Resultats de la cerca

Situació i presentació El municipi d’Olèrdola, de 30,1 km 2 , és situat a la part meridional de la comarca de l’Alt Penedès, al límit amb el Garraf Dóna nom al municipi l’antiga ciutat d’Olèrdola, capital històrica del Penedès El terme és envoltat pel de Vilafranca del Penedès per migdia i llevant Al N limita amb Sant Cugat Sesgarrigues, a llevant amb Avinyonet del Penedès i Olivella Garraf i a migdia amb Canyelles Garraf i Castellet i la Gornal Al SW i l’W limita amb el terme de Santa Margarida i els Monjos El cap de municipi és el poble de Sant Miquel d’Olèrdola A més, comprèn els pobles de…

L’Església de l’any 800 al 1000 Plànol basat en la informació documental i arqueològica de com devia ésser el pla de Barcelona entorn de l’any 1000 Ph Banks Poca cosa es coneix dels bisbes i de l’església de Barcelona durant els segles que seguiren la conquesta dels francs, tret del nom del bisbe Ataülf, que apareix actuant al costat del vescomte Sunifred l’any 858, quan un grup de monjos francs s’aturaren a la ciutat en el seu trajecte cap a Còrdova És possible que el succeís el franc Frodoí, el qual, com els comtes francs, es trobà enfrontat amb l’oposició dels gots residents a la ciutat…

Situació Al nord-est del municipi d’Olius, formant part de l’antic terme del castell d’Olius, s’alça l’esplèndida església parroquial de Sant Esteve, obra cabdal de l’arquitectura del Solsonès del segle XI, situada a la dreta del riu Cardener Vista del conjunt exterior de l’església des del costat de migjorn Arxiu ECSA Vista de l’exterior de l’església des de llevant, amb l’absis i el campanar L Prat Mapa 292M781 Situació 31TCG812522 Recorreguts uns 4,300 km de la carretera de Solsona a Berga, a mà esquerra, hi ha un trencall que amb 1 km deixa davant el temple CRP Història Hom coneix pels…

Dels inicis sota el franquisme a la Transició espanyola Creada el 1959 per grups d’estudiants de Guipúscoa i de Biscaia organitzats al voltant de la revista Ekin ‘Fer’, ‘Treballar’ 1952, es definia com a nacionalista, aconfessional i democràtica En 1959-61 aparegué Zutik  ‘Dempeus’, l’òrgan oficial, i la lluita fou de caràcter marcadament propagandístic Les assemblees I 1962, II 1963, III 1964 i IV 1965 concretaren la teoria i les formes d’organització d’ETA i decidiren explícitament el recurs a l’acció armada com una de les vies d’assoliment dels objectius La V Assemblea 1966-67, arran de la…

Situació La capella de Sant Salvador i uns escassos vestigis a la penya recorden aquest desaparegut i estratègic castell R Camprubí Sobre el congost del Cairat, el castell era encastellat 413 m a l’esquerra del riu, dalt d’una aresta espadada transversal al Llobregat, uns 2 km aigua amunt del castell d’Esparreguera Mapa 36-15392 Situació 31TDG071038 Per arribar-hi cal seguir des de la vila d’Olesa de Montserrat el camí que duu al pla del Fideuer, on s’ha de deixar el cotxe i seguir a peu per una senderola en direcció a ponent aproximadament 1 km Història El castell fou venut pel comte Borrell…

Situació Vista aèria de la vila, capital històrica del Conflent, que conserva la trama urbanística medieval, tot i l’aspecte de ciutadella moderna, resultat de les fortificacions bastides al segle XVII, sota la direcció de l’enginyer militar i mariscal de França, marquès de Vauban, i d’altres afegides posteriorment ECSA - F Tellosa La vila de Vilafranca de Conflent, antiga i històrica capital de la comarca, s’alça a 435 m d’altitud a la dreta de la Tet en la seva confluència amb el Riu Major, damunt una roca granítica, envoltada de muralles medievals i modernes Mapa IGN-2349 Situació Lat 42°…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-occidental Cal notar, a més de la robustesa de la construcció, la riquesa ornamental de les finestres i el petit comunidor aixecat al frontis de ponent, obra evidentment tardana F Tur L’església de Sant Esteve de Pedret pertany a un poblat de masies disseminades per les terres del nord-est del desaparegut estany de Castelló, a la conca baixa de la Muga Les terres són planes, amb espais ocupats per aiguamolls que són la pervivència de l’antic estany, i també ondulades per tossals de poca elevació A la vora de l’església hi ha…

Situació Absis d’aquest temple, molt transformat en la seva nau ECSA - J A Adell L’església parroquial de Sant Pere és al centre de la població de Fígols de la Conca, situada entre els quilòmetres 16 i 17 de la carretera de Pont de Montanyana a Tremp JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG197693 Història El lloc de Fígols apareix en el fogatjament de 1365-70, amb set focs i domini de Jaume Rostoll d’Àger En el fogatjament del 1381, el lloc, amb vuit focs, era repartit entre Jaume Rossell, amb sis focs, i l’orde de Sant Joan, que n’hi tenia dos Almenys a partir del segle XVIII figura com a lloc de la…

La memòria i la transmissió de coneixements La memòria ha estat, tradicionalment, un instrument clau per a la conservació i la transmissió de coneixements, records i sentiments També ho és ara a l’època informàtica, comptabilitzada en bits, megabits i gigabits Juntament amb l’enteniment i la voluntat, la memòria era una de les “potències de l’ànima” S’ubicava a la part inferoposterior del cap, com indiquen les expressions populars “caure de memòria” –d’esquena, pegant de cap a terra–, o “dormir de memòria” ajagut panxa enlaire “Digues un vers, au, digues un vers”, és un requeriment que en l’…

Situació i presentació Limita Al SW els rasos de Peguera rasos del Mig, Rasets, serra de Corbera el separen de Castellar del Riu, i a l’W i el NW els mateixos rasos de Peguera el Pedró, 2067 m, baga de Segalers, coll d’Hortons, pla de Dalt, etc, ho fan del de Fígols Vell Per la banda de tramuntana, el terme de Cercs fa un llarg apèndix que es prolonga fins a tocar breument els límits de Vallcebre i Guardiola de Berguedà Per l’E, limita amb la Nou de Berguedà i, més cap al S, amb Vilada Finalment, per la banda SE, el terme de Cercs forma un altre apèndix Pedret a la banda esquerra del…