Resultats de la cerca

Féu estudis dels indis serranos , zuni, cotxiti i pima aquests tres darrers pertanyents al grup pueblo Bàsicament n'estudià els patrons culturals, i resumí la seva recerca en el famós llibre Patterns of Culture ‘Patrons culturals’, 1934 Posteriorment dedicà l’atenció als pobles europeus i asiàtics El seu estudi de la cultura japonesa fou publicat amb el nom de The Chrysanthemum and the Sword ‘El crisantem i l’espasa’, 1946 Aquest llibre causà bastant d’efecte sobre les autoritats nord-americanes, per tal com les ajudà a comprendre la cultura, els valors i la mentalitat dels japonesos en els…

Els seus membres contribuïren a salvar l’imperi fatimita de la revolta d’Abū Yazīd el 944 i foren recompensats 973 amb el govern del Magrib oriental, que havien de defensar enfront dels berbers zenāta Establiren llur capital a Al-Mahdiyya Tunísia i gaudiren de prosperitat fins que, passats a la sunna 1050 i, per tant, reconeixent el califat abbàssida, foren vençuts i llurs dominis foren devastats pels beduïns Banū Hilāl i Banū Sulaym, al servei dels fatimites A la caiguda d’Al-Mahdiyya 1148 davant els normands, la seva influència era ja mínima Els zírides d’Al-Andalus s’havien…

Representa l’evolució al gòtic a la Catalunya del final del s XIII Sembla que es formà en l’ambient artístic de la catedral de Girona treballant en l’obra del claustre Hom li atribueix un calvari Museu Provincial de Girona i la imatge de la Mare de Déu de Belulla, així com la decoració 1277 del portal major de la catedral de Tarragona, on supera l’etapa arcaica de Girona i confereix a la seva obra una certa originalitat, malgrat la influència del gòtic francès i, més llunyanament, de l’italià n'és una bona mostra la imatge de la Mare de Déu amb el nen, al mainell Cap a l’any 1294…

Emigrat a Noruega el 1954, cursà estudis a la Universitat d’Oslo i el 1961 es traslladà a Polònia, on treballà tres anys al Laboratori d’Opole i es convertí en un dels principals collaboradors de Jerzy Grotowski De retorn a Oslo, el 1964, fundà l’Odin Teatret, companyia que aplega actors de països diversos, i que s’installà a Holstebro Dinamarca el 1966 Els seus principals muntatges són Ornitofilene 1965, Come And the day will be ours 1976, Anabasis 1977, Millionen-Forste Rejse 1978, Brechts Aske 2 1981, etc El 1979 fundà la International School of Theatre Anthropology Els seus escrits…

Fou corresponsal de l’Agència EFE a Madrid 1955-65 En tornar a Pollença fou designat cronista oficial de la vila i president del Club Pollença 1969-1974 És autor d’estudis sobre la història i les tradicions de la vila de Pollença Publicà els reculls de poesia Vorera de mar 1952, Pollença i poesia 1955, Cursa de braus 1966, A ritme d’hores madures 1966, premi Ciutat de Barcelona 1965, Dionís Bennàssar El fons de la mar 1979,  Torxes de pau 1979 i Amb la pau dins l’ànima 1994 Escriví també el poema escènic Vós regnau damunt l’altura 1949, les obres teatrals d’influència costumista…

Fou presoner dels alemanys durant la Segona Guerra Mundial pels seus escrits en la premsa Sovint tractà de la dificultat de prendre partit i criticà la burgesia Escriví, entre altres, el cicle, en part autobiogràfic, Lillelord ‘El petit lord’, 1955, De mørka kilder ‘Les fonts fosques’, 1956 i Va har ham nå ‘Ja el tenim’, 1957, que va des de la Primera Guerra Mundial fins al 1945, i —influït per Kafka i Proust— Jeg ‘Jo’, 1959, novella experimental que tracta d’una personalitat esquizofrènica i Den rode taken ‘La boira vermella’, 1967 També escriví teatre, Mens vi venter ‘Mentre esperem’, 1938…

Estudià violoncel i composició al Conservatori de Palerm El 1911 guanyà un premi de composició amb l’oratori Il cieco di Gerico Les seves primeres òperes - La baronesa di Carini 1912, Al lupo 1919 o La monacella della fontana 1923- mostren la influència del verisme de P Mascagni Dirigí el Conservatori de Palerm 1922-26 i el Conservatori de Santa Cecília de Roma 1926-43, centre on substituí O Respighi Apassionat pel món del teatre grec clàssic, escriví abundant música incidental per a representacions d’obres d’autors com Èsquil, Aristòfanes o Sòfocles al Teatre de Siracusa…

Estudià piano a Leipzig, Weimar i Viena Entre els seus mestres cal destacar F Liszt i C Czerny Fou professor de piano a Osijek del 1858 al 1871, i aquest darrer any marxà a Zagreb, on es dedicà a la crítica musical Pioner de l’etnomusicologia a Croàcia, exercí una important influència en els compositors de la seva generació El 1878 publicà el primer recull de les cançons populars que durant anys havia anat reunint de diverses províncies eslaves Fou també un escriptor prolífic que defensà la creació d’un estil musical nacional croat i l’origen croat d’alguns dels temes usats per J…

Residí a Alemanya des de molt jove i poc després del 1670 s’establí a Anglaterra Gaudí del patrocini d’un comerciant londinenc, però no aconseguí el favor de la reialesa o de l’aristocràcia, malgrat que Matteis s’hi esforçà durant molt de temps Esdevingué un reputat virtuós del violí -possiblement rebé la influència de violinistes com HIF von Biber i JJ Walther- i aconseguí un gran èxit com a compositor d' airs per a violí i baix Compongué també diverses colleccions de cançons Els comentaris en els pròlegs de les seves obres sobre la correcta interpretació dels ornaments i sobre…

Fou nen cantor de la catedral d’Arràs cap al 1525 Després ocupà alguns llocs com a director musical i responsable de l’escolania a les catedrals de Tours i de Tournai Retornà a Arràs com a canonge el 1556 L’any 1557 es traslladà a Anvers Des del 1559 fins a la seva mort tingué al seu càrrec el magisteri de la capella flamenca de Felip II d’Espanya, a Madrid La seva obra musical inclou una vintena de misses, seixanta motets, nou salms i més de cinquanta cançons profanes, la major part de les quals tenen un estil molt identificat amb la tradició francoflamenca En la seva obra de maduresa…