Resultats de la cerca
Es mostren 6446 resultats
Castell de Castellnou d’Ossó (Ossó de Sió)
Basament de la torre del castell, d’època romànica, que s’aixecava al centre d’una estructura semicircular d’aparell ciclopi, de carreus encoixinats, considerada d’època romana.
ECSA-J. Bolòs
Art romànic
Situació Basament de la torre del castell, d’època romànica, que s’aixecava al centre d’una estructura semicircular d’aparell ciclopi, de carreus encoixinats, considerada d’època romana ECSA-J Bolòs Les ruïnes de la torre del castell de Castellnou d’Ossó es troben al capdamunt d’un petit turó situat a la vora dreta del Sió, dominant les cases de la població nascuda al seu empar Mapa 33-14 360 Situació 31TCG459259 A Castellnou d’Ossó s’hi accedeix fàcilment des de Cervera per la carretera L-303 en direcció a Agramunt Un cop passat el poble d’Ossó de Sió, cal desviar-se per …
casal d’Olivet
Restes de la torre circular del casal d’Olivet (s. XI-XV), al terme de Canovelles
© Diego Sola
Casa forta de Canovelles (Vallès Oriental), al NW del municipi.
Situada al bosc de can Marquès, dominava una zona de la vall de Tenes, sobre el torrent de Can Canyelles És documentada per primera vegada el 1072 Fou residència del llinatge dels Riudeperes, principals senyors feudals de Canovelles a l’edat mitjana A causa d’un incendi fou abandonada durant la primera meitat del segle XV Se’n conserva, en estat de runa, la torre circular i part dels murs de la casa Fruit dels treballs arqueològics realitzats a partir del 1993, es recuperà un important aixovar domèstic i equipament militar, conservats al Museu de Granollers
Castellrosselló
Vista de la torre (s XIII) i de l’església romànica (ss XI-XII) de Castellrosselló
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Perpinyà (Rosselló), a l’E de la ciutat, a la dreta de la Tet.
És l’emplaçament de l’antiga ciutat iberollatina Ruscino, arruïnada el 409 pel pas dels vàndals Amb la reconquesta carolíngia, després del 769, esdevingué el centre de l’administració civil, i els comtes hi posseïen un castell, el Castrum o Castellum Rossilio 927, del qual prengué el nom el comtat de Rosselló, tot i que Perpinyà l’hagués suplantada com a capital des de l’any 990 Castellrosselló fou aleshores de la família d’aquest nom, documentada des de la fi del s XI Al darrer quart del s XIII la senyoria passà, per casament, a una línia secundària dels vescomtes de Castellnou, després a…
la Selva de Mar
La Torre de la plaça de la Constitució de la Selva de Mar (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de la Selva de Mar té actualment només 7,19 km 2 s’estén al sector interior i septentrional de la península del Cap de Creus, als vessants orientals de la serra de Rodes, a l’E de la muntanya de Verdera, i comprèn la capçalera de la riera de la Selva, que recull els escòrrecs d’una part de la serra i l’aigua de diverses fonts i desemboca al Port de la Selva Fins el 1787 comprenia un extens territori al sector septentrional de la península esmentada uns 48,4 km 2 , però la segregació del barri mariner del Port de la Selva, que havia esdevingut…
Bell-lloc
Antiga torre del casal de Bell-lloc, convertida en capella de Sant Pau
© Fototeca.cat
Castell
Masia i antic castell, del terme de la Roca del Vallès (Vallès Oriental), esmentat ja el 1073, la torre de l’homenatge del qual fou transformada el 1704 en capella de Sant Pau.
El 1099 existia ja l’església romànica de Sant Pere, restaurada el 1869 i actualment inclosa a la casa Fou donat el 1117 al monestir de Sant Pau del Camp el 1314 tornà als Bell-lloc, que n'havien conservat la castellania el castell fou destruït el 1808, durant la Guerra del Francès Els sepulcres dels Bell-lloc foren traslladats el 1855 de Sant Pau del Camp a l’església de Sant Pere comtat de Bell-lloc
castell del Quer
La capella de Santa Llúcia de Quer, en primer terme, i darrere, la torre del castell de Quer
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell del municipi de Prats de Lluçanès (Lluçanès), al s. de la vila.
Existia ja abans del 1056 i pertanyia als senyors del castell de Lluçà El 1099 l’arquebisbe Berenguer Seniofred de Lluçà, que el tenia dels seus pares com a dotació de canonge 1096, el llegà a la canònica i catedral de Vic, que l’infeudà als Lluçà, els quals el conservaren fins a la fi del segle XIV L’església de Santa Llúcia dita de Santa Llúcia de Galobardes , prop de l’actual masia de Galobardes segles XV-XVIII o de Santa Llúcia, oberta encara al culte, fou erigida vers el 1280 per Pere d’Oló, fill de Pere de Lluçà Resta una torre, restaurada modernament, sobre un gran penyal
Salisbury
La catedral de Salisbury, construïda entre els anys 1220 i 1258, amb la torre de creuer del segle XIV
© Corel Professional Photos
Ciutat
Ciutat d’Anglaterra, al Wiltshire i al NW de Southampton.
Bisbat anglicà Centre comercial i construccions mecàniques Catedral 1220-58, amb una torre de creuer 1330-70, que és la més alta d’Anglaterra 124 m A 2 km hi ha les ruïnes de la desapareguda ciutat de Sarum , població saxona emplaçada dins un antic castrum celta
Alginet
Estació del tren i torre de l'escola d'Alginet
© Carolina Latorre Canet
Municipi
Municipi de la Ribera Alta.
Ocupa en aquesta comarca una posició marginal al N, apartat ja del Xúquer i del seu afluent, el riu Magre, a la zona de transició, cap a l’Horta Gairebé tot el terme és pla, format per sediments quaternaris només vers l’W apareixen uns petits tossals, que constitueixen els contraforts de la serra Falaguera El regadiu ocupa 1760 ha 73% de la superfície del terme la producció més destacada és la del taronger 1070 ha, que ha desplaçat els arrossars i la terra dedicada a cereals i llegums Altres conreus importants són els bresquillers 270 ha i les hortalisses 400 ha Cal destacar la…
talaia Moreia
Història
Antiga torre de defensa situada a la costa d’Artà (Mallorca), damunt el cap de Ferrutx.
És anomenada també torre de son Morei, del puig de son Morei o del cap de Ferrutx
Múrcia
Façana de l’Ajuntament i vista de la torre de la catedral de Múrcia
© Fototeca.cat
Municipi
Capital de la comunitat autònoma de Múrcia.
D’origen musulmà i situada originàriament a l’esquerra del riu Segura, conservà el seu caràcter medieval fins a mitjan segle XIX, que inicià la seva expansió urbana amb la formació del nou barri del Carmen, a l’altra banda del riu Centre d’una rica horta, el seu creixement fou impulsat, en gran part, per la construcció del ferrocarril, que donà sortida als productes de l’horta Gràcies a això, el municipi de Múrcia registrà un creixement demogràfic notable de 111 539 h que tenia el 1900 passà a 158 724 h el 1930 i a 249 738 h trenta anys després Durant el decenni dels seixanta hi hagué, però,…