Resultats de la cerca

Estudià piano i guitarra amb el seu pare, Genís Sala, i posteriorment ingressà al Conservatori Municipal de Barcelona, on obtingué els títols de piano i contrabaix 1946 Es perfeccionà amb Ludwig Streicher a Granada i a Salzburg Fou membre de l’Orquestra Municipal de Barcelona des del 1947 fins a la jubilació També formà part de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu 1948-56, així com de diferents orquestres i formacions de cambra, inclosa Diabolus in Musica Feu una tasca pedagògica molt destacada, tant al Conservatori Municipal i al del Liceu com amb la Jove Orquestra Nacional d’…

Entrà al Conservatori de París el 1807, on fou alumne de PJ Garat a partir del 1811 Realitzà el seu debut a la capital francesa amb La caravane du Caire , d’AEM Grétry, el 1813, i dos anys després, al King’s Theatre de Londres amb Adelasia ed Alderano , de S Mayr El primer paper principal que interpretà fou el de Comte d’Almaviva en Les noces de Fígaro , el 1819, al Théâtre-Italien Participà en l’estrena el 1820 de Marguerite d’Anjou , de G Meyerbeer, al Teatro alla Scala de Milà Des del 1827 fins al 1853, any aquest darrer en què es retirà definitivament dels escenaris,…

Fill de pare egipci de la comunitat copta i de mare francesa, estudià a París des del 1947, i es diplomà en ciències polítiques 1952, estadística 1956 i economia 1957 S’afilià al Parti Communiste Français, del qual es distancià per adoptar posicions pròximes al maoisme En 1957-60 fou economista per al desenvolupament a l’administració egípcia i, en 1960-63, assessor del govern de Mali Posteriorment fou successivament professor a les universitats de Poitiers, Dakar i Vincennes El 1973 publicà la seva obra cabdal, Le Développement inégal Essai sur les formations sociales du…

Vida Format a l’École Normale Supérieure 1886-89, amplià els seus estudis a Roma Es doctorà en musicologia a la Sorbona amb la dissertació Les origines du téâtre lyrique moderne 1895 Fou professor d’història de l’art en diferents escoles a París i organitzà el primer congrés d’història de la música a la capital francesa 1900 Membre fundador de la "Revue d’histoire et de critique musicales" 1901, fou director de l’École des Hautes Études Sociales 1902-11 i primer catedràtic d’història de la música a la Sorbona 1903 Entre els seus alumnes destaquen Henry Prunières, Paul-Marie…

Estudià a la Sorbona i a la Universitat de Berlín amb Philipp Spitta Es doctorà el 1894 amb les tesis Les Rapports de la musique et de la poésie considerées du point de vue de l’expression i De Parabaseos partibus et origine El 1888 començà a fer classes als instituts Condorcet i Louis-le-Grand L’any 1901 fundà la "Revue d’histoire et de critique musicales", que el 1904 es convertí en la "Revue musicale" Collaborà com a crític musical en moltes revistes i diaris Entre el 1904 i el 1912 ensenyà història de la música al Collège de France Les seves lliçons foren publicades amb el…

Fou alumne del Conservatori de París, on finalitzà els estudis amb tres primers premis de piano, clavicèmbal i teoria musical El 1949 tocà per a Radio France Actuà en recitals arreu del món formant un duo amb el flautista Jean-Pierre Rampal Tots dos feren també molts enregistraments discogràfics, guardonats en diferents ocasions amb el Grand Prix du Disque El seu repertori era format bàsicament per obres de música barroca i del Classicisme, encara que estrenaren també algunes obres contemporànies, com el Concertino per a flauta, piano i orquestra de cambra 1953, de la compositora…

És un dels representants més genuïns de l’escola pianística hongaresa del segle XX Estudià piano amb Béla Bartók i composició amb Zoltán Kodály El 1930 debutà a Budapest i set anys més tard ho feu al Wigmore Hall de Londres El 1939 oferí la seva primera actuació als Estats Units i s’establí a Nova York L’any 1946 estrenà el Concert número 3 , de Béla Bartók, amb l’Orquestra de Filadèlfia sota la direcció d’Eugene Ormandy En 1965-67 enregistrà la integral de l’obra per a piano de Béla Bartók, amb la qual aconseguí el Grand Prix du Disque del 1967 Aquest mateix any enregistrà l’…

Fou un dels professors de piano francesos més importants del segle XIX Estudià al Conservatori de París amb PJG Zimmermann piano i F Halévy i JF Lesueur composició, i el 1832 hi aconseguí el primer premi de piano Professor d’aquest centre del 1848 al 1887, entre els seus alumnes hi hagué G Bizet, C Debussy, V d’Indy, I Albéniz, M Emmanuel, el seu fill Antonin Marmontel i L Diémer, que li succeí al conservatori Fou mestre de nombrosos pianistes catalans, com ara Ll Bau, J Biscarri, J Canals, E Compta, CA Fontova, A Salvans i CG Vidiella Compongué nombroses obres per a piano -la majoria de…

Claude-Joseph Vernet Avinyó 1714 — París 1789 residí molts anys a Itàlia, on completà la seva formació S'especialitzà en paisatges marins, entre els quals destaca la sèrie dels principals ports francesos, que li fou encarregada pel marquès de Marigny Port de La Rochelle , Musée de la Marine, París El seu fill i deixeble Antoine-Charles-Horace Vernet , anomenat Carle Bordeus 1758 — París 1836, guanyà el premi de Roma el 1782 Pintor de temes de caça La caça del cérvol , 1827 Musée du Louvre, París, militars i històrics El matí d’Austerlitz , 1808 Versalles, fou també un bon…

Les primeres obres assenyalen l’influx de Pdella Francesca i de l’escola florentina, en particular d’APollaiolo i FLippi, dels quals recollí principalment el concepte escultòric de la figura, el sentit estàtic del moviment i un cert ànim dramàtic Flagellació , 1481, Galleria degli Uffizi, Florència Els primers dies de Moisès , Capella Sixtina, Vaticà frescs a la sagristia del santuari de Loreto Entre el 1482 i el 1497 pintà obres com Epifania Musée du Louvre, París, Educació de Pan ~1488, perduda, Anunciació 1491, Palazzo dei Priori, Volterra, Sant Sebastià 1493, Palazzo Vitelli, Città di…