Resultats de la cerca
Es mostren 3357 resultats
William Tans’ur
Música
Organista, compositor i teòric anglès.
De família humil i amb pocs recursos econòmics, exercí com a professor itinerant de salmòdia en diversos centres d’Anglaterra fins que s’establí a Saint Neots, on es guanyà la vida com a organista, professor i compositor Limità la seva tasca professional a un àmbit regional reduït i, malgrat mostrar una modesta tècnica compositiva, aconseguí publicar un bon nombre d’obres que gaudiren de certa difusió És autor de salms, himnes i anthems de factura senzilla, que aparegueren en reculls com A Compleat Melody or, The Harmony of Sion 1734 i The Melody of The Heart 1735, agrupats més…
Zino Francescatti
Música
Violinista francès.
Rebé les primeres lliçons de violí dels seus pares violinistes professionals Posteriorment estudià amb Jacques Thibaud Des que tenia cinc anys tocava en públic El 1926 feu una gira per Anglaterra a instàncies de Maurice Ravel, i formant duo amb ell Fou professor de l’Escola Normal de Música de París L’any 1939 debutà als Estats Units en un concert amb l’Orquestra Filharmònica de Nova York, i s’establí en aquest país Feu nombrosos enregistraments discogràfics amb grans directors com Eugène Ormandy, Bruno Walter o Leonard Bernstein L’any 1987 fundà un concurs internacional de violí…
György Lehel
Música
Director d’orquestra hongarès.
Rebé classes particulars de P Kadosa i de L Sómógyi i debutà el 1946 Guanyador del Premi Liszt el 1955 i el 1962, aquest darrer any dirigí l’Orquestra Simfònica de Budapest Amb aquesta formació es presentà a Anglaterra el 1968 i posteriorment a l’URSS, els Estats Units i el Japó Després d’haver-la convertida en una de les millors orquestres del país, el 1974 fou nomenat director permanent convidat de l’Orquestra Simfònica de Basilea Efectuà nombrosos enregistraments d’obres de músics hongaresos, especialment F Liszt i B Bartók, a més d’obres de compositors contemporanis, algunes…
Albert Coates
Música
Director d’orquestra britànic.
Estudià a Liverpool i Leipzig, on dirigí l’orquestra del teatre d’òpera Entre els anys 1911 i 1918 dirigí a l’Òpera de Sant Petersburg i es feu molt amic d’A Skr’abin De nou a Anglaterra, a partir del 1919 dirigí la British National Opera Company amb Th Beecham i l’Orquestra Simfònica de Londres Dirigí amb èxit al Covent Garden i passà una temporada als EUA 1923-25 El 1936 fundà la Coates Rosing Opera Company i després de la Segona Guerra Mundial es traslladà a Sud-àfrica, on dirigí l’Orquestra Simfònica de Johannesburg, compaginant las seva tasca de director amb la docència a la…
Andrzej Panufnik
Música
Compositor i director d’orquestra polonès naturalitzat anglès (1961).
Director de les orquestres filharmòniques de Cracòvia 1945 i Varsòvia 1946, fou director invitat de nombroses orquestres europees En desacord amb el règim del seu país, l’abandonà el 1954 i s’establí a Anglaterra, on fou director de la Simfònica de Birmingham 1957-59 Durant la Segona Guerra Mundial, la seva obra fou destruïda No obstant això, reconstruí algunes composicions, com és ara l' Obertura Tràgica 1942, refeta el 1955 Escriví també, entre d’altres, vuit simfonies, la cantata Pregària Universal 1968-69, un Concert per a piano 1962, a més també de diverses obres per a piano…
Antoni Gabriel Sartine
Antoni Gabriel Sartine en un retrat d’Élisabeth-Louise Vigée-Lebrun
© Fototeca.cat
Història
Magistrat i polític.
Fill d’Antoni Sartine, comte d’Albi, que fou intendent general de Catalunya 1727-44 Uns estudis de dret a París el portaren a exercir diversos càrrecs a la magistratura francesa fou, successivament, conseller al Châtelet, lloctinent criminal, lloctinent general de policia 1759 i conseller d’estat La seva administració fou remarcable en millores urbanístiques i socials Adquirí fama d’integritat i liberalisme, especialment quan s’encarregà de la direcció general de llibreria Ministre de marina 1774-80, reorganitzà la flota francesa per a la guerra amb Anglaterra La revolució del…
Cosme III de Toscana
Història
Gran duc de Toscana (1670-1723).
Fill de Ferran II El seu govern es caracteritzà per la voluntat de romandre neutral en les guerres de Lluís XIV i per la decadència interna a mans de la noblesa cortesana i del clericat Tement l’extinció de la línia masculina de la dinastia, i després de rebutjar la idea d’una restauració republicana, abolí la bulla aurea de Carles V, que prohibia la successió femenina, per a possibilitar la de la seva filla Anna Lluïsa, mentre la Quàdruple Aliança França, Anglaterra, Holanda i l’Imperi decidí, pel tractat de Londres 1718, que en cas d’extinció de la línia masculina Toscana passaria,…
Josep Jordà i Maltés
Història
Cap d’esquadra de l’armada.
De jove actuà com a corsari a la Mediterrània 1771-81, participà en l’esquadra de Luis de Córdoba contra els anglesos al canal de la Mànega i al blocatge de Gibraltar 1779 i, a les ordres d’Antoni Barceló, en l’expedició contra Alger 1783-84 Capità de vaixell, lluità contra l’esquadra francesa a la costa cantàbrica 1795 i, sobretot, a Sant Feliu de Guíxols, i després, contra Anglaterra a les Antilles però, pel fet d’haver cremat el seu vaixell, fou dut a Cadis i fou suspès de comandament 1797 Rehabilitat el 1805, féu diverses accions contra els vaixells anglesos a Algesires Fou ascendit a…
Inigo Jones
Arquitectura
Arquitecte.
Enviat a Itàlia pel seu protector, el comte de Pembroke, després del 1597, adquirí a Venècia un exemplar de les obres de Palladio el 1601 Anà a Dinamarca invitat per Cristià IV 1603, tornà a Londres el 1605 i fou escenògraf de la cort Després d’un altre viatge a Itàlia 1613-15, polemitzà amb Ben Jonson, inspector d’obres del príncep de Galles, amb qui abans havia collaborat Difongué el palladianisme a Anglaterra i fou nomenat inspector d’obres del rei fins el 1643 Construí el Banqueting House de Whitehall a Londres 1619-21 i la Queen's House a Greenwich 1616-35 Dissenyà la plaça…
Joan I de Portugal
Història
Rei de Portugal (1385-1433).
Fill natural de Pere I el Justicier, inaugurà la dinastia d'Aviz Dirigí la revolució anticastellana protagonitzada pels nobles portuguesos, i fou proclamat rei de Portugal per una assemblea reunida a Coïmbra Joan I de Castella, el qual es considerava amb drets al tron portuguès pel seu matrimoni amb Beatriu, única filla legítima de Pere I, anà a la guerra, però Joan de Portugal el derrotà a Troncoso i a Aljubarrota 1385 Consolidat el seu ceptre a l’interior, impulsà les conquestes portugueses a Àfrica presa de Ceuta, el 1415, mentre el seu fill, Enric el Navegant, organitzava els viatges…