Resultats de la cerca
Es mostren 4533 resultats
Farfa

Interior de l’abadia de Farfa
gengish skan (CC BY-NC-ND 2.0)
Abadia
Abadia benedictina situada a la Sabina, a la regió del Laci, Itàlia.
Fou fundada el 680 sota la protecció dels ducs de Spoleto i dels papes Rebé privilegis dels longobards i dels francs sota Carlemany Envaïda pels sarraïns el 898, reflorí al segle XI Tingué un escriptori cèlebre bé que la gran Bíblia illustrada dita Bíblia de Farfa és en realitat de Ripoll Implicada en les qüestions polítiques de l’època, afavorí la facció imperial Passada, però, al domini del papa, aquest aviat hi nomenà abats comendataris El 1841 en fou suprimida la comunitat, i el monestir passà a mans privades Fou restaurat el 1919 per monjos de la congregació cassinesa L’…
Chittagong
Ciutat
Capital de la divisió homònima, Bangladesh, prop de la desembocadura del riu Karnaphuli.
El seu port, el més important del país, exporta jute i te, i importa blat, metalls i maquinària Segon centre industrial del país, amb indústria molt diversificada indústries tèxtils elaboració del jute i del cotó, alimentàries elaboració de l’arròs, químiques adobs i farmacèutiques, d’elaboració del tabac i de la fusta i de fabricació de paper Centre d’ensenyament superior Universitat de Chittagong, fundada el 1964 Important centre de comunicacions aeroport Descoberta pels portuguesos al segle XVI, fou anomenada Porto Grande Conquerida pels àrabs al segle XIV, al segle XV passà a…
Chandīgarh
Ciutat
Capital dels estats de Panjab i Hariyāna i dels territoris de Chandīgarh, a l’Índia.
Situada en un contrafort de l’Himàlaia és una ciutat moderna, construïda en 1950-60 Creada amb motiu de la integració de l’antiga capital del Panjab, Lāhaur, al Pakistan, fou planificada per l’arquitecte francès Le Corbusier participaren en la realització els anglesos Maxwell Fry i Jane Drew i el francès Pierre Jeanneret L’emplaçament fou escollit per la seva cèntrica situació geogràfica respecte al territori del Panjab, bé que les extremes condicions climàtiques han obligat a particulars adaptacions urbanes Ciutat de funció politicoadministrativa, inclou diversos edificis de govern els…
puig de Randa
El puig de Randa
© Fototeca.cat
Muntanya
Elevació muntanyosa (543 m alt.), al centre de l’illa de Mallorca, al límit entre es Pla (terme d’Algaida, al qual pertany en gran part) i sa Marina (terme de Llucmajor), la més important de l’anomenat massís de Randa.
Format conjuntament amb el puig de son Reus 501 m alt, de s’Escolà 311 m alt, de ses Bruixes 374 m i de Galdent 420 m En una cova del cim del puig es retirà Ramon Llull a fer vida contemplativa el 1275 hi feu bastir un altar marià origen del santuari de la Mare de Déu de Randa , dit després de Cura, amb una cella adjunta, nucli d’un estudi lullià, l’Escola de Randa El 1394, al sector meridional del puig, prop del límit amb Llucmajor que assenyala la llarga cinglera que envolta la muntanya, fou fundada l’ermita de Sant Honorat, i molt a prop, el 1497, el santuari de Gràcia
Heidelberg
Vista del riu Neckar i del castell de Heidelberg, del segle XIV, a Alemanya
© B. Llebaria
Ciutat
Ciutat del land de Baden-Württemberg, Alemanya, vora el Neckar.
Antiga ciutat universitària i residencial, adquirí un caràcter més industrial després de la Segona Guerra Mundial Un famós castell s XIV, en un contrafort boscós del Königstuhl, centra la funció turística de la ciutat, actualment la més important activitat econòmica de Heidelberg Hi ha restes també d’un campament romà i d’un monestir carolingi Cal esmentar, així mateix, el palau d’Otto Heinrich s XVI i el Kurpfälzisches Museum, que posseeix obres de les escoles alemanyes, holandeses i italianes A més de la Ruprescht-Karl-Universität Heidelberg, fundada el 1386, té altres entitats…
societat patriòtica
Història
Denominació que tenien les societats polítiques sorgides arreu de l’Estat espanyol després del triomf de la Constitució del 1820 i que tingueren un paper determinant en la formació de les milícies nacionals.
La Societat Patriòtica Barcinonense de Bons Amics fou animada sobretot per Lluís G Oronoz la societat es féu càrrec corporativament de la defensa de l’obra de Llorente Proyecto de una constitución eclesiástica Pel novembre del 1820 instaurà càtedres d’ideologia i de dret natural Existiren també societats patriòtiques a altres indrets del Principat, com Mataró A Mallorca fou fundada també el 1820, i publicà un periòdic bisetmanal, Sociedad Patriótica Mallorquina , del qual aparegueren 46 números Al País Valencià hi hagué societats a València —que es relacionà amb la de Mallorca…
Joan Perelló i Pou
Cristianisme
Bisbe de Vic.
Cursà estudis al seminari de Mallorca i el 1890 ingressà a la congregació de missioners dels Sagrats Cors fundada feia poc S'ordenà el 1894 i amplià estudis a Roma Entre el 1909 i el 1927 fou el segon superior general de la seva congregació i professor d’ètica i moral del seminari de Mallorca a partir del 1910 Tingué també diferents càrrecs a la cúria diocesana de Mallorca fins que fou nomenat bisbe de Vic 1927 Edificà el nou seminari diocesà i donà un gran impuls a l’obra restauradora de la diòcesi després del 1940 La seva obra fou eminentment pietista i es mantingué molt al…
Miquel Maura i Montaner
Cristianisme
Eclesiàstic.
Germà d’ Antoni , Bartomeu , Gabriel , i Francesc Ordenat de sacerdot el 1868, es dedicà a l’ensenyament de la teologia dogmàtica i a la predicació Fou rector del seminari diocesà de Mallorca i tingué molta influència en la clerecia mallorquina Fou fundador de la congregació de les Germanes Zeladores del Culte Eucarístic Escriví nombrosos articles de temàtica religiosa en diaris i revistes de Mallorca, especialment a El Àncora 1880-90, fundada per ell És autor d’alguns llibres, el més difós dels quals és Armonías , sobre la personalitat de Jesucrist també tingué una gran…
negritud
Sociologia
Moviment social i intel·lectual que reivindica la tradició cultural negra.
Circumscrit al domini colonial francès africà i antillà i als estats que en sorgiren, fou un moviment essencialment francòfon El terme negritud fou emprat per primera vegada l’any 1935 pels escriptors LSSenghor, ACésaire, ADiop, etc, els quals posteriorment s’agruparen a l’entorn de la revista “Présence africaine” fundada a París el 1947 Després del congrés panafricà d’Alger 1969, el terme caigué en desús i àdhuc fou rebutjat Ha estat considerat tant una dignificació de la identitat de la raça negra com una subordinació encoberta a la cultura europa, sobretot a partir de la…
Casa de Misericòrdia de Barcelona
Institució de beneficència destinada a acollir noies, dependent de la ciutat i del bisbat de Barcelona.
Fou fundada el 1581 per l’eclesiàstic Diego Pérez de Valdivia i el Consell de Cent com a asil de pobres, i fou habilitat l’edifici anomenat Casa dels Àngels des del 1584, hospital de la Mare de Déu de la Misericòrdia Estigué a cura de les germanes terciàries de Sant Francesc o germanes de la Misericòrdia 1600, orde fundat expressament pel canonge Pere Roig i Morell actualment, de les filles de la caritat Des del 1684 acollí només noies els homes i els nois passaren al collegi episcopal de Sant Rafael El 1849 fou confirmat el caràcter ciutadà de la institució contra l’intent de…