Resultats de la cerca
Es mostren 10895 resultats
grèze litée
Geomorfologia
Hidrografia
Massa detrítica acumulada al peu d’un vessant, on els detrits que la formen es presenten ordenadament.
La seva formació és deguda a l’acció del pipkrake i a l’arrossegament sobre una lleugera capa de fang, ultra a l’acció de la gravetat La grèze litée és una formació característica del periglacial, que presenta una alternança de materials fins i grossos, corresponents a diferències d’intensitat de glaç periòdiques
clortalidona
Farmàcia
Química
Substància estructuralment semblant a les tiazides i amb propietats diürètiques similars.
Es presenta en forma de pólvores cristallines de color blanc que es fonen amb descomposició aproximadament a 220°C Inhibeix la reabsorció dels electròlits pels túbuls renals, fet que augmenta l’eliminació del sodi, del clor i de l’aigua En medicina és emprada com a diürètic i en el tractament de la hipertensió
diazòxid

Diazòxid
©
Farmàcia
Química
Derivat tiazídic.
Es presenta en forma de cristalls que es fonen a 330°-331°C Pot ésser administrat per via oral o intravenosa essent la biodisponibilitat oral del 100% Produeix vasodilatació per acció directa sobre la musculatura llisa vascular Hom l’administra en les urgències hipertensives, en la hipertensió refractària i en la hipoglucèmia crònica
cumarina

Cumarina
©
Química
Substància aromàtica extreta de les llavors ( faves tonques
) del cumarú, d’olor semblant a la de la vainilla.
També es dóna en l’almegó En estat pur es presenta en forma de cristalls incolors, lleugerament solubles en aigua, que es fonen a 69°CTé el punt d’ebullició entre 297-299ºC Hom l’obté per condensació del salicilaldehid amb l’anhídrid acètic És emprada com a perfum i agent odorant, principalment
Facet
Història
Versió catalana anònima, de la fi del s XIV, d’un tractat amatori llatí, d’influències ovidianes, titulat Facetus, escrit en díptics, que es divulgà —juntament amb un altre del mateix nom en hexàmetres, d’un caràcter formatiu i moralitzant— per tot Europa a partir del s XII.
Té 1 743 octosíllabs apariats els primers 1 579 són una traducció, amb algunes modificacions, del text original, mentre que la darrera part, independent del Facetus llatí, presenta un marcadíssim caràcter misogin Tingué una certa popularitat fins al s XVIII Ha estat editada per A Morel Fatio 1886 i per L Faraudo 1912
Benedetto Varchi
Literatura italiana
Literat italià.
Escriví, per encàrrec del duc Cosimo de Mèdici, una Storia Fiorentina editada el 1721, en 16 llibres, que va des del 1527 fins al 1538, i que volgué ésser una justificació del nou principat dels Mèdici L’obra presenta una acurada documentació, bé que l’estil és, en conjunt, monòton i grandiloqüent
Manuel Amell i Jordà
Pintura
Pintor.
Fou deixeble de Josep Serra i de l’Escola de Llotja a Barcelona Sobresortí en la pintura de gènere i en els quadres de costums que presentà en nombroses exposicions a Girona, Barcelona, Madrid i París entre el 1866 i el 1893 Algunes obres seves es conserven a Olot, Girona, Barcelona i Madrid
Mukhtar Omarkhanovi‘ Auezov
Història
Literatura
Escriptor i científic de Kazakhstan.
És autor de la novella Abaj 1942-47, premi de l’URSS 1949, continuada a Put Abaj ‘Camí d’Abai’, 1952-56, premi Lenin 1959, a través de la qual presenta un estudi detallat de la segona meitat del s XIX Féu estudis sobre història, literatura i folklore del Kazakhstan i el Kirguizistan
Ramon Alorda i Pérez
Pintura
Pintor.
Especialitzat en l’aquarella, presentà algunes obres a les exposicions de Barcelona 1873 i 1885 i de París 1878 Pintà una collecció de tipus i de costums populars de Catalunya i d’Aragó Posteriorment s’especialitzà en pintura ceràmica Residí i desenvolupà la seva carrera artística a València, Barcelona, Madrid, Sevilla i Venècia
Santa Maria d’Espluga de Serra (Tremp)
Art romànic
Hom creu que es tracta d’una església d’origen romànic, encara que avui es presenta força modificada per capelles laterals i l’absis capçat No trobem cap notícia que ho pugui confirmar Pertanyia a la diòcesi de Lleida i apareix dedicada a la Purificació n’era sufragània l’església de la Torre