Resultats de la cerca

Fou conegut també com a Pere de Puigvert Nasqué en el si d’una família benestant amb forta tradició intellectual i científica, on abundaren metges i apotecaris amb inclinacions literàries i historiogràfiques Realitzà els estudis d’arquitectura a Madrid, on es llicencià el 1940 i obtingué el doctorat el 1966 Fou arquitecte municipal d’Algemesí des del 1941, i exercí el mateix càrrec als municipis de la Llosa de Ranes la Costera, el Puig i Puçol l’Horta Nord, Sedaví l’Horta Sud i Sollana la Ribera Baixa Participà en la restauració del monestir de Santa Maria del Puig 1943, i a…

Estudià a la Universitat de Göttingen amb Rudolf Gerber i a la de Friburg amb Wilibald Gurlitt Es doctarà a Göttingen el 1953 amb una tesi sobre les misses de Josquin Des Prés Entre el 1950 i el 1958 treballà en tasques relacionades amb la producció teatral al Teatre Alemany de Göttingen i del 1960 al 1962 ho feu com a editor i crític musical del "Stuttgarter Zeitung" El 1966 obtingué la plaça de professor a la Universitat de Kiel amb un treball sobre el desenvolupament de la tonalitat harmònica Després d’una breu estada a la Universitat de Saarbrücken esdevingué professor d’història de la…

Vida Enginyer industrial, s’inicià en el cinema collaborant en el Cineclub de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona 1971-76 Muntà la distribuïdora de films marginals Central del Curt 1974-82 i la seva productora Cooperativa de Cinema Alternatiu 1975-82, amb la qual rodà en equip Un libro es un arma 1975, Can Serra La objección de conciencia en España 1975-76 els tres noticiaris La Marxa de la Llibertat , La dona i El Born 1977, i Les energies 1978-79 Durant aquests anys escriví textos sobre el cinema independent i alternatiu en les revistes "Cinema 2002"…

Vida S’inicià en el camp de l’animació a dinou anys amb diversos curts en 8 mm Cómics , 1971 i com a professional en els Estudis Buch-Sanjuán, on coincidiren diverses futures figures de l’animació catalana, com Vicenç Bassols i Víctor Luna Amb aquest últim fundà l’estudi Equip Dibuixos Animats 1974, després anomenat Equip Studio d’Animació i, a partir del 1992, Cine Nic i també Nic Frame by Frame Amb aquesta firma dirigí dos llargs Historias de amor y masacre 1975-78 estrenat el 1980 i Despertaferro El crit del foc 1987-88, i els curts El pájaro 1969 Gugú 1981, amb dibuixos de l’humorista…

Vida Net dels catalans Josep Alsina i Adelaida Suárez, que emigraren a Montevideo, es formà en un ambient teatral i cinematogràfic El seu pare Eugenio 1890 - 1970 fou crític i traductor de teatre, director del suplement dominical d’"El Día", responsable municipal d’espectacles públics i membre del Casal Català de Montevideo El 1936, Homero que sempre signà amb el nom de HAT s’inicià en la ràdio com a comentarista de cinema, i collaborà en la revista de l’emissora "Cine Radio Actualidad" A la dècada del 1940 dirigí la pàgina de cinema de "Marcha" i inicià la publicació de la prestigiosa…

Vida Abandonà les carreres de ciències econòmiques i dret a Barcelona, i entrà en el món cinematogràfic a final de la dècada del 1960, muntant cineclubs i exercint diverses comeses en curts de Francesc Bellmunt, Ramon Font, Pere Balsach, Segismon Molist i Ferran Alberich, en les productores Vértigo, Pac Films i Films de Lluna, que fundà el 1974 Com a realitzador debutà dirigint un episodi del llarg Pastel de sangre 1971 al costat de Jaime Chávarri, F Bellmunt i Emilio Martínez-Lázaro, al qual seguiren els documentals L’humor 1978 i Els naturistes 1981 D’altra banda, com a director de curts d’…

Vida A catorze anys començà estudis a l’Escola de Belles Arts de Gràcia, i l’any següent perfeccionà l’art pictòric al costat de G Bosch Sanans, al mateix temps que s’inicià en la teoria dels teixits a l’Escola Tècnica Tèxtil de la Unió Industrial 1946, així com en el cinema Durant la dècada del 1960 exposà per Europa, collaborà en revistes, escriví una desena de peces teatrals, al mateix temps que es consolidà en l’art cinematogràfic amb films sense diàlegs adscrits a l’avantguarda formal pel que fa a l’ús de la gramàtica fílmica Una obra feta de fantasies, realitzada sempre amb…

Estudià a Barcelona i fou lector d’espanyol a Salford Anglaterra Es donà a conèixer com a poeta amb un recull un xic irònic, Mitoclàstia , seguit de Tot extrem voler 1977, Camp d’esvorancs 1980, on inicia una poesia que combina el to elegíac, les provatures formals i una aspra crítica social, Reixa d’aigua 1982 i Gual de camins 1985, entorn de la idea i pràctica del viatge Ha continuat la seva trajectòria poètica amb En aquest dau del foc 1987, premi Cavall Verd de poesia, Ets arrel d’ala i de vol 1991, Seqüències i mòbils 1998, Cardiopatia 1999, Disfresses 2002, premi Crítica Serra d’Or, El…

Estudià filosofia i lletres Fou secretari del Foment del Treball Nacional des de la seva fundació 1889 i, per tant, un dels líders del proteccionisme català D’actituds federalistes, evolucionà cap al regionalisme i finalment cap a un conservadorisme, partidari del centralisme espanyol, especialment a partir dels seus articles a la “Revista Nacional de Economía” Escriví a “La Economía Nacional”, “El Trabajo Nacional” i “El Monitor”, entre altres revistes El 1908, en plena etapa regionalista de la seva vida, presidí el Congrés d’Economia de Barcelona Des de la càtedra d’economia…

Dirigí la publicació Feminal 1907-17 i collaborà com a periodista en revistes i diaris com  Joventut —des d’on, amb el pseudònim de Xènia , polemitzà amb Ors—, Or i Grana i a “Pàgina Femenina” de La Veu de Catalunya 1927-32 Pronuncià diverses conferències sobre la cultura i els drets de la dona recollides a Cultura femenina, estudi i orientacions 1910 Fundà 1913 i dirigí La Llar, primera residència per a professores i estudiantes, i tingué una actuació destacada —especialment com a conferenciant— en la defensa del millorament i la modernització de l’ensenyament de les dones El…