Resultats de la cerca
Es mostren 8690 resultats
Jo nathan Jones
Música
Bateria nord-americà.
Es crià a Alabama, on, d’adolescent, treballà com a instrumentista i ballarí de claqué Al final dels anys vint s’incorporà als Blue Devils de Walter Page, i el 1934 entrà en l’orquestra de Count Basie, on romangué fins el 1948 Després prosseguí la seva carrera com a independent, fent força gires per Europa fins a la meitat dels anys setanta, amb músics com Coleman Hawkins, Milt Buckner i Teddy Wilson, entre molts d’altres Participà en nombroses gravacions d’altres artistes i algunes en nom propi, entre les quals cal destacar l’àlbum The Jo Jones Trio 1959 Jones, conegut com a ’…
Figueroa
Arquitectura
Família d’arquitectes andalusos actius als segles XVII i XVIII.
Leonardo Utiel ~1650 — Sevilla 1730 treballà a Sevilla des dels anys 1670-75, on feu nombrosos edificis, en els quals combinà l’estucat amb la rajola vista vermella i les cúpules d’influència italiana la seva obra més important és el collegi seminari de San Telmo, del qual feu el claustre, la capella i la façana 1724-31 Matías-José Sevilla 1698 — ~1765 collaborà amb el seu pare, Leonardo, a San Telmo feu la capella de San Leandro 1733, a la catedral sevillana, i hom li atribueix un Tratado de mazonería ~1755 Ambrosio Sevilla ~1700 — 1775, fill de Leonardo, construí la capella pública de la…
Giovanni Battista Viotti
Educació
Música
Violinista, compositor i pedagog italià.
Músic al servei de la capella reial de Torí 1775, féu una gira de concerts per Suïssa, Alemanya, Polònia i Rússia 1780, 1781 a París 1782 obtingué el seu èxit més gran, amb la participació en el Concert Spirituel A partir del 1783 deixà l’activitat de concertista i es convertí en director d’orquestra, però fracassà econòmicament en diversos teatres, fins que Lluís XVIII li confià la direcció de l’Opéra de París 1818-1822 Considerat durant els dos últims decennis del s XVIII el violinista més important d’Europa, fou, com a compositor, un continuador de l’estil rococó italià És autor de 27…
Giorgio Vasari

Sopar de Sant Gregori el gran (1572), de Giorgio Vasari (Pinacoteca Nacional , Bolonya)
© Corel
Art
Arquitectura
Pintura
Historiador de l’art, pintor i arquitecte italià.
Sentí una gran veneració per Miquel Àngel, el qual exaltà i collocà al vèrtex del classicisme a la seva obra Le vite dei più eccellenti pittori, scultori e architettori 1550, on també anomenà decadent l’art de la segona meitat del segle, període durant el qual hom imità la maniera de Miquel Àngel manierisme Considerà el dibuix una qualitat essencial de l’art i instituí l’Accademia del Disegno 1562 per tal d’afermar la “toscanitat” de Miquel Àngel i de formular la teoria segons la qual el dibuix toscà és fonament absolut de qualsevol art possible GCArgan…
Castell de Peraltes (Ossó de Sió)
Art romànic
El lloc de Peraltes, situat a l’esquerra del Sió, constitueix una caseria emplaçada al nord del poble d’Ossó de Sió, cap del municipi De l’antic castell de Peraltes, avui totalment desaparegut, hi ha referències a la segona meitat del segle XII, quan el terme era posseït pels senyors de Seró L’any 1172 en el testament sacramental de Ramon Bernat de Seró, jurat sobre l’altar de l’església de Santa Maria del castell de Biosca, s’establí que el castell de Peraltes fos llegat a Guillem i Pere, possiblement fills del difunt Pocs anys més tard, en el testament de Pere de Seró del 1188…
Església de Pedrós (Albatàrrec)
Art romànic
Aquesta església, de la qual es desconeix el titular, era situada a l’esquerra del Segre i a uns 6 km al sud de Lleida, en un turó testimoni que dominava la via que anava de Lleida a Tortosa Aquest indret tan estratègic va ser aprofitat durant l’etapa musulmana per construirhi possiblement una torre de guaita o de comunicacions entre el sector de les Garrigues i la ciutat de Lleida Així semblen demostrar-ho les estructures arqueològiques d’època andalusina El seu repoblament sembla que seria coetani als llocs propers d’Albarés o Albatàrrec, durant la segona meitat del segle XII,…
música de saló
Música
Repertori cambrístic o per a solista creat per als salons de la burgesia vuitcentista.
El terme no és coincident amb el concepte de la hausmusik , perquè aquesta darrera es limitava a les obres íntimes, i tenia un origen anterior Sovint s’atribueix a la música de saló una qualitat estètica menor, pel fet d’incloure obres de característiques tècniques simples i sense pretensions concebudes per a un consum immediat a partir de les publicacions musicals del segle XIX De fet, caldria distingir dos tipus de repertori, ja que els concerts als salons privats tingueren una importància cabdal durant la primera meitat del XIX un repertori de major qualitat concebut per als…
Joan II de França
Història
Rei de França (1350-64), fill de Felip VI de França i de Joana de Borgonya.
De temperament impulsiu i desequilibrat, mancat de sentit polític, deixà el govern en mans de privats incompetents, com Simó de Bucy, Robert de Lorris, Nicolau Braque i el conestable Carlos de la Cerda El 1353 casà la seva filla Joana amb el rei Carles el Dolent de Navarra, que empresonà, el 1356, sota l’acusació d’haver assassinat el privat de la Cerda Joan II s’hagué d’enfrontar amb els anglesos, i fou derrotat pel Príncep Negre a Poitiers 1356 Conduït a Londres, el 1359 cedí als anglesos la meitat de França per tal d’ésser alliberat, condició que no fou acceptada pel delfí…
Antologia de la poesia catalana 1900-1950
Literatura catalana
Antologia poètica de Joan Triadú, publicada l’any 1951.
Després de l’ Antologia general de la poesia catalana Els contemporanis 1947 de Fernando Gutiérrez Josep Pedreira, és la primera antologia publicada a la postguerra que intenta donar una visió de conjunt de la primera meitat del s XX L’antologia tingué un gran ressò i fou polèmica per la influència que tingué en un moment històric caracteritzat per la repressió cultural i política i el gran buit bibliogràfic Triadú revisa i limita la influència i la importància atorgades a Joan Maragall i a Josep Carner i emfasitza la importància de Verdaguer, però, sobretot, de Carles Riba, el…
Josep Jané i Solà
Economia
Economista.
Graduat i doctorat per la Universitat de Barcelona, fou deixeble de Fabià Estapé Catedràtic de política econòmica a les universitats de Granada 1969 i Barcelona 1970, fins a la jubilació 2004 Fou assessor dels ministres d’Economia franquistes Barrera de Irimo i Cabello de Alba durant la crisi del petroli a la primera meitat de la dècada de 1970, i posteriorment, durant la Transició, del president del govern espanyol Adolfo Suárez President de la Societat Catalana d’Economia , filial de l’IEC 1994-2000, de les seves aportacions acadèmiques destaquen els estudis sobre turisme,…