Resultats de la cerca

Al nord s’estén una fèrtil plana els antics Campi Geloi , on en 1950-60 hom trobà dipòsits petrolífers És un mercat agrícola hom hi produeix cotó i suro Té refineries de petroli, amb oleoducte Gagliano-Caltanissetta i indústria petroquímica Fundada com a colònia ròdia i cretenca ~690 aC, fundà altres ciutats, com Agrigent Al segle V aC assolí l’esplendor màxima, però amb el trasllat d’una gran part de la població per Geló, tirà de Siracusa, la ciutat decaigué Ocupada el 405 aC pels cartaginesos i destruïda el 282 aC pels mamertins, fou reconstruïda per Frederic II el 1230 com a Terranova de…

El sector septentrional, desboscat i d’escàs rendiment agrícola, correspon a l’antic terme de Coma El poble 320 m alt és esglaonat als costers d’un turó granític, a la riba esquerra de la Tet, coronat per les ruïnes de l’antic castell d’Eus , esmentat el 1218 i al voltant del qual al segle XIV fou construït un recinte fortificat, des del qual fou rebutjat l’assalt francès el 1598 El 1793, durant la Guerra Gran, fou incendiat per l’artilleria del general Ricardos Al peu del turó, vora el riu, hi ha la primitiva església parroquial de Sant Vicenç d’Eus L’actual església parroquial…

Nucli industrial indústria metallúrgica, química, alimentària i de maquinària agrícola Entre els edificis importants es destaquen l’ajuntament, gòtic florit s XV, el palau de justícia s XVIII, i les esglésies de Saint-Pierre s XVI-XVIII, amb un campanar gòtic, i Saint-Jacques s XVIII, amb pintures murals El monestir de Saint-Edmond s XVII, propietat d’una comunitat anglesa i destinat a panteó dels Stuart, fou un important centre cultural als s XVII i XVIII És l’antiga Castrum Duacense , que es convertí aviat en centre de la indústria de draps flamenca El 1477 passà al poder dels…

Situada a la riba esquerra del Sungari, és una de les més antigues de la regió i fou la residència dels manxús La guerra sinojaponesa 1937 marcà l’inici de l’expansió industrial de la ciutat, amb la construcció pels japonesos d’una gran central hidroelèctrica a Fengman, al Sungari, aigües amunt de Jilin, actualment la més gran de la Xina Té indústria petroquímica i química, especialitzada en la producció d’adobs També hi ha fabricació de materials de la construcció, com ciment, maons, rajoles i vidres És centre comercial agrícola i de productes forestals Té indústria alimentària, amb…

L’economia és exclusivament agrícola Els conreus aprofiten la xarxa de canals derivats de la Tet, i la superfície conreada inclou arbres fruiters presseguers, pomeres, pereres, albercoquers i cirerers, vinya i hortalisses, a més de pastures i farratge La ramaderia és integrada per bovins, ovins i equins Hi ha una cooperativa vinícola El terme també té una funció de segona residència El poble és centrat per l’església parroquial Sant Just i Sant Pastor i constitueix, amb el nom de Llonat, un dels tres barris on s’agrupa la població del municipi Els altres són Lloncet i Avellanet…

El sector septentrional del terme és boscat part meridional del bosc de Boissavila La superfície agrícola el 18% del territori, ocupa 339 ha, de les quals 27 ha són de vinya, 5 d’arbres fruiters, 6 d’hortalisses, 6 de cereals i 284 de pastures i farratge La ramaderia té un cens d’uns 130 caps de boví, 940 d’oví, 75 de cabrum i 25 d’equins El poble 95 h agl i 11 h diss 1982 750 m alt és situat en un coster, a l’esquerra de l’Adasig, bastit al voltant del castell de Rebollet , del qual resten alguns vestigis El municipi comprèn també l’antic veïnat de Plalhobí

La capital és Guanajuato 48 981 h 1980 Forma part de la regió de Mesa d’Anàhuac Al N, muntanyós, els cims superen els 2 000 m Hi domina la ramaderia bestiar boví i porcí Al S hi ha la regió d’El Bajío, més plana i més propícia a l’ocupació humana i a l’agricultura El desenvolupament agrícola i industrial de la regió ha estat afavorit pels pantans de Tepuxtepec i de Solís El clima és sec al nord i temperat humit a la plana Les mines d’argent i d’or, importants en altres èpoques, són ara gairebé esgotades Indústries alimentària, tèxtil i del calçat Refineria de petroli a la ciutat…

Eclesiàstic, tingué cura d’ànimes i fou professor d’humanitats i de dogma Ja de gran, el 1883, llegí el seu primer treball en català, a les festes de Banyuls de la Marenda Després escriví el poema teològic La Immaculada 1891, en deu cants, considerat la seva obra mestra, Nina , del qual només hi ha publicats extractes 1899, i El Roc del Frare , premiat el 1886 al concurs de la Societat Agrícola En francès escriví Harmonies eucharistiques , La dévotion i una Tragédie catalane , a més d’una rica obra teològica i filosòfica Malgrat la forma clàssica, la seva poesia és receptiva al…

Un cop acabada la seva formació musical, es dedicà a la direcció coral, vinculat a entitats claverianes Juntament amb J Calduch, fundà l’Orfeó Martinenc, entitat amb una vitalitat destacable També fundà La Lira Martinenca i dirigí altres formacions corals, com La Viola Barcelonesa, La Perla Agustinenca, L’Agrícola, Centre i Energia, Joventut Tianense, La Violeta —de Martorelles— o el Cor de la Colònia Güell Exercí així mateix la docència Bona part de les seves composicions són per a cor, algunes amb acompanyament orquestral o de cobla Entre les seves obres destaquen les sardanes…

Casada amb el pintor Josep Picó i Martí, signava habitualment Elisabet Oliveres-Picó Es dedicà a la història catalana i al folklore rossellonès participà regularment en els congressos de la Federació Històrica del Llenguadoc-Rosselló, guanyà diversos premis als Jocs Florals de la Llengua Catalana i donà, durant més de vint anys, conferències a la Societat Agrícola Científica i Literària dels Pirineus Orientals, publicades en el butlletí d’aquesta entitat Fou membre del moviment Nostra Terra i del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans, i presidí el grup Germanor 1957-59 i l’…