Resultats de la cerca

Centre agrícola blat, patates, fruita i verdures i industrial alimentació, teixits de seda artificial i llana Nus de comunicacions ferrocarril a Bolívia, aeroport i carretera Panamericana Universitat Fou fundada pels castellans el 1540

Neix al vessant sud de l’Himàlaia i desemboca al golf de Bengala Format per la unió de dos ramals l’Alaknanda i el Bhāgīrathi, travessa l’Himàlaia i penetra a la gran plana indogangètica, on té la major part del curs i on els principals afluents del nord l’han desviat cap al sud Durant el recorregut rep nombrosos afluents el Ghāghra, el Gandak, el Kosi i el Jamuna per l’esquerra i el Son per la dreta Aquests rius, alimentats per la fusió de la neu de l’Himàlaia, experimenten grans crescudes, que augmenten amb l’aparició de les pluges del monsó, la qual cosa fa que el cabal del…

Centre comercial des d’on hom exporta cafè, blat de moro i licor Fundada per Juan de Ampúes el 1527, fou la capital de la província de Veneçuela i el punt de partida de nombroses expedicions que anaven cap a l’interior a cercar El Dorado El 1531 esdevingué seu d’un bisbat que fou traslladat a Caracas el 1581

El terreny és format al N per argiles marines i al S per torberes conreades i sòls arenosos L’agricultura produeix ordi, civada, bleda-rave, patates i plantes industrials Hi ha ramaderia bestiar boví Té importants jaciments de gas natural Desenvolupament industrial al districte de Veenkoloniën, amb indústria química, paperera, electrotècnica, tèxtil, alimentària i de construcció naval Centres importants són Delfzijl, port fluvial en el canal de l’Eems, i Winschoten, mercat i centre comercial La població parla un dialecte holandès el gronings

La capacitat d’aquesta sala, inaugurada el 1871, és de deu mil espectadors Al Royall Albert Hall han actuat els més grans artistes musicals hi han estat celebrats també tota mena d’actes culturals i, fins i tot, competicions esportives

Fill de Tomàs de Malferit Jurat en cap de Mallorca 1536, 1543, 1558 Prengué posició en la controvèrsia sobre la licitud de la reducció per la força dels indis americans, en contra de Las Casas, en el tractat Apologeticum iuris responsum pro iustitia Regum Catholicorum in occupatione Indiarum , publicat posteriorment, i un altre, Del derecho que tiene el rey de España sobre el ducado de Milán Es conserva la seva correspondència amb l’inquisidor Jaume Muntanyans

Es formà amb Gerónimo de Espinar i Bartolomé de Olaso com a escolà de cant a la catedral de Segòvia 1542-49 Posteriorment es traslladà a Salamanca, on estigué al servei del noble Mateo Arévalo Sedeño, el seu benefactor, gràcies al qual fou el primer compositor europeu que s’establí a Mèxic El 1554 entrà com a cantor a la catedral de la capital mexicana i el 1556, després d’ordenar-se de sacerdot, fou nomenat mestre de capella Escriví música religiosa en llatí i en llengua vernacla i desenvolupà una important tasca d’organització de la capella musical

Religiós observant, fou examinador sinodal, qualificador del Sant Ofici i provincial del seu orde des del 1651 Actuà en dues ocasions a Roma com a síndic en la causa de beatificació de Ramon Llull Gaudí de fama com a orador Publicà Motius que ha tingut lo present Regne de Mallorca per fer lo vot i jurament acirca de la santa confessió, la Immaculada Concepció de Maria Sacratíssima i diversos sermons, un d’ells sobre Llull 1645

Extrem dret, començà al Fortpienc i passà pel Catalunya de les Corts Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1924-30, amb el qual guanyà una Copa d’Espanya 1929, un Campionat de Catalunya 1929 i disputà les dues primeres edicions de la Lliga 1928-29 i 1929-30, amb 30 partits disputats i 16 gols Després jugà amb el Sevilla 1930-33 i el Futbol Club Barcelona 1933-37, amb qui jugà 125 partits, marcà 73 gols i guanyà dos Campionats de Catalunya 1935, 1936 i la Lliga Mediterrània, celebrada per primera i única vegada durant la temporada 1936-37 L’estiu del 1937 s’exilià a Mèxic aprofitant la gira…

El terme burgenses de bon principi designava els ciutadans que gaudien dels privilegis i franqueses concedits a llur ciutat A França hom distingia entre els burgesos de ciutats reials i els de ciutats pertanyents a senyors feudals La condició de burgès implicava l’alliberament de les càrregues feudals i d’algunes taxes eclesiàstiques, i el dret de portar armes i de només poder ésser cridat davant el tribunal de la ciutat En algunes ciutats era una condició molt acostada a la dels nobles