzat per l’altra, que hom empra per a obtenir còpies en la màquina d’escriure.
manetes
Tecnologia
Oficis manuals
Peça de cuir o de tela, gruixuda, semblant a un guant, que hom empra per a evitar els efectes del fregadís en estirar una corda o en manejar objectes que ofereixen una gran resistència al moviment.
major
Música
Dit del mode que empra l’escala diatònica de cinc tons i dos semitons en la qual aquests són situats entre el tercer i el quart i entre el setè i el vuitè dels seus graus.
fototípia
Disseny i arts gràfiques
Procediment d’impressió que empra com a matriu una placa de vidre coberta de gelatina bicromatada que, un cop tractada, rep la tinta en les parts seques i la rebutja en les que han estat humitejades.
És el més perfecte dels sistemes d’impressió
OSPF
Electrònica i informàtica
Protocol d’encaminament dinàmic interior estandardi per la IETF que obeeix el paradigma d’estat d’enllaç i empra un algorisme SPF (Shortest Path First) o de Dijkstra per a calcular rutes òptimes o de mínim cost.
Definit originalment al RFC 1247 l’any 1991, l’especificació actual per a IPv4 és l’OSPFv2 descrita al RFC 2328 l’any 1989 La versió del protocol per a IPv6 és l’OSPFv3 descrita al RFC 2740 l’any 1999 En l’OSPF, els encaminadors s’intercanvien informació sobre la topologia de la xarxa, de manera que tots poden construir el mateix mapa sobre el qual calcular rutes òptimes cap a cada xarxa La mètrica o cost d’un enllaç és configurable, però, per defecte, el seu valor és inversament proporcional a la seva velocitat de transmissió Per tal d’escalar a xarxes grans, el protocol permet fer-ne un…
paper d’alumini

Paper alumini
Tecnologia
Química
Transports
Full molt prim d’alumini —o d’un aliatge d’estany, plom i bismut—, impermeable, que hom empra per a embolicar certs productes, principalment per a conservar-hi la humitat o bé per a preservar-los-en.