Resultats de la cerca
Es mostren 4804 resultats
Michelangelo Rossi
Música
Compositor, violinista i organista italià.
Es formà al costat del seu oncle Lelio Rossi, organista a la catedral de Sant Llorenç de Gènova, de qui fou assistent L’any 1624 es desplaçà a Roma per entrar al servei del cardenal Maurici de Savoia, i hi conegué el compositor Segismondo d’India També rebé consells de Girolamo Frescobaldi El 1630 entrà al servei de la família Barberini Poc temps després estrenà Erminia sul Giordano 1633 -la seva primera òpera- al teatre del Palau Barberini A partir del 1638 estigué successivament al servei de les famílies Este, a Mòdena, i Sforza, a Ferrara En aquesta ciutat estrenà una segona òpera,…
Louis Alfred James Léfebure-Wély
Música
Organista i compositor francès.
Era fill del també organista i compositor Isaac-François Léfebure-Wély 1756-1831, de qui rebé la primera formació musical Posseïdor de dots extraordinaris, amb tan sols deu anys ja podia suplir el seu pare en les funcions d’organista a l’església de Saint- Roch El 1832 entrà al Conservatori de París per estudiar piano amb F Benoist i composició amb HM Berton i F Halévy, al mateix temps que estudiava privadament amb A Adam i N Séjan Del 1847 al 1857 fou organista de l’església de la Madelaine, i a partir del 1863 ho fou de Saint-Sulpice Compositor de nombrosa música per a orgue L’Office…
Jean-Féry Rebel
Música
Violinista, compositor i director francès.
Pare de François Rebel, fou l’instrumentista més destacat d’una família de tres generacions de músics francesos A vuit anys despertà l’admiració del rei i de JB Lully amb el seu virtuosisme tocant el violí El 1699 arribà a ser el primer violí de l’Acadèmia Reial de Música Durant cinc anys serví el comte d’Ayen i quan tornà a França entrà a formar part dels 24 Violons du Roi Exercí diversos càrrecs a la cort, com ara compositor de cambra i director musical, a més de desenvolupar una intensa activitat com a clavecinista Autor innovador, fou admirat per les seves sonates per a corda i,…
Raimon de Tolosa
Música
Trobador actiu entre el 1180 i el 1221, anomenat 'lo viellz ', i també 'lo gros '.
Segons la seva Vida , fou fill d’un burgès, es feu joglar i estigué adscrit a diverses corts, entre les quals la d’Alfons I de Catalunya -a qui lloà en cançons com Nom puosc sufrir d’una leu chanso faire -, la de Ramon V de Tolosa i la de Guillem VIII de Montpeller També visqué a Itàlia, on entrà en contacte amb Tomàs I de Savoia, Beatriu d’Este i Guillem Malespina Se li atribueixen divuit poesies, la majoria de tema amorós, d’una de les quals s’ha conservat la música Atressi com la chandella Admirador d’Arnaut Daniel, la influència d’aquest es palesa en el lèxic que Raimon de Tolosa emprà…
Johann Georg Pisendel
Música
Compositor, violinista i pedagog alemany.
El 1697 entrà a forma part del cor de nens de la capella musical d’Ansbach Estudià cant amb FAM Pistocchi i violí amb G Torelli El 1709 abandonà Ansbach per anar a Leipzig, però acabà el seu viatge a Weimar, on conegué JS Bach El 1712 fou contractat com a violinista a l’orquestra de la cort de Dresden Durant els seus primers anys en aquesta ciutat realitzà nombroses gires, tot visitant França, Berlín i Itàlia Estudià amb A Vivaldi a Venècia i amb F Montanari a Roma Pisendel fou el violinista alemany més notable de la seva època Diversos autors rellevants, com A Vivaldi, T Albinoni o GPh…
Monica Sinclair
Música
Contralt anglesa.
Estudià al Royal College of Music de Londres, i el 1948 entrà a formar part de la Carl Rosa Company, amb la qual debutà fent el paper de Suzuki Madama Butterfly Entre el 1949 i el 1967 actuà assíduament al Covent Garden de Londres, on interpretà un ampli repertori, que va des de WA Mozart fins a W Walton de qui el 1954 estrenà Troilus i Cressida , passant per G Verdi, PI Cajkovskij i A Berg, entre d’altres Del 1954 al 1960 fou una de les intèrprets preferides al Festival de Glyndebourne També es destacà en papers còmics, com el de la Marquesa La filla del regiment , que interpretà al…
Emil Petrovics
Música
Compositor hongarès.
Estudià a Budapest amb S Viski, R Sugár i F Farkas Fou director del Teatre Petöfi del 1960 al 1964 Aquest darrer any entrà com a professor a l’Escola d’Art Dramàtic, i des del 1968 s’encarregà de les classes de composició al Conservatori de Budapest Deutor d’un cert romanticisme al principi i, després, de l’impressionisme més radiant, la seva versatilitat i obertura a les tendències modernes acabaren donant a la seva obra una dimensió personal de caràcter innovador Mostrà un interès especial pel tractament vocal i les possibilitats instrumentals, com es palesa en l’òpera Bun es bunhodes 'Crim…
André Prévost
Música
Compositor canadenc.
Entrà al Conservatori de Mont-real el 1951, on estudià amb Jean Papineau-Couture i Clermont Pépin El 1960 fou becat pels governs del Canadà i el Quebec per a estudiar a França amb O Messiaen anàlisi i H Dutilleux composició El 1962 tornà al Canadà i l’any següent guanyà el Prix d’Europe L’Orquestra Simfònica de Mont-real li encarregà una obra orquestral El resultat fou la peça titulada Fantasmes Dos anys més tard anà novament a París, on estudià música electroacústica amb Michel Philippot, i al Berkshire Music Center de Tanglewood, on treballà amb A Copland, Z Kodály, G Schuller i E Carter…
Christoph Nichelmann
Música
Compositor alemany.
El 1730 era a l’Escola de Sant Tomàs de Leipzig, on fou alumne de JS Bach i estudià instruments de tecla i composició amb el seu fill WF Bach El 1733 el seu interès per l’òpera el portà a traslladar-se a Hamburg, llavors un centre operístic important Allí aprengué els estils francès, italià i entrà en contacte amb compositors de tant renom com R Keiser, GPh Telemann i J Mattheson El 1739 viatjà a Berlín, on estudià amb JJ Quantz i amb KH Graun El 1745 era clavecinista, juntament amb CPE Bach, al servei de Frederic el Gran Compongué setze concerts per a instrument de tecla, en els quals s’…
Ernest Alexander Campbell MacMillan
Música
Compositor canadenc.
El 1911 es graduà en música a Oxford, i entrà a la Universitat de Toronto, on estudià història Posteriorment es traslladà a París per estudiar piano La Primera Guerra Mundial el sorprengué a Bayreuth, i fou internat al camp de Ruhleben, prop de Berlín Allà compongué l’oda per a cor i orquestra England , per la qual obtingué, el 1918, el títol de doctor en música d’Oxford Desenvolupà gran part de la seva activitat a Toronto, ciutat on fou organista abans i després de la guerra a més, treballà al conservatori 1926-42, fou director de l’escola de música a la universitat 1927-52 i dirigí l’…