Resultats de la cerca

Fundat l’any 1939 com a Club Deportiu Mataró, prengué el relleu de l’històric Iluro Sport Club, fundat el 1912 Guanyà la Copa Catalana 1941 i fou campió de primera territorial la temporada 1947-48 En finalitzar la temporada següent, ascendí a la tercera divisió estatal, on debutà la temporada 1949-50 i s’hi mantingué fins a la de 1966-67 Durant aquest període fou subcampió de la categoria la temporada 1952-53, fet que li permeté disputar la promoció d’ascens a segona divisió També guanyà el Trofeu Moscardó 1965 Jugà de nou a tercera divisió en diverses etapes 1969, 1970, 1971,…

Migcampista interior, amb el Palafrugell es proclamà campió de tercera categoria del grup de Girona del Campionat de Catalunya i ascendí a segona 1927-28 La temporada següent debutà en la primera edició de la Lliga amb el València, a segona divisió, i ascendí a primera la temporada 1930-31 romangué al club xe fins la temporada 1934-35 Fou l’autor del primer gol del València a primera divisió, disputà la final de Copa 1934 i fou preseleccionat per Espanya en dues ocasions, encara que no arribà a jugar-hi La campanya 1935-36 actuà amb l’Espanyol 11 partits de Lliga i 3 gols Acabada…

Fundat el 1990, de la fusió de les dues úniques escoles de futbol americà que existien Llops del Parc i Uroloki Esdevingué un dels principals clubs catalans en formació de joves jugadors Les categories inferiors guanyaren més de vint títols durant els primers anys L’equip sènior es proclamà campió de la segona divisió espanyola de futbol americà LNFA 2 tres anys consecutius 2003, 2004, 2005, campió de la Lliga Catalana en cinc ocasions 2000, 2002-05 i campió 2001 i subcampió 2002 de la Copa Catalana 2001 L’equip júnior aconseguí la Lliga Catalana en cinc ocasions 1992, 1993, 1997, 1998, 2005…

Inicià la seva formació a Graz i després es traslladà a Viena, on prosseguí els estudis amb O Dessoff El 1867 debutà com a director a Breslau, l’any següent fou corepetidor a Würzburg i en 1870-71 dirigí a Graz i Basilea El 1872 fou contractat com a director de la companyia d’òpera del teatre italià de Dresden, i el 1873 passà al teatre d’Òpera de la cort, del qual el 1882 fou nomenat director artístic, càrrec que exercí fins a la seva mort Schuch convertí l’Òpera de Dresden en un veritable símbol de rigor i qualitat Exigia un gran control tant en l’execució instrumental com en l…

El boicot internacional als productes russos va fer augmentar les exportacions d’Estònia © J Nilson / Estonian Wild Life Tours Durant l’any 2014 Estònia va continuar reforçant la seva vocació europeista i va manifestar diverses vegades el desig de formar part de la comunitat de països nòrdics Al mateix temps, va condemnar les accions de Rússia sobre Ucraïna Des del punt de vista econòmic, el país va evitar els efectes negatius de les sacsejades financeres i va escapar-se d’una nova recessió que hauria estat greu per a les fràgils estructures del país, gràcies a un…

El procés de descolonització del continent africà féu que el govern belga adquirís la majoria de les accions 65,71%, mentre un 24,83% restava a mans del Zaire, Ruanda i Burundi i la resta anava a parar a mans de capital privat belga Fou precedida pel SNETA Syndicat National pour l’Étude du Transport Aérien, fundat el 1918 i transformat 1919 en una societat d’explotació que establí 1920 els primers enllaços entre Brusselles i París, Londres i Amsterdam SABENA fou la companyia que establí el primer vol regular europeu de transport de passatgers 1924 i mantingué una important xarxa…

Parent de Roderic de Borja, al servei del qual residí a Roma, essent mestre en teologia, Innocenci VIII el nomenà arquebisbe d’Oristany Sardenya el 1492, arxidiòcesi que mai no visità i que renuncià el 1510 a favor del seu nebot Pere Serra i Munyós Fou l’home de confiança de Roderic per a la creació del ducat de Gandia i per al matrimoni del seu fill Joan amb María Enríquez, cosina de Ferran II L’epistolari català de Serra sobre aquests afers té una gran vàlua històrica i filològica El 1500 Alexandre VI el nomenà cardenal prevere, i legat a Perusa, i l’any següent li atorgà l’…

De família de cavallers, originària de Vilanova de la Muga, a l’Alt Empordà Heretà béns de Guillem de Vilatenim Fou algutzir reial i donà possessió de Vila-real al comte Enric de Trastàmara 1358 Nomenat governador i reformador de Càller i la Gallura 1362, el seu mandat s’inicià pacíficament Durant una nova rebellió de Marià IV d’Arborea fou assetjat al castell d’Aiguafreda, d’on sortí dificultosament També fou derrotat pels qui assetjaren Càller El rei li donà llicència per a perdonar els crims de les majestats als rebels que tornessin a l’obediència reial Nomenat capità general Berenguer…

Conegut especialment pel segon cognom Es formà a Reus i del 1959 al 1963 a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona El 1960 entrà al taller de Joan Rebull, amb qui treballà fins el 1967, any que ingressà de professor a l’Escola Eina de Barcelona i installà taller propi Professor de l’Escola de Sant Jordi el 1970, n’esdevingué catedràtic el 1976 Catedràtic de morfologia escultòrica del cos humà a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona 1987, fou membre de la Académie Européenne des Sciences, des Arts et des Lettres de París El 1972 el seu nu assegut…

De família benestant, però no noble, estudià a Roma i aspirà a la carrera política cursus honorum Expulsat del senat 50 aC, hi retornà l’any següent de la mà de Cèsar, amic i protector seu, que li atorgà el càrrec de procònsol a l’Àfrica 46 aC De retorn a Roma i a la mort de Cèsar, deixà la política activa i es dedicà a les lletres La seva villa Horti Sallustiani fou seu d’una tertúlia famosa i allí escriví les seves obres dues monografies quasi-biogràfiques Catilina i Iugurtha , on denuncia els “monopolis” polítics dels nobles Ambdues d’estil sobri i elegant, foren model…