Resultats de la cerca

En 1715-16 serví com a organista a l’abadia de Melk, plaça que abandonà per traslladar-se a Viena El 1728 era mestre de capella a la cort dels Esterházy, a Eisenstadt, com a successor en el càrrec de Wenzel Zivilhofer Werner, amb el qual la capella assolí gran prestigi, exercí aquesta tasca fins que el 1766 fou substituït per J Haydn, que el 1761 havia entrat al servei de la família Esterházy en qualitat de sotsmestre de capella Les relacions entre tots dos compositors foren sempre tenses Werner compongué una gran quantitat de música religiosa, en què destaquen els oratoris, misses i…

Des que tenia uns quatre anys començà a mostrar una facilitat inusual per la música Inicià els estudis musicals quan la seva família es traslladà a Melbourne El 1914 li fou concedida una beca per a estudiar piano amb Edward Goll i composició amb Fritz Hart al Marshall Hall Conservatorium El 1923 es traslladà a Londres per estudiar amb Arnold Bax i més tard a Viena, on romangué fins l’any 1925 De retorn a Austràlia, compaginà la docència amb la composició i la carrera pianística És considerada una de les figures més importants de la música australiana del segle XX i ha estat la…

Era fill adoptiu d’una potentada família veneciana amb destacats representants en les arts i les lletres Estudià dret i, després d’intentar fer carrera en la jurisprudència romana, retornà a Venècia cap al 1620 i hi dugué a terme una intensa activitat cultural Fundà l’Accademia degli Unisoni, dedicada a la música A banda de les seves cròniques sobre la vida i els personatges musicals de la ciutat, entre les quals sobresurt una semblança de la soprano Anna Renzi 1644, la seva producció de llibrets d’òpera La finta pazza Licori , Proserpina rapita , Delia, o sia La Sera sposa del Sole , La…

Fill d’un kantor que li forní els primers coneixements musicals, a Viena fou alumne de GCh Wagenseil, gràcies al qual després ensenyà clavicèmbal a Maria Antonieta reina de França i Maria Carolina reina de Nàpols Obtingué fama d’excellent clavicembalista, i també de pianista quan aparegué el fortepiano Malgrat que es tornà cec i hagué de retirar-se 1755, continuà component peces per a piano i lieder La seva música per a teclat inclou divertiments, sonates, cadències, variacions i preludis, a part dels Sis concerts , opus 3 1773 Bona part de la seva producció orquestral…

Estudià a Breslau i acumulà molts coneixements musicals al llarg de la seva vida itinerant pel sud i l’est d’Europa Treballà a Stuttgart entre el 1664 i el 1666, i també a Tübingen i altres localitats El 1673 era professor a Göppingen Durant la dècada del 1680 dugué a terme una frenètica activitat literària i musical Publicà catorze obres, entre música sacra, colleccions de quòdlibets, novelles i comentaris polítics, els darrers dels quals li costaren l’empresonament D’aquesta època data també la primera versió del seu important tractat Grund-richtiger Unterricht der…

Encaminat en principi cap a la vida religiosa, fou frare franciscà i després benedictí, orde aquest darrer que abandonà el 1527 Durant un cert temps dugué una vida errant fins que ingressà a la Universitat de Montpeller, on estudià la carrera de medicina A partir del 1532 exercí com a metge a Lió És autor de les Horribles et épouvantables faicts et prouesses du très renommé Pantagruel 1532 i Vie inestimable du grand Gargantua, père de Pantagruel 1534, dues novelles que, junt amb les seves versions -del 1546, del 1552 i la pòstuma, probablement apòcrifa, del 1564-, han esdevingut clàssics de…

Durant tota la seva carrera fou membre de diverses agrupacions musicals de caràcter municipal Fins el 1664 serví com a instrumentista de vent i corda a Leipzig Descontent, pel que sembla, de la seva posició, intentà millorar-la optant al lloc de cantor a l’església de Sant Tomàs de Leipzig, però la seva experiència com a músic municipal no li serví per a obtenir el càrrec El 1681 es traslladà a Bautzen, on romangué fins a la seva mort L’aportació més important de Pezel a la història de la música són les seves dues colleccions de sonates per a conjunts de cornetes i trombons,…

A nou anys inicià els seus estudis musicals guiat pel seu oncle Lorenzo Perti i també per Rocco Laurenti Posteriorment, els continuà amb Petronio Franceschini El 1719 es traslladà a Parma per a completar els estudis de contrapunt amb Giuseppe Corso Els anys passats a Parma foren decisius per a la formació del seu estil en el gènere de la música eclesiàstica, especialment per a la seva producció de misses, motets i salms en estil concertat Fou mestre de capella en diverses catedrals, però es mantingué durant seixanta anys al capdavant de la de Sant Petroni, a Bolonya Obtingué un gran…

Estudià piano, orgue i contrapunt a l’Acadèmia de Viena Posteriorment feu estudis de musicologia amb G Adler i R Lach a la universitat de la mateixa ciutat, on es doctorà l’any 1927 i obtingué un postdoctorat el 1932 Fou assistent 1928-39 i professor 1939-73 de l’Institut Musicològic de la Universitat de Viena, membre de la Societat de Recerca dels Monuments Musicals Austríacs 1930 i de la Comissió de Recerca Musical de l’Acadèmia de Ciències Austríaca 1946 i cap del departament de musicologia de l’Acadèmia Catòlica de Viena 1945 El 1946 fou nomenat director de la collecció…

Començà els estudis musicals amb GB Martini i els continuà a Venècia i, després, a Milà El 1770 tornà a Venècia, on obrí una impremta de música en la qual, quatre anys més tard, entrà com a soci Carlo Canobbio El 1775 decidí anar a Lisboa per organitzar la representació de les seves obres i traspassà la impremta a Alessandri i Scattaglia Al cap de cinc anys tornà a Itàlia, i el 1785 s’establí amb el seu germà Francesco a Nàpols, ciutat on el 1786 obrí una nova tipografia que gaudí d’un privilegi d’impremta de deu anys La seva activitat durant aquest període no sempre fou correcta…