Resultats de la cerca
Es mostren 4946 resultats
Marianne Faithfull
Música
Cantant i compositora de rock anglesa.
A divuit anys entrà a l’escena musical anglosaxona amb la cançó As Tears Go By , escrita per Mick Jagger i Keith Richards, dels Rolling Stones Es convertí en la cantant de rock per excellència dels anys seixanta, tot i que la seva popularitat es devia al seu físic, a la relació sentimental amb Mick Jagger i als problemes generats per les drogues, més que no pas a la seva veu aguda i a les melodies pop que l’acompanyaven Tot i això, fou corresponsable de l’èxit dels Stones Sister Morphine Al final de la dècada deixà Jagger i, després d’una època de lluita contra l’addicció als estupefaents,…
Konstantin Sergejevič Stanislavskij
Teatre
Pseudònim de l’actor i director dramàtic rus Konstantin Sergejevič Aleksejev.
Fundà amb VI Nemirovič-Dančenko el Teatre Artístic de Moscou, on posà en pràctica les seves concepcions dramàtiques Cada peça era llegida i discutida per tots i cada escena era curosament preparada, i els assaigs es convertien en veritables classes d’art dramàtic L’obra, per a ell, és un conjunt orgànic format per la voluntat estructuradora del director i res no resta deslligat L’actor ha d’evitar tota afectació no motivada La lluita contra el divisme i l’educació dels actors i del públic són altres elements del seu sistema Amb la representació 1898 d' El tsar F'odor de Tolstoj inicià una…
Françoise Garner
Música
Soprano francesa.
Estudià al Conservatori de París, i després amplià la seva formació a Roma i Viena El 1963 debutà com a cantant en l’estrena de L’últim salvatge , de GC Menotti, a l’Òpera Còmica de París De seguida fou contractada per a interpretar els papers més compromesos per a soprano lírica en òperes de G Rossini, L Delibes i J Offenbach, entre d’altres A l’Òpera de París representà amb èxit els personatges de Gilda Rigoletto i Lucia di Lammermoor, i el 1971 interpretà el de Reina de la Nit La flauta màgica a Ais de Provença A partir del 1977, la seva veu evolucionà cap a un registre més líric, cosa…
Engràcia Pareto i Homs
Música
Soprano.
Vida La seva mare havia estat cantant d’òpera i sarsuela i li impartí les primeres lliçons musicals Posteriorment estudià cant amb C Hernández i el 1906 es presentà per primera vegada en públic, al Teatre Eldorado de Barcelona El mateix any debutà al Gran Teatre del Liceu com a Micaela Carmen Completà la seva formació a Milà amb M Vidal i el 1908 cantà al Teatro Real de Madrid en La sonnambula El mateix 1908 tornà al Liceu per cantar-hi Hamlet Actuà també amb èxit en teatres d’Itàlia Roma, Parma i d’Amèrica, a més de Sant Petersburg, Londres, París o Montecarlo El 1928 es presentà per…
Rafael Martí i Orberà
Teatre
Autor teatral.
S’interessà pels nous corrents estètics europeus i provà d’introduir el drama naturalista, en català, a l’escena valenciana En aquesta primera etapa 1910-11 volgué superar el sainet i atreure un públic més modern i burgès amb obres com L’ombra del siprer 1910, la qual incorpora fins i tot algun element simbolista No n’obtingué el resultat esperat i, en una segona etapa 1925-36, també en català, es dedicà al sainet D’aquesta època són Els tres nòvios de Toneta 1923, Els feliços 1926 o Gent del dia 1927 En la postguerra escrigué drames en castellà de to ja clarament conservador Isabel la…
,
regalia
Història
Prerrogativa corresponent al sobirà en els seus dominis.
Segons la doctrina medieval recollida per Andreu Bosch al segle XVII, les regalies eren de dues classes unes d’indissolublement unides a la corona i unes altres que podien ésser cedides per privilegi o prescripció Entre les primeres, al Principat de Catalunya figuraven el dret de convocar i celebrar corts, demanar-hi donatiu, exigir bovatge, coronatge, maridatge, subsidi i quint sobre les preses de guerra, prestar jurament en accedir al tron i rebre jurament de fidelitat i homenatge dels súbdits, convocar l’usatge Princeps namque , batre moneda, crear tots els graus de noblesa i jutjar llurs…
Pilar Bayés i de Luna
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant il·lustradora.
Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona 1959-64 Els seus dibuixos —que signa Pilarín — es caracteritzen per un to infantívol i ingenu però alhora ple de gràcia i d’ironia Ha estat molt lligada a la revista Cavall Fort en la qual ha collaborat des dels inicis i ha illustrat també molts llibres de caràcter didàctic o narratiu, auques, cartells, etc Si bé la seva producció va principalment dirigida a un públic infantil i juvenil, ha assajat també la caricatura en publicacions periòdiques El correo catalán , Oriflama , El 9 nou , etc Publicà el seu primer llibre el 1964, i…
David Fincher
Cinematografia
Director cinematogràfic nord-americà.
Començà a treballar en el món del cinema a l’empresa d’efectes especials Industrial Light and Magic, des d’on féu el salt a la realització d’anuncis publicitaris i vídeos musicals de cantants i grups com Madonna, Sting, The Rolling Stones, Michael Jackson, Iggy Pop, Aerosmith, George Michael o Billy Idol Debutà en la realització de cinema amb Alien 3 1992, i el gran èxit de Seven 1995, premi Sant Jordi del públic féu d’ell un dels principals especialistes contemporanis en cinema fantàstic i de suspens Posteriorment ha dirigit The Game 1997, Fight Club 1999, Panic Room 2002, Zodiac 2007 i The…
Inés de Castro
Història
Noble gallega, filla de Pedro Fernández de Castro, senyor de Monforte i Lemos.
Anà a Portugal amb el seguici de Constança Manuel, muller del fill gran d’ Alfons IV , Pere Sostingué amb aquest relacions amoroses i, morta Constança 1345, s’hi casà secretament 1354 i en tingué diversos fills La influència d’Inés i dels seus germans un dels quals fou posteriorment comte d’Arraiolos a la cort provocà una forta oposició, i el rei li feu donar la mort En accedir al tron, Pere feu públic el matrimoni i la feu enterrar solemnialment a Alcobaça La seva figura fou aviat mitificada i ha tingut una gran tradició literària destaquen el poema de García de Resende, la tragèdia d’…
Bengt Holmström

Bengt Holmström
© MIT
Economia
Economista finlandès
Graduat el 1972 en matemàtiques i física teòrica per la Universitat de Hèlsinki, en 1972-74 fou cap de planificació de la filial d’Ahlstrom a Finlàndia i en 1974-78 fou professor de la Hanken School of Economics El 1978 anà als Estats Units, on continuà la seva carrera acadèmica doctorat per la Graduate School of Business de la Universitat de Stanford 1978, ha estat professor a la Northwestern University 1979-83 i a la Universitat de Yale 1983-1994 És professor al Massachusetts Institute of Technology des del 1994, on ocupa la càtedra Paul A Samuelson des del 1997, i en presidí el departament…